LOS PERSUASORES

LAS SERIES DE TELEVISIÓN ESPAÑOLAS Y EXTRANJERAS
LOS PERSUASORES(The Persuaders EE:UU 1971)Estreno:España RTVE 1971Duración: 50 minutos.Género: AventurasProducción: ABC

LOS PERSUASORES Roger Moore (archi famoso en españa por su papel protagonista en la serie El Santo), Tony Curtis, acción, buenos guiones, lujo, glamour, coches rápidos, mujeres espectaculares y toda Europa como escenario pueden verse en esta serie de culto -creación de Robert Baker. Curtis era Danny Wilde, un playboy norteamericano con modales de cowboy. Había ascendido desde el bajo fondo hasta convertirse en un magnate petrolero.A cargo de Roger Moore estaba Brett Sinclair, un aristócrata británico también millonario y playboy pero con el estilo y la elegancia propias de la nobleza. Juntos lograron una química perfecta: funcionaban en contrapunto; al principio eran rivales y después se hicieron inseparables amigos. Galanes maduros y millonarios, fueron rescatados de la cárcel por el Juez Fulton, quien los convocó para resolver casos difíciles.La serie estaba llena de hermosas jovencitas, y ubicaba la acción en lugares paradisíacos como la campiña inglesa, París, Roma o Milán. Fue traducida a 23 idiomas diferentes y aún hoy se sigue dando en diferentes países. Un dato curioso: el rol de Danny Wilde pensaban ofrecérselo originalmente a Rock Hudson, pero no pudo ser.Baker trabajaba acomodando los guiones a los actores, en vez de hacer al revés, como suele ser lo más común. En Europa el éxito del programa bordeaba el delirio; en Australia también; en España sólo duró una temporada. Sólo en los Estados Unidos fue recibida con más frialdad, a raíz de que mostraba ese país como una "antigua colonia de Su Majestad Británica" e inferiorizaba sus costumbres frente a los usos ingleses...Además de que el miembro norteamericano del dúo aparecía como un grosero 'advenedizo' en comparación a su distinguido compañero. Al término de la serie Roger Moore emplearía esta distinción en uno de sus más célebres personajes, esta vez de la pantalla grande: James Bond, el implacable agente 007..

Reparto
Roger Moore Lord Brett Sinclair
Tony Curtis Danny wilde
Laurence Naismith Juez Fulton

GALERIA DE FOTOS

http://www.teacuerdas.com/nostalgia-series-persuasores.htm

Un carrer pel "Capitan Trueno" ?.

Tema: INICIATIVA D'EL PERIÓDICO
Un carrer per al Capitán Trueno
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i COM Ràdio promouen una iniciativa per tenir un carrer a Barcelona amb el nom de Capitán Trueno. El famós heroi creat el 1956 per Víctor Mora i Miguel Ambrosio Zaragoza té entre els seus fans el columnista Arturo San Agustín, que apadrina la idea.

perethor. Barcelona
¡ Que tiempos aquellos !
El Capitán Trueno fué el cómic mas leído de mi juventud. Tenía todos los ingredientes para ser un best-seller. Aventura a grandes dosis, sensualidad, humor, algo de violencia y por encima de todo caballerosidad a raudales. Una calle para Capitán Trueno me parece bien, pero en su contexto, aquellos años 70 cuando el mejor campo de fútbol, era esa calle por donde apenas pasaban coches, la mejor videoconsola, esa maquina del millón del bar de la esquina donde podíamos jugar a pesar de ser unos crios, y lo más parecido a internet que existía eran los radioaficionados que erán capaces de escuchar emisoras de cualquier parte del mundo mundial. Creo que la calle del Capitán Trueno debería de ser un homenaje a esa época feliz a su manera, a mi manera.

18:31 26/4/2008 Danny Wilde y Brett Sinclair..
Calles para las series inglesas de los 70, que son muy buenas.
Los Persuasores, Los Protectores, Los Invasores, Los Vengadores, Los intocables y todas aquellas series inglesas de los años 70 también merecen una calle. Además tenían unas sintonías buenísimas y eran muy elegantes y con mucho fair play. Eran como la saga de James Bond en elegancia, simpatía e ingenio. Bien merecen también una calle las series televisivas inglesas. ¿O es que han de ser sólo los personajes de cómic españoles?. Mi idea también es muy buena, ¿no?. Apoyo lo de dedicar una calle al Capitán Trueno, pero ha de ampliarse a más personajes de ficción y a gente que los ha creado para la tele, el cómic, el cine, etc.

