No tot depèn dels governs, també els ciutadans han de posar una mica de la seva part.
La crisi ha adquirit dimensions imprevistes i correspon a tots els poders públics adoptar les mesures més urgents i imprescindibles per a limitar les seves conseqüències i definir un escenari normatiu que faci més fàcil la recuperació.
Però aquí no s'esgota el catàleg de tot el que s'ha de fer. Ni els qui han de ser els agents encarregats de portar a bon terme. La crisi té un diagnòstic difícil i complex. Trigarem temps a definir exactament el perquè del que està passant. Però ens equivocaríamos tots i molt si volguéssim carregar la responsabilitat només a uns quants o refugiats en el tòpic de la fragilitat del sistema. S'ha produït una cadena d'errors i d'ambicions que, amb la perspectiva del temps, descobrim que només podien acabar malament.
Enriquir el més ràpidament possible; crear negocis sense base real; legitimar l'especulació desmesurada; admirar i venerar als nous rics que presumir de no haver generat més riquesa que la seva; desbordar els límits del honest com tribut a la societat opulenta. La societat ha estat massa receptiva a les imatges i valors dels nous agents de la "economia creativa". I en aquest viatge hem arraconat els valors de l'esforç, del treball, del mèrit, de la dedicació, de l'autoexigència; hem substituït l'honestedat pel compliment de codis formals, fets per ser incomplerts sense que es noti.
Els grans protagonistes de la crisi han descansat seva irresponsable actuació en l'aplaudiment de molts altres, que els assenyalaven com a referent des de l'enveja i des de l'admiració. Les mesures dels governs no van a resoldre aquesta actitud. Això depèn de la pròpia societat.
Però seria bo que, des de la política, algú ho recordava. Algú que apel · lar al rearmament moral de la societat; algú que invités a recuperar les bases d'una societat de benestar que no són altres que el treball, la promoció, la formació, l'esforç, el progrés que conviu amb la cohesió social.
Però si esperem que ens resolguin els nostres problemes sense aportar res propi per a aquest objectiu, només aconseguirem aprofundir en la crisi. Al final, tot dependrà, afortunadament, del factor humà.
Miquel Roca i Junyent 25/11/2008 Carta de la Vanguardia
**********************************************************
Aquesta crisi, crec que no l'hem creat nosaltres i al final tampoc l'anem a resoldre nosaltres. En tot cas, les nostres accions han d'anar encaminades a minimitzar al màxim tant la durada com la profunditat de les conseqüències. I en això anem a coincidir, només es va a aconseguir amb esforç. Ara bé, hem d'exigir als nostres polítics que sàpiguen mantenir el timó en el rumb adequat.
Resposta del dia 25/11/2008.
Des d'aquest blog vull recomanar d'anar a veure l'obra teatral "El joc dels idiotes".
Protagonitzada entre d'altres excel·lents actors, per en Joan Pera i na Lloll Beltran.
No tinc cap dubte de que el tàndem format per aquestos dos actors còmics, es realment excepcional. I aconsegueixen captivar l'espectador amb el seu humor satíric.
En la ment de tots està la presència d'en Paco Moran en d'altres treballs protagonitzats per en Joan Pera, que durant la representació es anomenat per fer-lo partícip de la representació. Ara bé en Joan Pera i la Lloll li donen al "joc dels idiotes" un caràcter especial que connecta amb el públic.
Veurem més obres amb aquest duet protagonista. De moment us recomano de fruir del "joc dels idiotes". Al Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona.
La Terra il·luminada durant la nit amb l'electricitat fabricada per l'Home.
En aquesta imatge és pot apreciar les zones de la Terra que estan més desenvolupades. Així podem apreciar com Amèrica del Nord, Europa i algunes petites zones de Àsia i Oceania tenen llum. Mentre que extenses zones de Sud América, África i Àsia tenen foscor.
Quina meravella de fotografia!.
Us aconsello ampliar la fotografia prement damunt de la imatge, per veure-la amb més detall.
Entrades
Comentaris
