Summer time

Aquest videos em serveixen per "estudiar" els passos del line dance, ja que es molt facil d'equivocar-se quan es té poca práctica, com tinc jo.

Little Chihuahua

Un dels passos que estem fent al curs de line country

Line dance country

Podeu veure aqui la evolució del Line Dance Country.

De la modalitat anomenada Precious Time.

Remet la crisi económica ?.

Si hem de fer cas dels diaris d'avui, sembla que comença a haver-hi signes clars d'un canvi de tendència pel que fa a la crisi econòmica. Tant de bo siguin certs aquests indicis i els indicadors d'activitat comencin a millorar. Dit això, cal tenir en compte algunes premisses.


A/ La recuperació encara és molt incipient i per tant el camí cap a la bonança es preveu llarg, esperem que no massa llarg. De tota manera com que aquesta millora està agafada amb pinces, qualsevol entrebanc podria desbaratar seriosament el bon camí.


B/ Una millora de l'activitat hauria de tenir com a conseqüència la millora en els índex del mercat de treball, que tradicionalment a Espanya te les pitjors xifres de tot Europa. Si ens volem homologar amb els països desenvolupats, aquesta és precisament la principal assignatura pendent del país.


C/ Finalment aquesta crisi ha posat de manifest el punt més feble, l' excessiva dependència de la nostra economia, respecte del sector immobiliari. I es que vendre immobilitzat, no deixa de ser una manera de vendre territori, o dit d'altra manera, no deixa de ser una manera de "vendre la casa i anar al lloguer". Vol dir això que hem de renunciar a crear riquesa a través de totxo?. De cap manera!. El que hem de fer, és aprofitar el diner fàcil que proporciona el totxo, per diversificar el nostre teixit productiu, capitalitzar la nostra industria, especialitzar els nostres serveis i donar la màxima qualitat possible al nostre turisme. Aquesta ha de ser l’estratègia per aconseguir un creixement equilibrat de la nostra economia.

(*) PRINCIPIS DE L'ECOLOGIA EMOCIONAL.

L'inteligència emocional, és una de les asignatures més dificils de la vida. I en canvi tots absolutament tots, la tenim que aprovar.

(*) Si cliques damunt del titol d'aquest article t'apareixerà un power que val la pena de llegir sense pressa.

Avui he estrenat el meu estel.

Aquesta tarda a la platja de Vilanova he epogut estrenar per fi el meu estel de colors.
La veritat és que m'he tingut que barallar una mica amb els reglatges de l'aparell, però finalment he pogut estar més d'una hora gaudint de la platja del vent i el sol de la tarda.
Finalment el temps s'ha aguantat prou bé.
Fantastic !!.

Tor, Tretze cases i tres morts.

Un llibre escrit per Carles Porta ens explica les peripécies d'un poble de muntanya, aprop d'Andorra, conegut per les baralles dels seus habitants encegats per la copdicia de posseir la muntanya de Tor. Poble fronterer i camí de contranbandistes, el nóm d'aquest poble s´ha fet tristement famós.
Per desgrácia els cognoms no sempre porten connotacions agradables. C'est la vie.!

TOR = THOR ? 2

En Pere Tor per la festa de Sant Medir del 2007, viatjant en un carro arrastrat en aquest cas per dos magnifics cavalls. Si mirem el gravat del Thor Escandinau, veurem que hi ha certes similituds entre les dues escenes. Curiós. Sembla mentida que entre una i altra escenes hi hagi mil anys de diferència i 4.000 kms de distància.
Quina gràcia. !!

TOR = THOR ?

Thor viatjant en carro.

Investigant sobre el mot TOR:

Bueno estic encuriosit per el tema de la mitologia nórdica i la veritat es que es un veritable regal. Per exemple he descobert que Thor el deu del tro, era conegut per al seu martell, però tambe perque viatjava en carro. Thor es venerat des de Islandia, fins Noruega, Suecia, Finlandia, Anglaterra i Alemania. És ben curios el tema. I ara em pregunto el cognom Tor pot tenir alguna cosa a veure amb el Thor Escandinau?

Doncs pel que veig al Google, es pot considerar equivalent, es a dir tant s'escriu amb "h" intercalada com sense. Per tant es pot considerar que Tor es una manera válida de designar al deu del Tro anglosacsó. Extremadament curiós.

De fet els heraldistes consideren que el cognom Tor te el seu origen a Asturies. La pregunta seria, es possible que el cognom Tor arrivés a la Comunitat Asturiana per mar?. I si correspongués a un vaixell d'origen Escandinau?. Es una teoria, però te certa verosimilitud. Si aixó fos aixi, l'origen del cognom Tor es podria situar als paisos del nord.Interesant teoria no creieu?.

*********************

(Mitología) Thor o Tor proviene del nombre nórdico Þórr (pronunciado en español de España "Zor"): el Dios de los vikingos. También es llamado Tiwur y Darmer, según la zona, o Þunor en inglés antiguo.Es el dios del trueno y de la Guerra. Es hijo de Odín y Frigga. Tiene el pelo rizado y rojizo y barba. Su mujer es Sif, y tuvo un hijo llamado Magni con la giganta Jarnsaxa; aunque es posible que ambas mujeres sean la misma.

Mientras que Odin es el astuto dios de los poderosos y los aristócratas, Thor el dios patrón de la gente simple y trabajadora, en particular de los guerreros. Thor vive en la mansión de Bilskirnir, en Thrudheim, su reino personal dentro de Asgard. Durante Ragnarok, Thor perecerá en una lucha mortal contra la serpiente boreal, Jormungand.

Thor es uno de los personajes principales de los Eddas de Snorri Sturluson, donde combate contra los gigantes. A juzgar por Snorri, Thor es un dios simple y directo, ni el más inteligente, ni el más poderoso; de hecho, es derrotado por la magia del rey de los gigantes de hielo, Utgardaloki y burlado por Skrymer o Skrymir, Rey de los Gigantes.

Thor viaja en una carreta tirada por dos machos cabríos voladores, Tanngrísnir y Tanngnjóstr. Estos monstruos son tan grandes que arrasan la tierra a su paso. Maravillosamente, pueden ser asados y comidos por Thor y luego vueltos a la vida en caso de necesidad.La más famosa de las posesiones de Thor es su martillo mágico, Mjolnir, que al ser lanzado a un blanco, retorna mágicamente a su poseedor.

Para alzar un arma tan formidable, incluso una deidad como Thor requiere usar guanteletes de hierro y un cinturón que dobla su fuerza, conocido como Megingjord. El golpe de este martillo provoca los truenos; palabra que, aparentemente, desciende del nombre de Thor.Thor es el protagonista de la saga Thorsdrapa, redactada por Snorri Sturluson, y contenida en el Skaldskaparmal.

También aparece en las siguientes sagas:* Hárbarðsljóð* Gylfaginning* Grimnismál* Hymiskviða* Þrymskviða* AlvismalEl día jueves entre los nórdicos era llamado el día de Thor; lo que inspiró el nombre del día jueves en inglés (Thursday), neerlandés (Donderdag), alemán (Donnerstag), sueco (torsdag), danés y noruego.El arquetipo de Thor como dios del Trueno lo acerca a otros dioses de todo el mundo, como Indra, Perkunas, Perun, Zeus y Xolotl.

Més rumors?. No gràcies !.

Aquest titol em serveix per recomanar-vos un llibre.Escrit pel Sr. Ferran Ramon-Cortés i que es titula " virus"-Un relato sobre el peligro de los rumores en las organizaciones-.El llibre está editat per RBA/ nueva empresa.Es un llibre molt facil de llegir i molt interessant.El podeu adquirir al quiosc juntament amb la revista Cuerpomente del mes de febrer en curs. Us el recomano.

CASUAL DAY (*)

Casual Day es una peli molt interesant. Perque mostra com manipulen les empreses als seus treballadors.

Atencio!.

Si piqueu al titol d'aquest article podreu veure-la.

BENVINGUTS AL NORD

Una gran pel.lícula.

Barack Hussein Obama

Felicitats sr. Obama
Si ahir va ser investit President dels EEUU. A partir d'avui la situació que haurá d'afrontar, no es cap ganga. L'interminable i costosissima guerra d'Irak, el conflicte arabo-israeliá i per damunt de tot, la profunda crisi económica. Li desitjo tota classe d'éxits sr. Obama.

Sobre Cuba, Estats Units i Espanya.

Els dies 21 i 10 de Juny de 2008 amb motiu de l'obertura a la ciutat de Barcelona del Castell de Montjuic i de unes declaracions a la premsa d'en Fidel Castro, vaig fer una mena de predicció en forma novel·lada sobre Cuba, Estats Units i Espanya. ( Podeu consultar l’històric d'aquest mateix blog. )

En primer lloc vaig preveure que guanyaria Obama, a les eleccions americanes. Això ja es realitat.
En segon lloc, vaig pensar que Obama pel seu tarannà i tenint en compte que ha tingut un gran suport de la família Kennedy y que Kennedy va ser qui va viure la crisi del míssils soviètics en territori cubà, que van desencadenar una crisi política sense precedents. Obama probablement tindrà com a prioritat, la resolució del conflicte Cubà.

Però aquí no acaba la cosa, perquè si tenim en compte el programa 30 minuts, emès ahir per la televisió catalana. Resulta que es confirma que el pare de Fidel Castro va lluitar a la guerra de Cuba contra el americans. La qual cosa voldria dir que Fidel va començar la seva guerra particular contra els Estats Units molt abans de la revolució, a partir d'aquella guerra, la qual cosa, vincularia encara més la actual situació de l'illa caribenya amb la guerra colonial viscuda fa més de 100 anys. Buf... quasi res.

En tot cas, crec que el paper que l'actual govern espanyol ha de jugar en la crisi cubana, ha de ser un paper conciliador entre les parts, això sí, procurant salvaguardar els interessos dels súbdits espanyols presents a l'illa. Però es evident que cal passar pàgina i aconseguir de la millor manera possible, que EEUU aixequi l'embargament comercial al poble cubà. I això, vist tot lo que s’ha comentat anteriorment, es responsabilitat espanyola, també.

Es una opinió, la meva opinió, naturalment.

PAGAR EL TRANSPORT PUBLIC O NO PAGAR

peretor ha dit...
Be soposo que es una qüestió de civilització. Si no paguem el metro perque no ens agrada el preu. Tampoc hauriem de pagar la hipoteca perque es massa cara, ni el gas, ni l'aigua, ni la llum, hauriem n'anar al super i no pagar. Al Corte Ingles i saltar-se la caixera, etc.Esclar que portat a un extrem, acabariem tots plegats vivint a l'edat de pedra, així si que deixariem de pagar tots els serveis que rebem. Però estic segur que fins i tot així no estariem millor que ara. Per tant la meva conclusió final, es que mes val que fem l'esforç de pagar el bitllet de metro.En tot cas si el sistema no ens agrada sempre tindrem dret a reclamar.
17 / gener / 2009 16:00


Francis Black ha dit...
yo tuve un problema hace unos dias , lo explique en mi
Hay que pagar pero el servicio es malo .
17 / gener / 2009 20:54


peretor ha dit...
De fet jo agafo el metro cada dia a la mateixa estació de metro de Sants, però una hora més tard i a aquella hora, gairebé tothom paga el transport. També es veritat que de tant en tant em trobo amb una brigada de 5 o 6 revisors que demanen el bitllet i per tant a aquella hora hi ha la "pressió" suficient per evitar la temptació de no pagar.Esta clar, que sempre hi haurá gent que no podrá pagar, ect. Pero aixó entenc que ja es un tema de serveis socials, però la gran majoria ho pot fer i ho ha de fer.
17 / gener / 2009 22:03

Miquel Casellas ha dit...
Ja saps el que et toca. siguis solidària
18 / gener / 2009 12:20


[Photo] Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)[Photo]Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...[Photo]Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no. Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.
publicat per Bruguers a les 21:49 del 14/01/2009

Deixeu el vostre comentari

HO HAVEU VIST, AIXÓ! "EL ROCK DE LA PAELLA"

El rock de la paella, recollons quina cançoneta !.

Somriures.

En que se diferencian las torres gemelas de Nueva York y la torre de Pisa.

En que la torre de Pisa tuvo más reflejos para esquivar los aviones.

.

Doctor, doctor, ahi fuera hay un ciego que quiere verle.
Pues mire ud. salga un momento y digale que yo no hago milagros.

Doctor me he peleado con mi mujer.
A si !?.
Que le sucede?.
Que estoy triste.
Eso yo no se lo puedo curar.
Pero que clase de doctor es usted ?
Acaso no es el médico del o d i o ?.
Señor, soy el médico del o i d o.
No del o d i o.
Caramba !.

¿ Que es mayor ?
¿ El Sol o la Luna ?.
El Sol.
Pues no señor.
La Luna es mayor.
Eh !!!!????
Es mayor La Luna porque sale de noche.......



Doctor, doctor, nadie me hace caso.
Que pase el siguiente.
Pero doctor.
Nada que pase el siguiente.


Lectors no paseu dels meus escrits.
Publiqueu les vostres opinions a aquest matix blog.

Que deu de ser aixó ?

Hi ha persones que a la seva ma esquerra al dit anomenat anular. Porten una mena d'artilugi estrany. Una mena d'aliança, generalment de color daurat i d'un material noble com ara l'or.

És un caprici?
És un brebatge per espies intercontinentals. ?
Que coi deu de significar aquest eslabo de cadena. ?

Doncs senyores i senyors aquest artilugi es un senyal.
Un senyal de que la persona amb la que vosté está parlant te un compromís.
No es que sigui mala persona, ni bona.
Pero si que cal que vosté hi tingui alguna precaució.
Es un mecanisme perque vosté pogui endivinar de manera rápida, que aquesta persona no está lliure.
I que per tant, per molt simpática que sigui, només será aixó,simpática. I prou.

Cal que les joves generacions aprenguin a observar aquests detalls.

Están d'acord amb mi ?.

FELICITACIO DE NADAL DE LA CAIXA

La felicitació de Nadal que envia La Caixa es una meravella. Ens comenta que esta contenta de contribuir a la inclusió social dels més desafavorits i de vetllar pel Benestar Social de la població.

Quan he llegit aquestes magnífiques paraules, m’he sobresortit d’alegria, finalment s’acabaran les misèries quasi permanents del nostres carrers?.

Permetin-me que tingui els meus dubtes senyors.

Però es que la carta va firmada pel mismissim “Isidro Fainé”, serà de debò aquesta vegada?.
Sigui com sigui, gràcies per la carta sr. Fainé. Al menys ens dona una mica d’esperança a tots plegats de que, un món millor és possible.

Gràcies.

FACEBOOK una nova era.

Ara fa 15 dies vaig donar-me d’alta al “Facebook” .
Es tracta d’una eina Informática que utilitza Internet per comunicar a la gent i fer engrandir la llista de possibles amics de cadascú.

En el moment de començar estava convençut de que apuntaria a la meva llista d’amics un màxim de 5 o 6 persones. Doncs bé, dues setmanes després, ja tinc a la meva llista 35 amistats. La majoria és gent coneguda o com a molt, coneguda de coneguts, el gran mèrit es que posa en contacte proper persones que, fins a les hores, gairebé només s’haurien saludat.

L’aplicació inclou jocs i activitats que ajuden a trencar les barreres que hi ha normalment entre les persones. I per tant, ajuda a « comunicar-se » de manera efectiva.

Estic segur de que una eina tant poderosa, com aquesta, tindrà algun efecte negatiu sobre la població, però de moment no en sóc capaç de descriure’n cap.

Continuaré opinant en propers articles sobre el facebook.

VOLTA AL MÓN ?. .... FET !

Després d' 1 any i mig i de 53.451 Kms.
El sr. Louis Palmer ha completat amb èxit la volta al món. Com es pot observar a la fotografia, la rebuda a Suïssa, ha estat un gran èxit.
Des de Barcelona, tinc el goig i l'honor d'haver participat en la etapa Barcelonina de Solartaxi.
Me’n al·legro d'haver ajudat, encara que en petita mesura, a la realització d'aquesta aventura.
Me’n al·legro i felicito a tot l’equip de Solartaxi per l’èxit aconseguit.
Felicitats a tots. !

LLUMS DE NADAL

dijous, 11 / desembre / 2008

Bruguers ha dit:

Llums de Nadal
Malgrat la polèmica que envolta l'enllumenat de Nadal a pobles i ciutats, jo també vull dir la meva:
Puc entendre que és una despesa energètica. Puc deixar dir, sense contradir, als que opinen que és contaminació lumínica. Puc entendre, sense compartir, que és una despesa econòmica que no serveix per a res. Puc tolerar al qui diu que es pengen motius cristians i que s'ha de tenir en compte la pluralitat religiosa i que Espanya és aconfessional, etc...
Ara bé, el que no entenc és per què a Castelldefels s'han penjat uns llums de Nadal que omplen de lletjor el poble. Almenys al meu barri.
M'estimaria més no tenir llumetes que una cenefa escanyolida i amb bombetes foses. També puc parlar de llums que diuen "Bones compres" o "Bones Festes" escrit amb lletres del revés sense cap tipus de gràcia.
L'il·luminació nadalenca transmet optimisme i l'optimisme ens fa falta.



12 / desembre / 2008 18:14
peretor ha dit...
Be m’ho has posat tant bé Bruguers, que no podré resistir la temptació de dir-hi alguna cosa.Anys enrere havia estat comerciant. I amb d’altres companys m’havia encarregat de posar llums al carrer.Deixant de banda les qüestions religioses, els llums de Nadal fan festa, la llum dona alegria i ens predisposa a estar més contents. Si mirem als països nòrdics veurem que la llum és una teràpia contra la depressió.I si templeja la depressió sentimental de les persones, doncs també per simple acumulació ajuda a preveure o mitigar la depressió econòmica.Així ho veuen les gran superfícies comercials que són les primeres que s’apunten al carro de la il•luminació especial per aquestes dates. I així ho veuen les botigues petites que en el seu afany de mantenir viu el servei de proximitat, veuen en d’iluminació nadalenca una manera de fer clients.Ja fa 8 anys que no soc comerciant i en fa 5 d’anys que ja no col•laboro a penjar els llums.Però encara avui quan veig un carrer ben il•luminat tinc aquella cosa.
12 / desembre / 2008 21:10


Francesc ha dit...
Que vinga, que vinga, que vinga la llum!!! A mi també m'agrada veure eixos llumets de Nadal tan bonics. Salutacions
13 / desembre / 2008 14:18

CONSUMO SOLIDARIO (*)

Consumo solidario

Tras una época de consumo irresponsable, ahora puede ser un acto de solidaridad que los que puedan consuman.

(Per veure l'article complet anomenat Consumo solidario escrit pel Sr. Miquel Roca i Junyent només us cal premer l'enllaç que hi ha al titol d'aquest article).

************************************************************************

Resposta d'en Pere Tor a l'article del Sr. Roca.

Apreciat Sr. Miquel Roca. Penso que es tot un luxe poder llegir els seus comentaris aquí a La Vanguardia i encara es més un luxe poder ficar cullerada a partir de l'excel·lent base que ens proporcionen els seus comentaris.