Danny Wilde y Brett Sinclair.. La de los Intocables se refiere a la serie de los 60 con Robert Stack y no se si es inglesa. Se trata de la vida de Elliot Ness y sus compañeros en la lucha contra los criminales y facinerosos, también llevada al cine hace unos años y protagonizada por Kevin Costner, con Sean Connery como uno de sus ayudantes.

Diada de Sant Jordi 2008

Data assenyalada com poques,
Aquesta del Sant Jordi
Dia del llibre i de la rosa
23 d’abril
Data de la cultura universal.
De la festa i del treball
Plena de llum i de color
Data per somriure
Com una rosa ben vermella.
Cal ser millors encara
Que la festa no ens faci parar
Sense deixar de treballar
Data per fer país
El nostre, el teu, el vostre.
Per Sant Jordi obsequiar
I ser obsequiat
Amb una rosa i un llibre
i amb amor de bon grat.

Pere Tor i Lloveras
23 Abril 2008

Nova ciutat de la justícia

Ahir aprofitant que era jornada de portes obertes. Varem anar a visitar el nou edifici dels jutjats de l'Hospitalet. La veritat és que sòc bastant profá pel que fa a temes de justícia, així que la visita a aquest edifici ha estat una experiéncia interessant.
Mentre esperavem el guia que ens havia de donar les explicacions sobre cadascuna de les dependències que anavem veient, a la sisena planta em va fer gràcia veure per la finestra amb claretat el Tibidabo, la torre Foster, l'edifici de la Caixa i el Sant Pere Martir, una vista magnífica val a dir.
Varem veure la sucessió de despatxos, el jutjats d'instrucció, de 1ª instància, de protecció de la dona ,la fiscalia , la sala de procuradors, els despatxos d'execusió o seguiment de sentencia, les sales de vistes, les oficines administratives, el registre civil, la sala de casaments, etc.
Totes les instal.lacions molt modernes.
Tot una lliço de dret en poc menys d'una hora.
Ah! finalment tots els assistents varem sortir per la porta dels alliberats sense cap càrrec.
Je, je.

Barcelona - Sant Cugat caminant.

PRIMERA ETAPA:

DE SANTS A LA BONANOVA

Hola com que el metge m'ha manat que camini molt, per evitar aquest sobrepés que tinc.
Avui hem agafat jo i la meva dona a peu des de Sants i en una hora ens em plantat a les Escoles Pies de la Bonanova.
I us preguntareu perque hem anat a parar al costat de la clínica Teknon. Dons molt senzill, la idea és fer un altra dia aquest mateix camí i arrivar-nos a la Cerretera de les Aigües i d'aci arrivar al Tibidabo a peu.
Pel que he vist avui de Sants al Tibidabo hi ha aprox. 2 hores o 2 hores i mitja. esclar que després caldrá tornar. bé, ja us aniré informant dels progressos per asolir aquest objectiu.

Atentament.

(20/01/2008)

Bonanova - Carretera de les Aigües (II)

Si díes enrera vaig fer amb la meva dona, de Sants a la Bonanova, ahir varem fer una nova etapa.
A partir del c/ de les Escoles Pies, pujada per c/ Marquesa de Villalonga, rotonda del Bellresguard i carrer del mateix nom, quasi al final hi ha un trencall a ma dreta i quasi deseguida un desviament a l'esquerra, on un cami de terra i amb una bona pujada ens apropa fins a la Carretera de les Aigües, de moment varem continuar fins a trobar el pont per damunt de la via del funicular del Tibidabo.
Com que no teniem gaires ganes de caminar, de moment ho varem deixar aquí.

Continuará..........

