L'any 39 la meva avia va tornar amb les nenes a Barcelona, una Barcelona que donava pena de veure, malgrat tot la retrovada va ser molt emocionant.
Uns díes després d'acabar la guerra, uns homes vestits de militar es van incautar el poc gènere que el meu avi tenia a la botiga.
Per tant el meus avis van quedar completament arruinats.
Es va haver de començar de zero, novament.
El parlar català va quedar prohibit i uns tiets meus que eren de la quinta del biberó van estar 7 anys entre la guerra i els camps de concentració, lluny de les seves cases.
Un d'ells quan va tornar a casa seva, va tornar-hi cec. La sort va ser que al cap d'uns mesos d'estar a casa, ben cuidat i de poder menjar alguna cosa, el meu tiet va recuperar la vista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada