Sobre el concert al Castell de Montjuïc

Tal com us vaig comentar el concert de'n Raimon, va ser molt maco.

Ho podeu comprovar per vosaltres mateixos.

SOBRE L'INCIVISME

Guanyarem la batalla als incívics
per Jordi Hereu 29/05/2008

Benvolgut Óscar Albadalejo. Des del passat 21 d'abril tornen a funcionar les escales mecàniques de l'avinguda Rasos de Peguera. La seva reparació ens ha costat bastant pels desperfectes ocasionats en aquesta instal·lació per uns desconeguts. Com vostè mateix proposava, incrementarem les mesures perquè els incívics no guanyin la batalla ni a Ciutat Meridiana ni enlloc de la ciutat.


La meva opinió és:

Queda clar que cal combatre l’incivisme i que aquesta tasca ha de ser una constant.
No es tracta tant de declarar una croada contra l’incivisme, com de definir una estratégia a curt, mig i llarg termini per tal d’anar controlant i minimitzant els efectes del problema.

Bàsicament hi ha quatre normes a seguir.
A/ El meus drets tenen com a límit el respecte als drets de l’altra i viceversa.
B/ No vulguis per als demés allò que no vulguis per a tu.
C/ El sentit comú hauria de ser el més comú dels sentits.
D/ Qui no vol creure al bon pare i a la bona mare, ha de creure a la pell de cabra. Aquest darrer principi significa que si després d’explicar, reconduir, educar, etc. No es fa cas, probablement l’individu hagi de fer cas de la multa o castic proporcionats a la falta comesa.

Inadaptats?. No, Desadaptats.

Serie: Un Carrer per al Capitan Trueno
El Periódico de Catalunya
Versió digital

La tira cómica del sr. Horacio Altuna del dia 07/05/2008 ens planteja un tema interesant de discutir, Diu: En aquesta época que a la societat hi ha tanta indecéncia, corrupció i negocis bruts...i que hi ha tan poca ética i honradesa i que el més comú és la inmoralitat i la falta de dignitat.... nosaltres els que som treballadors i honrats.... ¿No devem ser uns inadaptats socials?

Molt bona sr. Horacio, jo més aviat parlaria de desadaptats. Potser varem ser educats per ser gent responsable i amb principis, però si el nostre entorn canvia molt, llavors els nostres principis ja no valen com abans i ens trovem desadaptats. no li sembla?. M'agradaria saber que en pensa d'aixó el Capitan Trueno.

LOS PERSUASORES

LAS SERIES DE TELEVISIÓN ESPAÑOLAS Y EXTRANJERAS
LOS PERSUASORES(The Persuaders EE:UU 1971)Estreno:España RTVE 1971Duración: 50 minutos.Género: AventurasProducción: ABC

LOS PERSUASORES Roger Moore (archi famoso en españa por su papel protagonista en la serie El Santo), Tony Curtis, acción, buenos guiones, lujo, glamour, coches rápidos, mujeres espectaculares y toda Europa como escenario pueden verse en esta serie de culto -creación de Robert Baker. Curtis era Danny Wilde, un playboy norteamericano con modales de cowboy. Había ascendido desde el bajo fondo hasta convertirse en un magnate petrolero.A cargo de Roger Moore estaba Brett Sinclair, un aristócrata británico también millonario y playboy pero con el estilo y la elegancia propias de la nobleza. Juntos lograron una química perfecta: funcionaban en contrapunto; al principio eran rivales y después se hicieron inseparables amigos. Galanes maduros y millonarios, fueron rescatados de la cárcel por el Juez Fulton, quien los convocó para resolver casos difíciles.La serie estaba llena de hermosas jovencitas, y ubicaba la acción en lugares paradisíacos como la campiña inglesa, París, Roma o Milán. Fue traducida a 23 idiomas diferentes y aún hoy se sigue dando en diferentes países. Un dato curioso: el rol de Danny Wilde pensaban ofrecérselo originalmente a Rock Hudson, pero no pudo ser.Baker trabajaba acomodando los guiones a los actores, en vez de hacer al revés, como suele ser lo más común. En Europa el éxito del programa bordeaba el delirio; en Australia también; en España sólo duró una temporada. Sólo en los Estados Unidos fue recibida con más frialdad, a raíz de que mostraba ese país como una "antigua colonia de Su Majestad Británica" e inferiorizaba sus costumbres frente a los usos ingleses...Además de que el miembro norteamericano del dúo aparecía como un grosero 'advenedizo' en comparación a su distinguido compañero. Al término de la serie Roger Moore emplearía esta distinción en uno de sus más célebres personajes, esta vez de la pantalla grande: James Bond, el implacable agente 007..

Reparto
Roger Moore Lord Brett Sinclair
Tony Curtis Danny wilde
Laurence Naismith Juez Fulton

GALERIA DE FOTOS

http://www.teacuerdas.com/nostalgia-series-persuasores.htm

Un carrer pel "Capitan Trueno" ?.

Tema: INICIATIVA D'EL PERIÓDICO
Un carrer per al Capitán Trueno
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i COM Ràdio promouen una iniciativa per tenir un carrer a Barcelona amb el nom de Capitán Trueno. El famós heroi creat el 1956 per Víctor Mora i Miguel Ambrosio Zaragoza té entre els seus fans el columnista Arturo San Agustín, que apadrina la idea.

perethor. Barcelona
¡ Que tiempos aquellos !
El Capitán Trueno fué el cómic mas leído de mi juventud. Tenía todos los ingredientes para ser un best-seller. Aventura a grandes dosis, sensualidad, humor, algo de violencia y por encima de todo caballerosidad a raudales. Una calle para Capitán Trueno me parece bien, pero en su contexto, aquellos años 70 cuando el mejor campo de fútbol, era esa calle por donde apenas pasaban coches, la mejor videoconsola, esa maquina del millón del bar de la esquina donde podíamos jugar a pesar de ser unos crios, y lo más parecido a internet que existía eran los radioaficionados que erán capaces de escuchar emisoras de cualquier parte del mundo mundial. Creo que la calle del Capitán Trueno debería de ser un homenaje a esa época feliz a su manera, a mi manera.

18:31 26/4/2008 Danny Wilde y Brett Sinclair..
Calles para las series inglesas de los 70, que son muy buenas.
Los Persuasores, Los Protectores, Los Invasores, Los Vengadores, Los intocables y todas aquellas series inglesas de los años 70 también merecen una calle. Además tenían unas sintonías buenísimas y eran muy elegantes y con mucho fair play. Eran como la saga de James Bond en elegancia, simpatía e ingenio. Bien merecen también una calle las series televisivas inglesas. ¿O es que han de ser sólo los personajes de cómic españoles?. Mi idea también es muy buena, ¿no?. Apoyo lo de dedicar una calle al Capitán Trueno, pero ha de ampliarse a más personajes de ficción y a gente que los ha creado para la tele, el cómic, el cine, etc.

Danny Wilde y Brett Sinclair.. La de los Intocables se refiere a la serie de los 60 con Robert Stack y no se si es inglesa. Se trata de la vida de Elliot Ness y sus compañeros en la lucha contra los criminales y facinerosos, también llevada al cine hace unos años y protagonizada por Kevin Costner, con Sean Connery como uno de sus ayudantes.

La botiga del meu avi 1920

El meu avi en Pere Lloveras va neixer a un poblet aprop de La Seu D'Urgell a principis del segle XX. Amb apenes 20 anys va emigrar de La Seu cap a Barcelona on va començar a ser dependent d'uns magatzems anomenats "El barato" de Barcelona, que eren uns magatzems molt importants en aquella época i que estaven situats a la Ronda de Sant Antoni. Mes tart es va establir pel seu compte i va tenir una parada juntament amb un soci, al Mercat de Sant Antoni, fins que al 1926 va llogar un local al carrer de Sant Medir del barri de Sants, on es va establir ara si, completament pel seu compte.
Els principis del negoci del meu avi van ser francament modestos, el mercat de Sants feia poc que s'havia inaugurat i encara tenia poc moviment. Per altra banda el meu avi tenia poc capital, així que va començar el negoci amb poc gènere per vendre. I el lloguer se li menjava quasi tots els beneficis que feia.
Malgrat aixó poc a poc el meu avi va anar fent clientela, i va arribar a tenir un negoci amb més empenta.

