Bruguers ha dit:
Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica "madrilenya i/o espanyola"
Cada dia col·leccionen nous enemics.
Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...
Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca catalana, per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua.
Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma per la Llengua i la cervesa Moritz, que etiqueta exclusivament en català.
La família cervesera ha fet una nota pública en que surten al pas contra la campanya i proclamen "el profund compromís amb Catalunya des de 1856. Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana"
Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat.
Que n'és de difícil, ser normal...
El meu comentari al respecte va ser:
Costa d'entendre tant d'odi acumulat.
Costa d'entendre com Espanya ens menysprea.
Costa d'entendre que malgrat aquesta actitud envers a nosaltres tant grotesca,
vulguin tenir-nos tant si com no a la seva Espanya.
És una actitud ambivalent.
Per una banda ens odien. La qual cosa voldria dir que ens volen lluny d'ells.
A l'estranger probablement.
Per altra banda no volen sentir a parlar, ni de broma, de la més mínima possibilitat de triar com volem el nostre futur.
Qué és el que volen doncs ?
Un sí però no, o un no però sí?.
En alguns aspectes hauríem de ser nosaltres els que hauríem de tenir enveja.
Autovies gratis, nivell de vida real, preus més baixos, aigüa en abundància, etc...
Potser haurem de sortir per la tele arrosegant bidons d'aigüa a mig omplir, amb la roba trencada i fent pena, potser així aconseguiriem fer-los llàstima i caure bé a tota aquesta serie d'envejosos.
En fi, Maragall pretén un estat Federal, Pujol una Federació asimètrica, Montilla no s'ha pronunciat encara, desde Madrid volen café para todos pasando por Madrid, el que està clar és que el tema del encaix de Catalunya amb Espanya encara porta cua.
15 / maig / 2008 21:40
Entrades
3 comentaris:
Hola,
Com ho fas per què et quedi el bloc amb la meva publicació i després la teva resposta?
Jo sempre he fet un "post" i els comentaris de la gent em queden a continuació i mai reflectits en els blocs d'ells.
S'ha de configurar d'alguna manera?
Salutacions.
En primer lloc bruguers m'hauré de disculpar per utilitzar les paraules escrites en el teu blog i fer-les servir per donar peu a un article en el meu. En aquesta ocasió ho he fet així, perquè d'altra manera el lector del meu blog no entendria el perquè de la meva resposta una mica combativa amb el tema del encaix entre Catalunya i Madrid.
Queda clar que el tema és recurrent de tota la vida i ho continuará sent.
Sobre la tècnica per traspassar les paraules d’un blog a l’altre, es molt senzilla, és tracta de fer un copiar i enganxar, per tan és molt senzill.
Publica un comentari a l'entrada