(03/03/2008)

Carretera de les Aigües - Tibidabo (III)

La darrera etapa de la pujada al Tibidabo l'hem feta avui, des de la Carretera de les aigües (275 m.h.), fins al cim de la muntanya (515 m.h.). Hem agafat el cami de Barcelona a Vallvidrera, el que passa pel costat de l'escola de jutges, fins a Vallvidrera i un cop arribats a l'alçada del camí de la Font de la Budellera, hem agafat el camí que passa pel cantó de la torre Foster. Fins arribar a la placeta del cim de la muntanya.
Després de les fotos i l'aperitiu de rigor, hem nat a buscar el cami de Can Borni i cap a casa.

Foto: Camí de Barcelona a Vallvidrera, amb la ciutat al fons.

16/03/2008

Tibidabo - Ermita de Sant Medir (IV)

Avui hem fet una nova etapa del nostre camí i hem anat del Tibidabo a l'Ermita de Sant Medir, pasant pel coll d'en Erola. La duració de la caminada ha estat de 1 hora aprox. En arribar a Sant Medir ens hem trobat una munió de gent espectacular.

A partir d'ara la ruta la continuarem penjant al blog, però a la secció d'artícles fixes. Així continuarán amb l'ordre cromnologic i les fotografíes serán més grans.

SEQUERA

Des de que tinc us de raó, mai s'havia arribat a uns nivells de sequera tant importants com els actuals. I l'agreujant de tot plegat és que encara tenim molt lluny l'estiu.
Per tant si no es trenca aquesta tendència actual, els mesos de Juliol i Agost pinten molt malament.
Jo atribuiria aquesta situació a tres components básics. Per una banda la climatologia Mediterrània ja de per se extrema pel que fa als fenómens plujosos, clima que fa que tiguem tant aviat una sequera extrema, com plujes torrencials que produeixen inundacions.
A aquest factor cal afegir dos factors nous, per una banda el canvi climàtic, que estic segur s'está manifestant en forma de manca de precipitacions i que esperem no es consolidi ja que correm el perill d'una desertització del territori. I un tercer factor important és la del consum d'aigüa, cal ser conscients que ara som més de 7 milions de persones, a part dels turistes i aixó implica un consum d'aigüa molt important. Está clar que haurem de assajar i trobar maneres de consumir menys aigüa per que hi hagi per tothom i també está clar que el model de creixement que hem tingut fins ara s'está esgotan.

PLANTEM EL FUTUR

PLANTEM EL FUTUR

Diumenge varem anar a plantar els nostres arbrets i ho varem fer amb el convenciment de que estavem plantant alguna cosa més. L'eslogan de la campanya de Catalunya Radio era prou eloqüent, "plantem el futur". La pregunta que deseguida em va venir al cap va ser: de quin futur estem parlant?. El dels boscos en que es convertiran, amb els anys, aquells diminuts arbres?. El futur del nostre jovent?. El nostre futur personal.? O potser la frase tenía connotacions polítiques i estavem parlant del futur del nostre pais.?
En qualsevol cas, l'eslogan tenía el merit o la desgracia, de que feia rumiar.

Així les coses, a la feina em van dir que hi havia una adreça a la web de Catalunya Radio, on es podíen enviar fotos de la jornada plantiva. No m'ho vaig pensar dos cops i vaig seleccionar aquestes tres fotos que veieu.

Tenia que buscar un "subject" pel correu, així que em vaig mirar les imatges i em va sortir un altra eslogan. Dels que també fan pensar.

"Per plantar un bon futur pel pais, es necessita alguna cosa més, que una pala nova i un bidó d'aigüa.

El problema ve ara: com podem interpretar l'eslogan?.

En primer lloc apareix la pregunta sobre si els arbrets sobreviuran a la sequera i a la calor del proper estiu. En aquest sentit els ADF em van asegurar que cada 15 dies anirán a regar els arbres, però amb la sequera que hi ha, ho veig dificil. Es a dir que una vegada més depenem de la pluja. En segon lloc apareix a la feina la sensació d'estacament.

I finalment a nivell de païs, trobo a faltar un lideratge, un carisma, un "savoir faire". Algunes vegades penso que als nostres governants els hi falta "chispa", imaginació, elasticitat, cintura, no ho sé. Tot això és el que ha sortit a partir de "Plantem el futur". No está malament.
Algú vol opinar?