Quan tenia 22 anys, es a dir cap el 1982. Varem assistir al naixement del microordinador, eren verdaderes maquines del temps, maquines mítiques, com ara els Commodore o els Sinclair "Spectrum" , que tenien el mèrit de convertir els fins aleshores grans ordinadors amb tones de pes, en petits instruments a les mans de qualsevol aficionat.
Els gràfics, la connectivitat i la potencia d’aquells vells trastos no tenien res a veure amb els ordinadors personals d’avui, però suposaven un abans i un desprès pel que fa a la era Informática. A mi m’agrada explicar que encara avui guardo un vell Commodore, com una relíquia de l’informàtica, alguna cosa així com ara un Seat 600 pel que fa a l’era del automòbil, l’altra gran revolució del segle XX.
Doncs bé, després del Sinclair va venir el primer PC, que va suposar l’enlairament de la marca Microsoft i el conseqüent enriquiment del sr. Bill Gates. Continuaven sent uns ordinadors vetustes i sossets des del punt de vista gràfic, però eren un pas endavant.
Ara la iPad també es un pas així. La connexió a Internet, els gràfics, la potencia, l’ interactivitat amb la pantalla, han fet un gran canvi.
Crec que amb iPad passarà com amb el mòbil, dins de pocs anys tothom anirà amb la pantalleta, al metro llegint o fent video conferencia , el fabricants de marroquineria, feran bosses per a dones amb un espai especial per la ipad i fins i tot els homes tornaran a portar una mariconera de la mida de l’artilugi de la marca de la poma. Jugarem en línea, xatejarem amb els amics, podem dir que el futur ja es aquí.
L’única cosa que voldria demanar als desenvolupadors d’aquests artilugis es que creïn aplicacions per a fomentar les relacions socials de la gent. Recordin la plaça del poble, el banc per seure de la gent gran, el lloc de trobada i de conversa per excel·lència. I creïn aplicacions per a fomentar la trobada de la gent, no es tracta de facilitar la promiscuïtat, ni la recerca de parella, sinó de fomentar l’amistat i l’intercanvi d’opinions, tal com ho farien els habitants d'un poble a la Plaça Major.
Es tracta de tornar a les partides de cartes del casal, a les sessions de ball de la Festa Major i a les lectures de poesia en grup. Malauradament l’informàtica correm el perill de convertir-nos en uns simples espectadors d'un món que cada vegada es menys el nostre. No senyor, l’informàtica ha de ser una eina per fer-nos protagonistes d’eixe món. Ens ha d’integrar en eixe món i no pas aïllar-nos d’ell.
Des del meu punt de vista, aquest és el gran repte.
Entrades