La botiga del meu avi 1921

La meva avia, la Julia, era una noieta prima i una mica alta, amb un caracter molt fort, de jovenenta havia patit de febres reumátiques, així que els metges li havien aconsellat fer "el canvi d'aires" que era alguna cosa semblant al que avui en dia en diriem fer turisme rural.
Més tard la meva avia treballaria en una tintoreria de l'Avinguda Mistral i també al carrer Urgell on tenia una clientela molt apreciada. Per posar un exemple uns bons clients que tenia eren els Santpere, que eren gent de l'espectacle i portaven a rentar i planxar robes de qualitat.
Un dia el dependent del barato en Pere Lloveras va entrar a la tintoreria del carrer Urgell i en veure aquella dependenta, donç bé alguna cosa devia passar.
Perque a partir d'aquell dia, els moments lliures d'en Pere Lloveras acabaven sempre en donar voltes a l'entorn del Carrer Urgell. Je, je.

La botiga del meu avi 1926

Aquell 1926 va ser sonat perque pocs mesos després de casar-se els meus avis, va neixer la meva mare. La Carme. Dos anys més tard naixeria la meva tieta la Margarida.
L'any 29 va ser el del crac de Nova York, aixó va enlentir el bon funcionament del negoci del meu avi i malgrat tot va seguir endavant.
Poc a poc la botiga del meu avi va anar agafant volada, clientela, anomenada i per tant vendes i va començar a donar beneficis.
Que ningú s'enganyi tots els negocis que es munten només perduren en el temps si aconsegueixen fer-se un lloc en el mercat i tenir beneficis.
Per tant els meus avis van tenir bona fortuna, perque el negoci els va somriure.
El que passa es que la fortuna va durar poc.
En arribar el 36 i esclatar la guerra, el negoci va començar a anar malament. A la ciutat el menjar escassejaba, així que el meu avi va enviar la dona i les dues filles a casa de l'hereu, al poble d'aprop de la Seu D'Urgell, al menys allá tenien el menjar assegurat. Mentres tant el meu avi va continuar a Barcelona, tot sol, fent funcionar la botiga com va poder.

La botiga del meu avi 1930

A la primera meitat dels anys 30.
La botiga del meu avi era de teixits en peça, la industria catalana per excel.lecia era la textil, les dones sabien cosir i cosien per a tota la familia, des de camises, pantalons, calçotets, etc.
Tot just començava a haver-hi petits tallers que feien alguna roba confeccionada, molt primaria i alló era estrany per als habitants de la Barcelona dels anys 30.
A l'hombra de la potent industria textil, els negocis de venda al detall de gèneres en peça van disfrutar d'una bona ratxa. Fins que va arribar el 36.

La botiga del meu avi 1936-1940

L'any 39 la meva avia va tornar amb les nenes a Barcelona, una Barcelona que donava pena de veure, malgrat tot la retrovada va ser molt emocionant.
Uns díes després d'acabar la guerra, uns homes vestits de militar es van incautar el poc gènere que el meu avi tenia a la botiga.
Per tant el meus avis van quedar completament arruinats.

Es va haver de començar de zero, novament.

El parlar català va quedar prohibit i uns tiets meus que eren de la quinta del biberó van estar 7 anys entre la guerra i els camps de concentració, lluny de les seves cases.
Un d'ells quan va tornar a casa seva, va tornar-hi cec. La sort va ser que al cap d'uns mesos d'estar a casa, ben cuidat i de poder menjar alguna cosa, el meu tiet va recuperar la vista.

Bicing

Fent cas del sr. Hereu, m'he donat d'alta del bicing. I avui he tingut ocasió d'encetar aquets servei. Mira es força práctic, agafes la bici allá onte rota. Fas un recorregut de maxim dues hores, jo avui n'he tingut prou amb 55 minutets. I quan arrives a lloc et desfás de la bici i t'oblides.
Molt práctic.
De tota manera em fa l'efecte que els diumenges si faig una sortida amb bici, agafaré la meva, més que res per nostálgia.

Carrers comercials de Londres

The London Tower Bridge.