09/06/2008. Jo l'ús que li donaria al Castell de Montjuïc estaria relacionat amb el turisme i amb les tradicions del nostre país. Primer havia pensat en un restaurant, un restaurant amb gastronomia típica catalana i pensat per a transmetre la nostra cultura culinària a tothom. Pensat per a personal propi, immigrants i turistes. Seria una manera de « fer país ».
I ara una novel·la de ficció:
Mr. Obama es trobava en visita oficial a Barcelona, s’allotjava a l’hotel de cinc estrelles situat on antigament hi havia hagut els estudis de televisió de Miramar. Crec que l’hotel es diu A C Miramar Barcelona. Després d’una breu però pronunciada pujada a peu fins al Castell de Montjuïc. S’instal·là al pati d’armes del Castell.
El President dels ciutadans americans va demanar un “Cuba Libre” que ràpidament li van preparar amb una acurada barreja d’un excel·lent rom de la marca Bacardí, per cert que aquella marca es d’origen català i una americanísima Coca-Cola. Ja amb el seu “Cuba Libre” a la ma, el sr. Obama s’assegué a una de les cadires que alineades esperaven ser ocupades per al concert.
Al costat SSMM el rei Joan Carles feia els honors d’amfitrió de l’Estat Espanyol i es prenia un saborós Rom cremat de la marca Pujol. La seva senyora també apreciava la qualitat del rom fabricat per la empresa de Gelida.
Un parell de cadires més enllà el sr. Raül estava nerviós, es preguntava que collons hi feia ell allí. Quan al seu país tenia necessitat de fer tantes coses. En aquest cas el seu amulet era un havà de la marca Montecristo. En una de les series millors que s’havien fabricat al seu país, Cuba.
L’ambient era fred al principi, per derivar a tens i amb la llarga espera en qualsevol moment podien començar a saltar espurnes per tot arreu.
Afortunadament començaren a arribar els músics de l’orquestra “Els pescadors de l’Escala” i de seguida varen començar a alegrar l’ambient amb la seva música havanera, viva i saltanera.
L’ambient va començar a distendir-se gradualment.
Ara bé, el més emocionant de la nit va ser quan, després d’unes breus instruccions del Sr. Ferran Martínez, director de l’orquetra “Els pescadors de l’Escala”, tant el Sr. Obama, els srs. Joan Carles i Sofia i el sr. Castro, trencant tota mena de protocol, van començar a cantar “El meu avi ….”.
Aviat les onades de personatges famosos agafats ombro amb ombro i movent-se a so de la música, van començar a dibuixar un gran somriure entre els organitzadors de la nit.
Els José, Jordis, Pasquals, Narcis, Celestino, Carmen, ect...... estaven satisfets.
Però el millor encara havia d’arribar, unes hores mes tard al mateix Castell de Montjuïc, es va signar un tractat de pau i col·laboració gradual entre els Estats Units i Cuba que va fer història.
El Parc Temàtic de la Havanera amb seu al Castell de Montjuïc de Barcelona, acabava d’entrar per la porta gran, als llibres d’història.
Entrades
3 comentaris:
Realment sommiar és gratis.
Aquesta tarda intentaré arribar al Castell de Montjuïc per donar una ullada. El problema serà deixar el cotxe a algun lloc.
En quant al restaurant em sembla bé la idea tot i que als dos dies no vendrien prou i per rendabilitzar el local inmediatament servirien pizzes, pasta, entrepans, menjar típic sudamericà i, evidentment, el negoci seria propietat de forànis i els cambrers també. Només hauria existit autòcton el permís d'apertura i la inversió per part de l'Ajuntament.
Respecte el parc temàtic seré generosa: potser duraria tres dies. A no ser que només cantéssin una hora diària. Si el rom cremat és gratis els guiris s'esperarien a estar borratxos, si s'hagués de pagar beurien el que dura una havanera.
Pel que fa a la part més cultural has de tenir en compte que en aquests país nostre, la cultura foràrea es considera "CULTURA" en canvi la cultura catalana es cosidera "cultureta".
Resumint, unes molt bones idees i factibles sempre que no s'hagi previst guanyar diners.
Noia he d’agrair-te la gerra de realisme que m'has fet arribar amb el teu missatge anem a pams. El cost principal del castell, que es mantenir l'edifici, aquest ja li han encolomat al nostre ajuntament i per tant aquest cost ja el tenim que assumir entre tots. El restaurant crec que hauria de ser una concessió i per tant l'ajuntament no hi hauria de posar un duro, això sí, hauria de dir quines condicions ha de complir el restaurant. Pel que fa a les havaneres, bé llogar un grup d'havaneres no es gaire car i mentre no hi ha xou, es pot posar musica d'havanera per magafonia, la resta pot ser un museu, uns figurants que actuïn, un parell de cops al dia i ja està. Els costos no es disparen i en canvi es rendibilitzen les inversions en el telefèric, el castell, etc.
M'agrada jugar a la contra.
Tant de bó Catalunya fos catalana!!!
Per cert vaig anar al Castell i he fet un post explicant-t'ho.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada