Caminada de Sant Cugat a les Fonts de Terrassa



Mapa de Google



La ruta comença a l'estació de FFCC de Sant Cugat, i després de passar pel Monestir de la població, s'enfila envers l'urbanització de can Barata, a partir d'alli va a parar a l'estació de FFCC de les Font de Terrassa.
El recorregut es de poc més d' 11 Kms i la duració prevista del trajecte es de 3 hores.



Un dels principals objectius a la vida

Sentir-se apreciat és un dels principals objectius que tenim tots a la vida. Tant dona que l'apreci vingui dels fills, de la parella, de la familia, dels amics, o de tots plegats.

A T = Amistats Tranquiles.

Amistat tranquil·la.

Dies enrera vaig parlar en un comentari al Facebook de la amistat de intensitat baixa.
Que significa aquesta expressió ?. Sovint passa que coneixem persones de l'altra sexe, amb la que establim amistat, el que passa es que aquesta amistat corre perill d'ultrapassar el que seria desitjable i embolicar-se. I com que volem evitar a tota costa els embolics, sovint fem papers poc aixerits. Aquestes situacións generen molt d'estress.

Es millor mantenir les amistats en una zona de intensitat baixa, es a dir aconseguir el que s'en diu una amistat tranquila. Com aconseguir que la amistat amb personal de l'altra sexe es mantingui en zona tranquila ?.

Buf. Val a dir que això es tot un art, conec gent que en te la ma trencada, jo he de dir que n'estic aprenent i cada vegada aconsegueixo millors resultats.

M'agradaria que hi hagués un intercanvi d'opinions sobre aquest tema tant interesant.

Que en penseu vosaltres ?.

Cargol Witworth ? On el puc trobar ?.

La meva desbroçadora es marca Ryobi, te un motor de benzina i un capçal de fil de nylon.
Dies enrere es va espatllar, va caure a terra un cargol i es va desmuntar el tub d’escapament.
Al caure en terreny boscós va ser impossible de localitzar el cargol perdut.

Així que em vaig adreçar al meu ferreter de capçalera, el de tota la vida, amb un cargol de mostra i aquest em va dir que la mida del cargol es molt poc usual i que es molt difícil de trobar.

Molt amablement el meu ferreter em va aconsellar d’anar al Servei Estació del carrer Aragó, a buscar el tipus de cargol adequat. Tampoc al Servei Estació el vaig trobar, ni al Valls del carrer de Sants, ni al Balius del Poble Nou,

Finalment el cargol de tipus Whitworth per la maquina Ryobi, el vaig trobar a la Ferreteria Pujol de l’Hospitalet. Tant de bo! Algú m’hagués indicat abans on el podia trobar.

A continuació us poso la informació que he pogut trobar descriptiva del cargol especificat.


Característiques de la rosca Whitworth. La primera persona que va crear un tipus de rosca normalitzada, aproximadament sobre 1841 va ser l'enginyer mecànic anglès sir Joseph Whitworth. El sistema de rosques Whitworth encara s'utilitza, per reparar la vella maquinària i té un filet de rosca més gruixut que el filet de rosca mètric.

El sistema Whitworth va ser un estàndard britànic, abreujat a BSW (BS 84:1956) i el filet de rosca fi estàndard britànic (BSF) va ser introduït el 1908 perquè el fil de rosca de Whitworth resultava gruix per a alguns usos.

L'angle del fil de rosca és de 55 ° en lloc dels 60 º que té la rosca mètrica la profunditat i el gruix del filet de rosca variava amb el diàmetre del cargol (és a dir, com més gruixut és el pern, més gruixut és el filet de rosca).

Eduard Punset: El nostre cervell es beneficia de l'exercici físic.

Pere Tor: El teu comentari està esperant ser moderat. 11 juliol 2010 a les 12:12

En certa manera no em sorprenen les afirmacions del Sr Eduard Punset, hi ha un corrent dins de la medicina que ens parla del tractament del malalt com un tot, per exemple aquest corrent ens diu que el malalt del cor no només té un cor malalt, sinó que presenta un estat general de malaltia que es manifesta a través del cor.

Tant és així que el departament de salut ens diu "Mou-te", "puja les escales a peu" o... "qui mou les cames mou el cor". Sigui com sigui l'activitat física i l'activitat lúdica ens proporcionen satisfacció tant física com espiritual i això afavoreix la nostra salut.

El que si és important, és que algú s'encarregui de recordar-nos que hem de fer exercici, que el sedentarisme és el principal enemic de la nostra salut i que en definitiva, qualsevol excusa és bona per gaudir de la vida en plenitud. Bravo Mr Punset!.

Nota: per veure l'article escrit pel Sr. Eduard Punset premer el titol d'aquest artícle.

Eduard Punset. Permetre o no la infidelitat.

Es pot pecar de moltes maneres, pensament, paraula i obra. Jo puc dir que he estat infidel de pensament i de paraula. Però qui no ha vist una noia maca en una revista i ha pensat en el seu interior, ummmmm quina dona!!?.
I qui no li ha dit alguna vegada una floreta a alguna noia de bon veure?.

