Consumo solidario
Tras una época de consumo irresponsable, ahora puede ser un acto de solidaridad que los que puedan consuman.
(Per veure l'article complet anomenat Consumo solidario escrit pel Sr. Miquel Roca i Junyent només us cal premer l'enllaç que hi ha al titol d'aquest article).
************************************************************************
Resposta d'en Pere Tor a l'article del Sr. Roca.
Apreciat Sr. Miquel Roca. Penso que es tot un luxe poder llegir els seus comentaris aquí a La Vanguardia i encara es més un luxe poder ficar cullerada a partir de l'excel·lent base que ens proporcionen els seus comentaris.
Queda clar que la crisi parteix d'un tema de falta de confiança, els NINJAS americans van tenir crèdit mentre hi va haver confiança, i mentre els preus dels immobles continuaven pujant la roda va funcionar prou bé. Es clar que els preus que van assolir els immobles americans van resultar ser massa especulatius i aquí es on es va trencar l'invent.
Ningú dubte de que un cop els preus immobiliaris siguin els reals, la inversió en immobles tornarà a ser interessant i a partir d'aquell moment la crisi s'haurà acabat. I quin es el preu real del immobilitzat?. Doncs sr. Roca aquesta és la gran pregunta. Una pregunta que ningú s'atreveix a contestar ja que el preu es el que dona el mercat.
En aquestos moments només el consum pot mantenir les empreses funcionant i per tant posar-nos en una situació favorable per a la sortida de la crisi. Siguem conscients doncs de que hi ha crisi. Vetllem per la nostra seguretat financera i a partir d'aquí consumim per donar-nos el plaer i per fer funcionar l'economia de les nostres empreses. Ah! I si comprem productes fabricats a prop siguem conscients de que fomentarem la economia més propera i limitarem el consum energètic.
Tras una época de consumo irresponsable, ahora puede ser un acto de solidaridad que los que puedan consuman.
(Per veure l'article complet anomenat Consumo solidario escrit pel Sr. Miquel Roca i Junyent només us cal premer l'enllaç que hi ha al titol d'aquest article).
************************************************************************
Resposta d'en Pere Tor a l'article del Sr. Roca.
Apreciat Sr. Miquel Roca. Penso que es tot un luxe poder llegir els seus comentaris aquí a La Vanguardia i encara es més un luxe poder ficar cullerada a partir de l'excel·lent base que ens proporcionen els seus comentaris.
Queda clar que la crisi parteix d'un tema de falta de confiança, els NINJAS americans van tenir crèdit mentre hi va haver confiança, i mentre els preus dels immobles continuaven pujant la roda va funcionar prou bé. Es clar que els preus que van assolir els immobles americans van resultar ser massa especulatius i aquí es on es va trencar l'invent.
Ningú dubte de que un cop els preus immobiliaris siguin els reals, la inversió en immobles tornarà a ser interessant i a partir d'aquell moment la crisi s'haurà acabat. I quin es el preu real del immobilitzat?. Doncs sr. Roca aquesta és la gran pregunta. Una pregunta que ningú s'atreveix a contestar ja que el preu es el que dona el mercat.
En aquestos moments només el consum pot mantenir les empreses funcionant i per tant posar-nos en una situació favorable per a la sortida de la crisi. Siguem conscients doncs de que hi ha crisi. Vetllem per la nostra seguretat financera i a partir d'aquí consumim per donar-nos el plaer i per fer funcionar l'economia de les nostres empreses. Ah! I si comprem productes fabricats a prop siguem conscients de que fomentarem la economia més propera i limitarem el consum energètic.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada