Aquell 1926 va ser sonat perque pocs mesos després de casar-se els meus avis, va neixer la meva mare. La Carme. Dos anys més tard naixeria la meva tieta la Margarida.
L'any 29 va ser el del crac de Nova York, aixó va enlentir el bon funcionament del negoci del meu avi i malgrat tot va seguir endavant.
Poc a poc la botiga del meu avi va anar agafant volada, clientela, anomenada i per tant vendes i va començar a donar beneficis.
Que ningú s'enganyi tots els negocis que es munten només perduren en el temps si aconsegueixen fer-se un lloc en el mercat i tenir beneficis.
Per tant els meus avis van tenir bona fortuna, perque el negoci els va somriure.
El que passa es que la fortuna va durar poc.
En arribar el 36 i esclatar la guerra, el negoci va començar a anar malament. A la ciutat el menjar escassejaba, així que el meu avi va enviar la dona i les dues filles a casa de l'hereu, al poble d'aprop de la Seu D'Urgell, al menys allá tenien el menjar assegurat. Mentres tant el meu avi va continuar a Barcelona, tot sol, fent funcionar la botiga com va poder.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada