Sobre el concert al Castell de Montjuïc

Tal com us vaig comentar el concert de'n Raimon, va ser molt maco.

Ho podeu comprovar per vosaltres mateixos.

Turisme industrial

Així com l’any passat vàrem anar a Londres de vacances, aquest any no tenim més remei que anar a Galícia. I us explicaré perquè.
La meva filla Laura està fent batxillerat d’econòmiques en un col·legí marista, el cas és que dins del treball de recerca que li va posar el professor d’economia, s’incloïa una visita a l’empresa Inditex.
Em fa gràcia aquesta visita, sobretot quan veig el que era anys enrera el tèxtil català i el que es ara. I com l’empresa Inditex s’ha fet l’amo de la distribució de moda tèxtil al nostre país. (Amb permís d’El Corte Inglés naturalment).

Per cert que la meva mare tenia un botiga de roba al barri de Sants i un dels articles que veníem, eren unes bates de “boatiné”, d’aquelles de tota la vida, d’aquelles de la Sra. Maria que portava la seva bata i els seus “rulos”. Dons bé aquelles bates de “boatiné” de la marca Goas que nosaltres veníem, eren fabricades per una empresa gallega.
Una empresa gallega dirigida per un senyor completament desconegut que es deia Amancio Ortega. Je, je quina gràcia.
Avui aquest senyor es l’amo, si l’amo de la distribució de moda a l’estat espanyol. I l’home més ric d’Espanya.

El cas es que l’home va tenir vista, sort i va saber aprofitar el moment.

Bé un cop a Galícia aprofitarem per descansar, prendre el sol, banyar-se, menjar .......

Fidel Castro indignat amb la UE

Fidel Castro defensa tant com pot la seva postura i el seu ideari, però ell sap que el seu sistema polític esta acabat. La qüestió ara no es tant si s'ha de produir un canvi polític a Cuba, com de quina manera s'ha de produir la transició.

I això crec que es responsabilitat de tot el món mundial.
Entre tots hem d’aconseguir precisament que aquesta transició sigui el menys traumàtica possible per a tothom, sobretot per als cubans, ja que si no es fan les coses bé, es poden trobar de cop i volta amb un huracà capitalista que destrossi els fràgils equilibris socials que hi ha a l’illa. Recordin el que va passar amb la Russia pos-comunista.

A fi i al cap els cubans no son gaire responsables de tenir el regim polític que tenen, no oblidem que la revolució no ha premés en cap moment l’alternança política.

Aquí crec que l'estat espanyol hi te un paper important a jugar. En primer lloc pel tema lingüístic, no oblidem que la llengua oficial a Cuba és precisament el castellà. Però es que hi ha més, Cuba va ser una colònia espanyola i molts cubans tenen avantpassats espanyols i catalans.
Per tant molts cubans encara tenen com a “pàtria chica” a Espanya i no oblidem que Espanya encara te interessos econòmics a Cuba, principalment dedicats al turisme.

Tot això dibuixa un “menage a trois” entre Cuba, Estats Units i Espanya al que cal donar-li una sortida airosa.

Es cert que Espanya va sortir molt escaldada i amb la cua entre cames de la guerra de Cuba i Espanya el que menys voldria en la situació actual seria tenir la més mínima discussió amb els EEUU. Però també és cert que Espanya pot jugar un paper important a favor de la normalització de l’illa caribenya i que aquest paper normalitzador li pot interessar als EEUU. Per tant crec que nosaltres hauríem de poder jugar un paper mitjancer, ètic i responsable, entre els nostres dos amics, el poble americà i el poble cubà.

Josep Carreras 50 anys cantant

Tal com van dir ahir per la tele, es difícil trobar un cantant d’òpera que pugui celebrar 50 anys de dedicació. I això precisament és el que ahir va celebrar en Josep Carreras.

Recordaré tota la vida quan Montserrat Caballé va dir al Liceu, aquella frase. “En Josep ja torna a estar entre nosaltres”.
Que era precisament quan recuperat d’una leucèmia, tornava dels EEUU, gairebé com ressuscitat del que per a la època era una malaltia amb uns índex de mortaldat enormes. Diguem que amb la recuperació d’en Josep Carreras hi va haver un abans i un desprès pel que fa a aquests tipus de càncers.

També a partir d’aquell moment en Josep Carreras va tenir un abans i un desprès en la seva popularitat a Catalunya.

Recordo el recital a la vora de l’arc del Triomf, fantàstic.

I per això no em vaig voler perdre el recital del Liceu a la platja. Són 50 anys de dedicació, d’una qualitat professional, personal i humana fora de sèrie.

A la foto podeu apreciar la etapa dels tres tenors, una magnífica idea que ara ja es irrepetible.
Només em queda felicitar al Sr. Josep Carreras per la seva trajectòria de 50 anys i com no, també pel seu recital d’ahir.

El meu avi. L'havanera per excel·lència

Prenem possesió del Castell de Montjuic

Prenem possessió del castell de Montjuïc per Jordi Hereu 09/06/2008.

Diumenge, 15 de juny, es celebra una jornada de portes obertes al Castell de Montjuïc. S'han programat diverses activitats, entre elles un concert de Raimon, que serviran per prendre possessió del castell i obrir-lo per sempre a la ciutadania. Barcelona guanya un magnífic equipament. Ara el que hem de fer és ocupar-lo i donar-li ús.

Comentaris a Prenem possessió del castell de Montjuïc Pere Tor i Lloveras Diu...

09/06/2008. Jo l'ús que li donaria al Castell de Montjuïc estaria relacionat amb el turisme i amb les tradicions del nostre país. Primer havia pensat en un restaurant, un restaurant amb gastronomia típica catalana i pensat per a transmetre la nostra cultura culinària a tothom. Pensat per a personal propi, immigrants i turistes. Seria una manera de « fer país ».

En segon lloc havia pensat en fer-hi una mena de parc tematic de la Havanera. Us imagineu que el Castell de Montjuïc fos el castell de la Havanera?. Rom cremat, havaneres, grups d'havaneres, mostres internacionals de l'havanera, centre d'estudis, historia, etc.. Informació del món dels Indians (gent que va fer fortuna a Cuba i a Sudamerica) actuacions en directe cada dia, turistes, gent del país, la guerra de Cuba i una festa major cada dia. Cinema a l'aire lliure.

I finalment el Castell es podria consolidar com una prolongació del que ara és el Poble Espanyol, que fins i tot podria compartir gestió. Crec que aquesta seria la millor manera de donar-li vida a aquest espai singular. Home mira opinar es barat, vull dir que no costa diners.

I ara una novel·la de ficció:

Mr. Obama es trobava en visita oficial a Barcelona, s’allotjava a l’hotel de cinc estrelles situat on antigament hi havia hagut els estudis de televisió de Miramar. Crec que l’hotel es diu A C Miramar Barcelona. Després d’una breu però pronunciada pujada a peu fins al Castell de Montjuïc. S’instal·là al pati d’armes del Castell.

El President dels ciutadans americans va demanar un “Cuba Libre” que ràpidament li van preparar amb una acurada barreja d’un excel·lent rom de la marca Bacardí, per cert que aquella marca es d’origen català i una americanísima Coca-Cola. Ja amb el seu “Cuba Libre” a la ma, el sr. Obama s’assegué a una de les cadires que alineades esperaven ser ocupades per al concert.

Al costat SSMM el rei Joan Carles feia els honors d’amfitrió de l’Estat Espanyol i es prenia un saborós Rom cremat de la marca Pujol. La seva senyora també apreciava la qualitat del rom fabricat per la empresa de Gelida.

Un parell de cadires més enllà el sr. Raül estava nerviós, es preguntava que collons hi feia ell allí. Quan al seu país tenia necessitat de fer tantes coses. En aquest cas el seu amulet era un havà de la marca Montecristo. En una de les series millors que s’havien fabricat al seu país, Cuba.

L’ambient era fred al principi, per derivar a tens i amb la llarga espera en qualsevol moment podien començar a saltar espurnes per tot arreu.
Afortunadament començaren a arribar els músics de l’orquestra “Els pescadors de l’Escala” i de seguida varen començar a alegrar l’ambient amb la seva música havanera, viva i saltanera.

L’ambient va començar a distendir-se gradualment.




Ara bé, el més emocionant de la nit va ser quan, després d’unes breus instruccions del Sr. Ferran Martínez, director de l’orquetra “Els pescadors de l’Escala”, tant el Sr. Obama, els srs. Joan Carles i Sofia i el sr. Castro, trencant tota mena de protocol, van començar a cantar “El meu avi ….”.

Aviat les onades de personatges famosos agafats ombro amb ombro i movent-se a so de la música, van començar a dibuixar un gran somriure entre els organitzadors de la nit.
Els José, Jordis, Pasquals, Narcis, Celestino, Carmen, ect...... estaven satisfets.

Però el millor encara havia d’arribar, unes hores mes tard al mateix Castell de Montjuïc, es va signar un tractat de pau i col·laboració gradual entre els Estats Units i Cuba que va fer història.

El Parc Temàtic de la Havanera amb seu al Castell de Montjuïc de Barcelona, acabava d’entrar per la porta gran, als llibres d’història.

Sobre la sequera, ara que no hi ha sequera.

Avui m’agradaria comentar un tema relacionat amb la sequera. Tant que hem hagut de patir les darreres setmanes per estalviar aigua, les multes que s’han posat per gastar aigua per omplir la piscina. Als que en tinguin, que no és el meu cas.
I ara resulta que la Baells llença en direcció al mar, 7 m3. d’aigua per segon. Suficient per omplir una piscina reglamentaria olímpica cada 3 minuts.
Preguntes, A/ Es podrien aprofitar el dipòsits pluvials de que disposa Barcelona, per emmagatzemar aigua potable?. B/ Es podria reenviar aquesta aigua sobrera a l’embassament de Susqueda que encara no ha arribat al 40% de la seva capacitat?. i C/ S’estalviarà ara aigua de la conca del Ter i es gastarà més de la conca del Llobregat?.
Després de l'angoixa viscuda pels ciutadans durant els darrers mesos, els ciutadans tenim curiositat per saber com es gestiona l'aigua quan no hi ha sequera.