Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de novembre del 2008

EL JOC DELS IDIOTES


Des d'aquest blog vull recomanar d'anar a veure l'obra teatral "El joc dels idiotes".
Protagonitzada entre d'altres excel·lents actors, per en Joan Pera i na Lloll Beltran.

No tinc cap dubte de que el tàndem format per aquestos dos actors còmics, es realment excepcional. I aconsegueixen captivar l'espectador amb el seu humor satíric.

En la ment de tots està la presència d'en Paco Moran en d'altres treballs protagonitzats per en Joan Pera, que durant la representació es anomenat per fer-lo partícip de la representació. Ara bé en Joan Pera i la Lloll li donen al "joc dels idiotes" un caràcter especial que connecta amb el públic.

Veurem més obres amb aquest duet protagonista. De moment us recomano de fruir del "joc dels idiotes". Al Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona.

divendres, 24 d’octubre del 2008

SOLARTAXI A BARCELONA

( peretor al volant del Solartaxi a Barcelona )


Per fi Solartaxi va arribar a Barcelona, concretament eren les 12:30 hores del dia 23 d’Octubre. Enrera quedava 1 setmana plena d’incerteses. Temps que va necessitar el vehicle per superar els tràmits duaners del Port. S’han hagut de suspendre varies vegades els actes de benvinguda previstos.Finalment en un dia plujós i sense sortir de la zona ZAL del port de Barcelona, s’ha pogut fer la presentació del SOLARTAXI.


Només a nosaltres se’ns acudeix de presentar un cotxe solar en un dia de pluja!. Je, je.

****************


Hem d’assumir que la feina dels pioners és Així. Louis Palmer és un home que ja porta 45.000 Kms. al voltant del món en el seu Solartaxi. Així que ens agrada molt sentir anècdotes del seu viatge.

Va quedar encantat amb Bali on va aconseguir grans suports. Li va agradar molt Vancouver ( a la costa Oest del Canadà ). Però potser el moment del viatge que més li va agradar va ser New York.

Per dinar ens mengem una paella, el Sr. Palmer em pregunta que vol dir paella mixta i mentre tant continuem xerrant.

A Nova York va aconseguir una gran repercussió, les cadenes de televisió més importants van treure espais sobre la seva aventura en hores de màxima audiència.
Així va aconseguir que a Nova York quan el Solartaxi es parés a un semàfor. La gent es parés a saludar-lo. I el punt culminant va ser quan el Secretari General de la ONU, no solament va pujar a Solartaxi, sinó que va felicitar efusivament al Sr. Louis Palmer. Ara entenc perquè quan parlàvem de Nova York, se li il·luminava la cara a aquest suïs alt i prim.

A continuació vàrem menjar un estofat a la hongaresa. Cal tenir en compte que el Sr. Louis Palmer va neixer a Hongria. I de postres demanarem una crema catalana.

Mentre hem estat dinant, les bateries del Solartaxi s’han estat carregant. Avui com que és un dia plujós el Solartaxi l’hem hagut d’endollar a la xarxa elèctrica. Quan tingui les bateries plenament carregades, el Solartaxi tindrà una autonomia de més de 300 Kms.
El Solartaxi surt aquesta nit cap a Girona i demà per la tarda serà rebut a Montpellier.

Des de Barcelona, li desitjo tota la sort del món Sr. Louis Palmer.





dimecres, 22 d’octubre del 2008

SOLARTAXI VISITA BARCELONA


Inesperadamente, las autoridades aduaneras acaban de permitir la entrada del vehículo solar al país.

Todos aquellos que estén interesados en ver el Solartaxi y en encontrarse con el Sr. Louis Palmer antes de su viaje hacia Francia, pueden hacerlo mañana jueves 23 de octubre a las 12.30 horas .
.
Información facilitada por el ...
Consulado General de Suiza en Barcelona.
.
.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

SOLARTAXI VISITARA BARCELONA *2*





Ja s’està concretant la visita de Solartaxi a la ciutat de Barcelona.
La primera volta al món, en un vehicle solar !

La presentació del vehícle es fará entre els dies 21 i 22 d'octubre.
.
.
.

dimarts, 10 de juny del 2008

Prenem possesió del Castell de Montjuic

Prenem possessió del castell de Montjuïc per Jordi Hereu 09/06/2008.
Diumenge, 15 de juny, es celebra una jornada de portes obertes al Castell de Montjuïc. S'han programat diverses activitats, entre elles un concert de Raimon, que serviran per prendre possessió del castell i obrir-lo per sempre a la ciutadania. Barcelona guanya un magnífic equipament. Ara el que hem de fer és ocupar-lo i donar-li ús.