Queda clar que la crisi parteix d'un tema de falta de confiança, els NINJAS americans van tenir crèdit mentre hi va haver confiança, i mentre els preus dels immobles continuaven pujant la roda va funcionar prou bé. Es clar que els preus que van assolir els immobles americans van resultar ser massa especulatius i aquí es on es va trencar l'invent.

Ningú dubte de que un cop els preus immobiliaris siguin els reals, la inversió en immobles tornarà a ser interessant i a partir d'aquell moment la crisi s'haurà acabat. I quin es el preu real del immobilitzat?. Doncs sr. Roca aquesta és la gran pregunta. Una pregunta que ningú s'atreveix a contestar ja que el preu es el que dona el mercat.

En aquestos moments només el consum pot mantenir les empreses funcionant i per tant posar-nos en una situació favorable per a la sortida de la crisi. Siguem conscients doncs de que hi ha crisi. Vetllem per la nostra seguretat financera i a partir d'aquí consumim per donar-nos el plaer i per fer funcionar l'economia de les nostres empreses. Ah! I si comprem productes fabricats a prop siguem conscients de que fomentarem la economia més propera i limitarem el consum energètic.

SOLARTAXI AL NORD D'EUROPA

El Primer Ministre Suec Mr. Frederik Reinfeldt va sentar-se al Solartaxi i

es va fer la ja clàssica foto amb el cotxe solar del sr. Louis Palmer.





El Ministre Danés de Medi Ambient Sr. Connie Hedegoard

també va voler coneixer personalment el famós cotxe solar.

EL FACTOR HUMÀ

Des de la política, algú hauria d'apel · lar a recuperar el treball i l'esforç, bases d'una societat del benestar.

.

.

No tot depèn dels governs, també els ciutadans han de posar una mica de la seva part.
La crisi ha adquirit dimensions imprevistes i correspon a tots els poders públics adoptar les mesures més urgents i imprescindibles per a limitar les seves conseqüències i definir un escenari normatiu que faci més fàcil la recuperació.

Però aquí no s'esgota el catàleg de tot el que s'ha de fer. Ni els qui han de ser els agents encarregats de portar a bon terme. La crisi té un diagnòstic difícil i complex. Trigarem temps a definir exactament el perquè del que està passant. Però ens equivocaríamos tots i molt si volguéssim carregar la responsabilitat només a uns quants o refugiats en el tòpic de la fragilitat del sistema. S'ha produït una cadena d'errors i d'ambicions que, amb la perspectiva del temps, descobrim que només podien acabar malament.

Enriquir el més ràpidament possible; crear negocis sense base real; legitimar l'especulació desmesurada; admirar i venerar als nous rics que presumir de no haver generat més riquesa que la seva; desbordar els límits del honest com tribut a la societat opulenta. La societat ha estat massa receptiva a les imatges i valors dels nous agents de la "economia creativa". I en aquest viatge hem arraconat els valors de l'esforç, del treball, del mèrit, de la dedicació, de l'autoexigència; hem substituït l'honestedat pel compliment de codis formals, fets per ser incomplerts sense que es noti.

Els grans protagonistes de la crisi han descansat seva irresponsable actuació en l'aplaudiment de molts altres, que els assenyalaven com a referent des de l'enveja i des de l'admiració. Les mesures dels governs no van a resoldre aquesta actitud. Això depèn de la pròpia societat.

Però seria bo que, des de la política, algú ho recordava. Algú que apel · lar al rearmament moral de la societat; algú que invités a recuperar les bases d'una societat de benestar que no són altres que el treball, la promoció, la formació, l'esforç, el progrés que conviu amb la cohesió social.

Però si esperem que ens resolguin els nostres problemes sense aportar res propi per a aquest objectiu, només aconseguirem aprofundir en la crisi. Al final, tot dependrà, afortunadament, del factor humà.

Miquel Roca i Junyent 25/11/2008 Carta de la Vanguardia

**********************************************************



Aquesta crisi, crec que no l'hem creat nosaltres i al final tampoc l'anem a resoldre nosaltres. En tot cas, les nostres accions han d'anar encaminades a minimitzar al màxim tant la durada com la profunditat de les conseqüències. I en això anem a coincidir, només es va a aconseguir amb esforç. Ara bé, hem d'exigir als nostres polítics que sàpiguen mantenir el timó en el rumb adequat.


Resposta del dia 25/11/2008.

EL JOC DELS IDIOTES

Des d'aquest blog vull recomanar d'anar a veure l'obra teatral "El joc dels idiotes".
Protagonitzada entre d'altres excel·lents actors, per en Joan Pera i na Lloll Beltran.

No tinc cap dubte de que el tàndem format per aquestos dos actors còmics, es realment excepcional. I aconsegueixen captivar l'espectador amb el seu humor satíric.

En la ment de tots està la presència d'en Paco Moran en d'altres treballs protagonitzats per en Joan Pera, que durant la representació es anomenat per fer-lo partícip de la representació. Ara bé en Joan Pera i la Lloll li donen al "joc dels idiotes" un caràcter especial que connecta amb el públic.

Veurem més obres amb aquest duet protagonista. De moment us recomano de fruir del "joc dels idiotes". Al Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona.

La Vanguardia en català (*)

Ja era hora, per fi podem consultar La Vanguardia en català.
Una vegada em van dir que el diari La Vanguardia era pensat en català i després traduït al castellà per imprimir-lo en paper.
Bé no se si això es exacte, però s'aproxima a la realitat.
Ara i avui gràcies a Google ja podem consultar la versió electrònica del diari en català.
La ciència avança que és una barbaritat.

(*) Ah! per llegir La Vanguardia en català prem el títol d'aquest comentari.

NIT A LA TERRA

La Terra il·luminada durant la nit amb l'electricitat fabricada per l'Home.

En aquesta imatge és pot apreciar les zones de la Terra que estan més desenvolupades. Així podem apreciar com Amèrica del Nord, Europa i algunes petites zones de Àsia i Oceania tenen llum. Mentre que extenses zones de Sud América, África i Àsia tenen foscor.
Quina meravella de fotografia!.

Us aconsello ampliar la fotografia prement damunt de la imatge, per veure-la amb més detall.

Solartaxi a la Peugeot

Quasi em passa desapercebut.

Un dels trets més destacables de la visita de Solartaxi a Paris i a l'estat francès, és precisament el que il·lustra la fotografia.
Els senyors de Peugeot han demostrat que no estan adormits com altres fabricants europeus de automòbils. Aquests senyors no solament esperen que vagi l'estat, amb els impostos de tots i que els treguin les castanyes del foc, sinó que demostren curiositat.

Si senyors curiositat, per conèixer una cosa nova, que els pot fer canviar els esquemes actuals, certament. Però potser els pot donar una oportunitat de ser els primers en posar al mercat un producte nou.

Senyors fabricants de cotxes, perdonin, però Peugeot els ha guanyat la partida.
Y si avui tingués que comprar-me un vehicle, els asseguro que Peugeot te més que cap altra les meves simpaties.

SOLARTAXI A LONDRES

Si dies enrere el Solartaxi va passar per França i va arribar a Paris on va ser rebut entre d'altres personalitats pel ministre francès de medi ambient.

Ara tinc el plaer de informar de que Solartaxi fa 4 dies que visita la capital de les illes Britàniques, on ha estat rebut de forma força popular.
Potser la visita més destacable que us puc comentar, és la visita a la BBC de Londres, on va sortir al programa "Blue Peter".

Tal com era d'esperar a Londres hi ha hagut una abundant pluja, que malgrat tot, no ha aconseguit deslluir la presentació del cotxe solar.