No obstant això puc assegurar que mai, mai, he estat infidel més enllà del pensament o la paraula. I no m'han faltat ocasions certament.

Un dels motius de la coqueteria, tant femenina com masculina és posar-se a prova un-a mateix- a, és allò que se'n diu "estar en el mercat" saber si encara ets capaç de "agradar" a algú.

Ummmm saber que agrades, va molt bé per l'autoestima i per agradar-te a tu mateix, el que passa és que cal tenir molt autocontrol per no anar més enllà.
A això li dic jo maduresa, a la gent li costa madurar. Però en fi temps al temps.



Nota: Publicat al blog d'Edurad Punset el dia 10 de juliol de 2010 a les 2: 15 pm. Per veure la conversa completa del blog d'Eduard Punset al que faig referència, premer el tipol d'aquest article.

Mobbing ?

Al blog d'Eduard Punset, aquesta setmana toca parlar de mobbing.
Em pensava que era un tema amb una petita repercussió dins de la nostra societat.
I el cas es que estava equivocat, poques vegades he vist tanta efervescencia sobre un tema com amb el que ara ens ocupa.

Continuará. (....)

I comença la generació iPad

Quan tenia 22 anys, es a dir cap el 1982. Varem assistir al naixement del microordinador, eren verdaderes maquines del temps, maquines mítiques, com ara els Commodore o els Sinclair "Spectrum" , que tenien el mèrit de convertir els fins aleshores grans ordinadors amb tones de pes, en petits instruments a les mans de qualsevol aficionat.

Els gràfics, la connectivitat i la potencia d’aquells vells trastos no tenien res a veure amb els ordinadors personals d’avui, però suposaven un abans i un desprès pel que fa a la era Informática. A mi m’agrada explicar que encara avui guardo un vell Commodore, com una relíquia de l’informàtica, alguna cosa així com ara un Seat 600 pel que fa a l’era del automòbil, l’altra gran revolució del segle XX.

Doncs bé, després del Sinclair va venir el primer PC, que va suposar l’enlairament de la marca Microsoft i el conseqüent enriquiment del sr. Bill Gates. Continuaven sent uns ordinadors vetustes i sossets des del punt de vista gràfic, però eren un pas endavant.

Ara la iPad també es un pas així. La connexió a Internet, els gràfics, la potencia, l’ interactivitat amb la pantalla, han fet un gran canvi.

Crec que amb iPad passarà com amb el mòbil, dins de pocs anys tothom anirà amb la pantalleta, al metro llegint o fent video conferencia , el fabricants de marroquineria, feran bosses per a dones amb un espai especial per la ipad i fins i tot els homes tornaran a portar una mariconera de la mida de l’artilugi de la marca de la poma. Jugarem en línea, xatejarem amb els amics, podem dir que el futur ja es aquí.

L’única cosa que voldria demanar als desenvolupadors d’aquests artilugis es que creïn aplicacions per a fomentar les relacions socials de la gent. Recordin la plaça del poble, el banc per seure de la gent gran, el lloc de trobada i de conversa per excel·lència. I creïn aplicacions per a fomentar la trobada de la gent, no es tracta de facilitar la promiscuïtat, ni la recerca de parella, sinó de fomentar l’amistat i l’intercanvi d’opinions, tal com ho farien els habitants d'un poble a la Plaça Major.

Es tracta de tornar a les partides de cartes del casal, a les sessions de ball de la Festa Major i a les lectures de poesia en grup. Malauradament l’informàtica correm el perill de convertir-nos en uns simples espectadors d'un món que cada vegada es menys el nostre. No senyor, l’informàtica ha de ser una eina per fer-nos protagonistes d’eixe món. Ens ha d’integrar en eixe món i no pas aïllar-nos d’ell.

Des del meu punt de vista, aquest és el gran repte.

Visita al metro

El passat dia 9 de gener vaig visitar el metro de BCN.

Es tracta d'un primer tram de 5 estacions de la línea 9. Aquesta línea está previst que tindrá més de 30 km. de llargada i será per tant una de les de major longitud del món.

Cal destacar aspectes novedosos d'aquesta línia, com ara la construcció del tunel i de les estacions, basats en els treballs de máquines tuneladores molt modernes, així com l'incorporació de forma massiva d'ascensors per baixar del carrer a les andanes, enlloc de les antigues escales mecàniques.

Per altra banda els combois també presenten aspectes novedosos, el vagons están interconectats de manera que els passatgers poden cambiar amb total comoditat d'un vagó a l'altre i fins i tot desplaçar-se a peu per dins del tren de punta punta. La conducció del comboi és automàtica, per tant no hi ha presencia de conductors en els trens, i tant la part davantera com posterior del tren són accessibles als viatgers, de manera que es pot veure la via i fins i tot filmar, tal com heu pogut apreciar en el video.

I encara queda un aspecte novedós per comentar, i son les portes correderes que s'han incorporat a l'andana i que només obren automaticament en el moment que el tren está aturat a l'estació. Dit d'altra manera, les portes de vidre de l'andana están sincronisades amb les portes del tren metro. Tot plegat fa que aquesta linia, la linea 9 sigui gairebé futurista.

DESSITJOS ................ ?