Comentaris a Prenem possessió del castell de Montjuïc Pere Tor i Lloveras Diu...

09/06/2008. Jo l'ús que li donaria al Castell de Montjuïc estaria relacionat amb el turisme i amb les tradicions del nostre país. Primer havia pensat en un restaurant, un restaurant amb gastronomia típica catalana i pensat per a transmetre la nostra cultura culinària a tothom. Pensat per a personal propi, immigrants i turistes. Seria una manera de « fer país ».
En segon lloc havia pensat en fer-hi una mena de parc tematic de la Havanera. Us imagineu que el Castell de Montjuïc fos el castell de la Havanera?. Rom cremat, havaneres, grups d'havaneres, mostres internacionals de l'havanera, centre d'estudis, historia, etc.. Informació del món dels Indians (gent que va fer fortuna a Cuba i a Sudamerica) actuacions en directe cada dia, turistes, gent del país, la guerra de Cuba i una festa major cada dia. Cinema a l'aire lliure.
I finalment el Castell es podria consolidar com una prolongació del que ara és el Poble Espanyol, que fins i tot podria compartir gestió. Crec que aquesta seria la millor manera de donar-li vida a aquest espai singular. Home mira opinar es barat, vull dir que no costa diners.



I ara una novel·la de ficció:



Mr. Obama es trobava en visita oficial a Barcelona, s’allotjava a l’hotel de cinc estrelles situat on antigament hi havia hagut els estudis de televisió de Miramar. Crec que l’hotel es diu A C Miramar Barcelona. Després d’una breu però pronunciada pujada a peu fins al Castell de Montjuïc. S’instal·là al pati d’armes del Castell.

El President dels ciutadans americans va demanar un “Cuba Libre” que ràpidament li van preparar amb una acurada barreja d’un excel·lent rom de la marca Bacardí, per cert que aquella marca es d’origen català i una americanísima Coca-Cola. Ja amb el seu “Cuba Libre” a la ma, el sr. Obama s’assegué a una de les cadires que alineades esperaven ser ocupades per al concert.

Al costat SSMM el rei Joan Carles feia els honors d’amfitrió de l’Estat Espanyol i es prenia un saborós Rom cremat de la marca Pujol. La seva senyora també apreciava la qualitat del rom fabricat per la empresa de Gelida.

Un parell de cadires més enllà el sr. Raül estava nerviós, es preguntava que collons hi feia ell allí. Quan al seu país tenia necessitat de fer tantes coses. En aquest cas el seu amulet era un havà de la marca Montecristo. En una de les series millors que s’havien fabricat al seu país, Cuba.



L’ambient era fred al principi, per derivar a tens i amb la llarga espera en qualsevol moment podien començar a saltar espurnes per tot arreu.
Afortunadament començaren a arribar els músics de l’orquestra “Els pescadors de l’Escala” i de seguida varen començar a alegrar l’ambient amb la seva música havanera, viva i saltanera.

L’ambient va començar a distendir-se gradualment.




Ara bé, el més emocionant de la nit va ser quan, després d’unes breus instruccions del Sr. Ferran Martínez, director de l’orquetra “Els pescadors de l’Escala”, tant el Sr. Obama, els srs. Joan Carles i Sofia i el sr. Castro, trencant tota mena de protocol, van començar a cantar “El meu avi ….”.

Aviat les onades de personatges famosos agafats ombro amb ombro i movent-se a so de la música, van començar a dibuixar un gran somriure entre els organitzadors de la nit.
Els José, Jordis, Pasquals, Narcis, Celestino, Carmen, ect...... estaven satisfets.

Però el millor encara havia d’arribar, unes hores mes tard al mateix Castell de Montjuïc, es va signar un tractat de pau i col·laboració gradual entre els Estats Units i Cuba que va fer història.


El Parc Temàtic de la Havanera amb seu al Castell de Montjuïc de Barcelona, acabava d’entrar per la porta gran, als llibres d’història.

dissabte, 31 de maig del 2008

SOBRE L'INCIVISME


Guanyarem la batalla als incívics
per Jordi Hereu 29/05/2008

Benvolgut Óscar Albadalejo. Des del passat 21 d'abril tornen a funcionar les escales mecàniques de l'avinguda Rasos de Peguera. La seva reparació ens ha costat bastant pels desperfectes ocasionats en aquesta instal·lació per uns desconeguts. Com vostè mateix proposava, incrementarem les mesures perquè els incívics no guanyin la batalla ni a Ciutat Meridiana ni enlloc de la ciutat.


La meva opinió és:

Queda clar que cal combatre l’incivisme i que aquesta tasca ha de ser una constant.
No es tracta tant de declarar una croada contra l’incivisme, com de definir una estratégia a curt, mig i llarg termini per tal d’anar controlant i minimitzant els efectes del problema.

Bàsicament hi ha quatre normes a seguir.
A/ El meus drets tenen com a límit el respecte als drets de l’altra i viceversa.
B/ No vulguis per als demés allò que no vulguis per a tu.
C/ El sentit comú hauria de ser el més comú dels sentits.
D/ Qui no vol creure al bon pare i a la bona mare, ha de creure a la pell de cabra. Aquest darrer principi significa que si després d’explicar, reconduir, educar, etc. No es fa cas, probablement l’individu hagi de fer cas de la multa o castic proporcionats a la falta comesa.

dimecres, 7 de maig del 2008

Un carrer per la sra. Mercé Sala


El periodico de Catalunya
Edició digital
Foro un carrer pel Capitan Trueno.
perethor. Barcelona Un carrer per la sra. Mercé Sala


Mentre discutim si hi ha d'haver o no un carrer pel Capitan Trueno. Jo crec que hi ha un tema que no admet dubtes i és precisament el d'un carrer per la Sra. Mercé Sala. Tota una señora de cap a peus. Que ens deixa massa jove i que la recordem amb admiració i respecte de quan va passar per l'alcaldia del barri de Sants. El seu taranná era planer i amable com pocs.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Diada de Sant Jordi 2008


Data assenyalada com poques,
Aquesta del Sant Jordi
Dia del llibre i de la rosa
23 d’abril
Data de la cultura universal.
De la festa i del treball
Plena de llum i de color
Data per somriure
Com una rosa ben vermella.
Cal ser millors encara
Que la festa no ens faci parar
Sense deixar de treballar
Data per fer país
El nostre, el teu, el vostre.
Per Sant Jordi obsequiar
I ser obsequiat
Amb una rosa i un llibre
i amb amor de bon grat.

Pere Tor i Lloveras
23 Abril 2008

dimecres, 26 de març del 2008

Video clip de la Festa de Sant Medir

Tal com ja vaig fer l'any passat, aquest any ja está apunt un video clip basat en el material gráfic de la Festa de Sant Medir 2008. Molt aviat el podreu veure a la web www.sant-medir.com


dimarts, 25 de març del 2008

La botiga del meu avi 1920


El meu avi en Pere Lloveras va neixer a un poblet aprop de La Seu D'Urgell a principis del segle XX. Amb apenes 20 anys va emigrar de La Seu cap a Barcelona on va començar a ser dependent d'uns magatzems anomenats "El barato" de Barcelona, que eren uns magatzems molt importants en aquella época i que estaven situats a la Ronda de Sant Antoni. Mes tart es va establir pel seu compte i va tenir una parada juntament amb un soci, al Mercat de Sant Antoni, fins que al 1926 va llogar un local al carrer de Sant Medir del barri de Sants, on es va establir ara si, completament pel seu compte.
Els principis del negoci del meu avi van ser francament modestos, el mercat de Sants feia poc que s'havia inaugurat i encara tenia poc moviment. Per altra banda el meu avi tenia poc capital, així que va començar el negoci amb poc gènere per vendre. I el lloguer se li menjava quasi tots els beneficis que feia.
Malgrat aixó poc a poc el meu avi va anar fent clientela, i va arribar a tenir un negoci amb més empenta.

La botiga del meu avi 1921

La meva avia, la Julia, era una noieta prima i una mica alta, amb un caracter molt fort, de jovenenta havia patit de febres reumátiques, així que els metges li havien aconsellat fer "el canvi d'aires" que era alguna cosa semblant al que avui en dia en diriem fer turisme rural.
Més tard la meva avia treballaria en una tintoreria de l'Avinguda Mistral i també al carrer Urgell on tenia una clientela molt apreciada. Per posar un exemple uns bons clients que tenia eren els Santpere, que eren gent de l'espectacle i portaven a rentar i planxar robes de qualitat.
Un dia el dependent del barato en Pere Lloveras va entrar a la tintoreria del carrer Urgell i en veure aquella dependenta, donç bé alguna cosa devia passar.
Perque a partir d'aquell dia, els moments lliures d'en Pere Lloveras acabaven sempre en donar voltes a l'entorn del Carrer Urgell. Je, je.

El festeig 1921



El 05/06/1921. El meu avi Pere i la meva avia Julia ja eren mig novius, aquesta foto els mostra amb un decorat tipic de la época, en forma de cotxe, la nena petita era la carabina en aquest cas una germana petita de la meva avia.

El casament dels meus avis 1925



El 05/07/1925 es van casar els meus avis. Fa grácia veure els vestits i les maneres de fer de l'época.

La botiga del meu avi 1926

Aquell 1926 va ser sonat perque pocs mesos després de casar-se els meus avis, va neixer la meva mare. La Carme. Dos anys més tard naixeria la meva tieta la Margarida.
L'any 29 va ser el del crac de Nova York, aixó va enlentir el bon funcionament del negoci del meu avi i malgrat tot va seguir endavant.
Poc a poc la botiga del meu avi va anar agafant volada, clientela, anomenada i per tant vendes i va començar a donar beneficis.
Que ningú s'enganyi tots els negocis que es munten només perduren en el temps si aconsegueixen fer-se un lloc en el mercat i tenir beneficis.
Per tant els meus avis van tenir bona fortuna, perque el negoci els va somriure.
El que passa es que la fortuna va durar poc.
En arribar el 36 i esclatar la guerra, el negoci va començar a anar malament. A la ciutat el menjar escassejaba, així que el meu avi va enviar la dona i les dues filles a casa de l'hereu, al poble d'aprop de la Seu D'Urgell, al menys allá tenien el menjar assegurat. Mentres tant el meu avi va continuar a Barcelona, tot sol, fent funcionar la botiga com va poder.

La botiga del meu avi 1930

A la primera meitat dels anys 30.
La botiga del meu avi era de teixits en peça, la industria catalana per excel.lecia era la textil, les dones sabien cosir i cosien per a tota la familia, des de camises, pantalons, calçotets, etc.
Tot just començava a haver-hi petits tallers que feien alguna roba confeccionada, molt primaria i alló era estrany per als habitants de la Barcelona dels anys 30.
A l'hombra de la potent industria textil, els negocis de venda al detall de gèneres en peça van disfrutar d'una bona ratxa. Fins que va arribar el 36.

La botiga del meu avi 1936-1940

L'any 39 la meva avia va tornar amb les nenes a Barcelona, una Barcelona que donava pena de veure, malgrat tot la retrovada va ser molt emocionant.
Uns díes després d'acabar la guerra, uns homes vestits de militar es van incautar el poc gènere que el meu avi tenia a la botiga.
Per tant el meus avis van quedar completament arruinats.

Es va haver de començar de zero, novament.

El parlar català va quedar prohibit i uns tiets meus que eren de la quinta del biberó van estar 7 anys entre la guerra i els camps de concentració, lluny de les seves cases.
Un d'ells quan va tornar a casa seva, va tornar-hi cec. La sort va ser que al cap d'uns mesos d'estar a casa, ben cuidat i de poder menjar alguna cosa, el meu tiet va recuperar la vista.

dijous, 28 de febrer del 2008

Bicing

Fent cas del sr. Hereu, m'he donat d'alta del bicing. I avui he tingut ocasió d'encetar aquets servei. Mira es força práctic, agafes la bici allá onte rota. Fas un recorregut de maxim dues hores, jo avui n'he tingut prou amb 55 minutets. I quan arrives a lloc et desfás de la bici i t'oblides.
Molt práctic.
De tota manera em fa l'efecte que els diumenges si faig una sortida amb bici, agafaré la meva, més que res per nostálgia.

dimecres, 23 de gener del 2008

De la Torre Agbar a la Rambla Brasil

Hola seguint amb les meves rutes a peu.
Per prescripció médica.
Aqui teniu la meva darrera provatura. Des de la Torre Agbar a la Rambla Brasil.
Es a dir 7 kilòmetres de distancia. Temps trigat una hora i mitja. Velocitat mitjana 4,7 Km/h.
La ruta va de Poble Nou a Sants, passant pel centre de la ciutat.
Realment és una caminada ben bonica i ben recomanable.

dimecres, 2 de gener del 2008

Mamma Mia !




Avui día 1 de gener de 2008 he anat al BTM (Barcelona Teatre Musical) a veure l'espectacle Mamma Mia! protagonitzat per la Nina i basat en la música del conjunt suec Abba.
Com que ja sòc una mica carrossa, la música de Abba m'ha transportat a la meva joventut. Quan feia el servei militar a la ciutat de Granada. M'enrecordo dels amics de la mili que posaven les músiques de Abba a tota hora perque llavors eren hits i números u a tot el món i també m'enrecordo del festival d'Eurovisió en el que es van proclamar campions amb la cançó Waterloo que també va ser un gran éxit.
L'espectacle en si está força bé, però es que a més a més porta una cárrega emocional i de records de joventut, impagables.
Espectacle recomanable.
Llástima que sigui en castellà.

diumenge, 16 de desembre del 2007