Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de novembre del 2008

Mamma Mia! (*)


Mare meva! Pere Rating: 8 18.08.2008


Bé, vaig anar a veure Mamma Mia, sabent perfectament el que anava a veure. Una pel•lícula 100 X 100 musical. Amb l'agreujant que la música ja la tenia més que coneguda i que l'argument no es rés més que un envoltori i un llacet bonic per a les cançons d' Abba.


Tenint en compte això, Mamma Mia! no defrauda gens. Es un dels millors musicals que he vist i paga la pena veure’l, encara que només sigui per apreciar a una Meryl Streep i un Pierce Brosnan cantant les cançons del grup suec. Fa gràcia veure a l'antic 007 en un paper romàntic i ensucrat que transforma el film en un treball divertit.


La posada en escena es impecable i l'esperit que es desprèn de la pel•lícula és especialment recomanable per a carrosses i nostàlgics de la moda dels anys 80.

¿Te ha gustado esta crítica? +1 / -1
(*) El titol d'aquest article inclou un link.


PEREGRINOS (*)


Bona nit, amb aquesta intervenció, enceto els comentaris sobre cinema.
Avui faré referència a un film que vaig anar a veure, ja fa uns mesos. PEREGRINOS.
Una pel.lícula francesa interesant i que retrata fil per randa la visió que pot tenir un francés d'avui sobre el camí de Sant Jaume ( "Santiago" ).


Crítica de Peregrinos de Pere
Rating: 7
20.08.2008


La compostela o peregrinación a Santiago, es un encuentro vital.Quienes la han realizado no saben muy bien el porque, pero vuelven entuasiamados con la experiencia.
Un tercio de desafio personal, un tercio de aventura rural y otro tercio de misticismo, son los ingredientes principales de esta milenaria aventura.

Por cierto que Peregrinos retrata con maestria las visicitudes de un grupo de caminantes que realizan la peregrinanción.
Por supuesto que los motivos son diversos, asi como las formas de adaptarse al estilo de vida espartano que conlleva ir a pie a Santiago de Compostela.

En esta pelicula se nos describe con imagenes de singular belleza, el llamado camino francés, especialmente en su discurrir por las tierras galas. El resultado final es una pelicula amable, divertida y muy aleccionadora sobre la actitud positivada que debemos adoptar ante esta tradición milenaria.

¿Te ha gustado esta crítica? +3 / -0
(*) El titol d'aquest article inclou un link.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

VICKY CRISTINA BARCELONA






Comentaris sobre la pel·lícula.

Ahir vaig anar al cinema Balañà situat al c/Sant Antoni justament davant de l'Estació de Sants.

A la sala 4 feien Vicky Cristina Barcelona, el darrer treball d'en Boody Allen.

La qualificació que li dono a la peli és de un 7 sobre 10.

M'hagués agradat donar-li més nota, però sincerament un 7 es la millor nota que li puc donar.

El ritme al principi és una mica lent, però te l’al·licient de que poc a poc va augmentant.

El Javier Barden fa un paper molt eixerit. Potser els catalans no som tant lligons com surt a la peli. Mira que anar a les dues turistes americanes, presentar-se i acte seguit proposar d'anar a fer un cap de setmana junts, es prou atrevit. Potser les pobres noies americanes vindran a Barcelona amb una idea prefixada una mica equivocada.

La visió de Barcelona és suficient, és recrea en Gaudí i dona la impressió de que a Barcelona es viu molt bé. Es curiós veure com un pintor bohemi viu en un taller enorme i a més a més disposa d'una avioneta per anar a passar un cap de setmana a tot tren a Oviedo.

Per altra banda els embolics amorosos, tema recurrent a les pel·lícules d'en Budy, a Barcelona arriben a límits insospitats. Tant és així que em sembla que algunes dones surten del cinema una mica incomodes. En canvi els homes en sortim prou contents. Je, je.

Enrera queden aquelles pel·lícules mítiques de la primera etapa d'en Boody.
S'enrecorden de " Tot el que volia saber sobre el sexe, però no gosava preguntar "?. Pues això.
.
.