Fidel Castro defensa tant com pot la seva postura i el seu ideari, però ell sap que el seu sistema polític esta acabat. La qüestió ara no es tant si s'ha de produir un canvi polític a Cuba, com de quina manera s'ha de produir la transició.
I això crec que es responsabilitat de tot el món mundial.
Entre tots hem d’aconseguir precisament que aquesta transició sigui el menys traumàtica possible per a tothom, sobretot per als cubans, ja que si no es fan les coses bé, es poden trobar de cop i volta amb un huracà capitalista que destrossi els fràgils equilibris socials que hi ha a l’illa. Recordin el que va passar amb la Russia pos-comunista.
A fi i al cap els cubans no son gaire responsables de tenir el regim polític que tenen, no oblidem que la revolució no ha premés en cap moment l’alternança política.
Aquí crec que l'estat espanyol hi te un paper important a jugar. En primer lloc pel tema lingüístic, no oblidem que la llengua oficial a Cuba és precisament el castellà. Però es que hi ha més, Cuba va ser una colònia espanyola i molts cubans tenen avantpassats espanyols i catalans.
Per tant molts cubans encara tenen com a “pàtria chica” a Espanya i no oblidem que Espanya encara te interessos econòmics a Cuba, principalment dedicats al turisme.
Tot això dibuixa un “menage a trois” entre Cuba, Estats Units i Espanya al que cal donar-li una sortida airosa.
Es cert que Espanya va sortir molt escaldada i amb la cua entre cames de la guerra de Cuba i Espanya el que menys voldria en la situació actual seria tenir la més mínima discussió amb els EEUU. Però també és cert que Espanya pot jugar un paper important a favor de la normalització de l’illa caribenya i que aquest paper normalitzador li pot interessar als EEUU. Per tant crec que nosaltres hauríem de poder jugar un paper mitjancer, ètic i responsable, entre els nostres dos amics, el poble americà i el poble cubà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada