p e r e t o r :)

UDOLAR

2012-02-08T19:37:00.000+01:00

Dissabte passat vaig sentir udolar un gos, com si fos un llop. No m'ho podia creure, enmig de les gelades el gos protestava per la posta de sol i l'arrivada de la nit i el fred intens, quan vaig trobar a quest video al youtube, vaig trobar la prova de que els gossos també udolen.

Impacientant-se a la fila

2011-11-09T22:41:00.000+01:00

Una manera com una altra de perdre els nervis.
Enfi qui no ha tingut alguna vegada aquesta senssació a la vida ?.

THOR

2011-05-05T21:45:00.000+02:00

El passat dia 29 d'abril, es va estrenar la pel·licula THOR, basada en les histories dels tbos que es van públicar en els anys 70 i 80 del segle XX.

Encara no he tingut ocasió de veure el film, però alguns companys que ho han fet em diuen que els ha agradat.

Dijous Gras, el dia 3 de març de 2011 ?.

2011-01-08T21:04:00.002+01:00

Un dia per consumir truites i butifarra d'ou.

La festa més llardera enguany és cel.lebra molt tard. Perqué ?.

I comença a tot el món igual ?.

El dimecres de cendra,
el dia de l'enterrament de la sardina serà el dia 9 de març.

Calendari del més de març.
Recordeu, el 3 de març dijous gras (que coincideix amb el dia de sant medir)
I el 9 de març dimecres de cendra. Enterrament de la sardina.
El dia 20 de març comença la primavera.

La lluna plena es el dia 18 d'abril.

La primera lluna plena després de començar la primavera.

El 18 d'abril ens marca doncs quina és la setmana on és cel.lebra la setmana santa.

Tal com deia la setmana del 18 d'abril, será setmana santa.

Si al dia 18 li descomptem 40 dies de quaresma, dies en que no es pot .......

Ens trobem que el dimecres de cendra és el dia 9 de març

i per tant el dijous gras una setmana abans el dia 3 de març.

Espero que pogueu disfrutar com cada any del carnestoltes.

Aquest any sabreu a més a més perquè ho cel.lebrem cada any en una data diferent.

Salutacions...

Caminada de Sant Cugat a les Fonts de Terrassa

2010-11-02T21:15:00.002+01:00

Mapa de Google

La ruta comença a l'estació de FFCC de Sant Cugat, i després de passar pel Monestir de la població, s'enfila envers l'urbanització de can Barata, a partir d'alli va a parar a l'estació de FFCC de les Font de Terrassa.
El recorregut es de poc més d' 11 Kms i la duració prevista del trajecte es de 3 hores.

Un dels principals objectius a la vida

2010-10-27T20:02:00.001+02:00

Sentir-se apreciat és un dels principals objectius que tenim tots a la vida. Tant dona que l'apreci vingui dels fills, de la parella, de la familia, dels amics, o de tots plegats.

A T = Amistats Tranquiles.

2010-08-16T20:18:00.005+02:00

Amistat tranquil·la.

Dies enrera vaig parlar en un comentari al Facebook de la amistat de intensitat baixa.
Que significa aquesta expressió ?. Sovint passa que coneixem persones de l'altra sexe, amb la que establim amistat, el que passa es que aquesta amistat corre perill d'ultrapassar el que seria desitjable i embolicar-se. I com que volem evitar a tota costa els embolics, sovint fem papers poc aixerits. Aquestes situacións generen molt d'estress.

Es millor mantenir les amistats en una zona de intensitat baixa, es a dir aconseguir el que s'en diu una amistat tranquila. Com aconseguir que la amistat amb personal de l'altra sexe es mantingui en zona tranquila ?.

Buf. Val a dir que això es tot un art, conec gent que en te la ma trencada, jo he de dir que n'estic aprenent i cada vegada aconsegueixo millors resultats.

M'agradaria que hi hagués un intercanvi d'opinions sobre aquest tema tant interesant.

Que en penseu vosaltres ?.

Cargol Witworth ? On el puc trobar ?.

2010-07-14T18:03:00.007+02:00

La meva desbroçadora es marca Ryobi, te un motor de benzina i un capçal de fil de nylon.
Dies enrere es va espatllar, va caure a terra un cargol i es va desmuntar el tub d’escapament.
Al caure en terreny boscós va ser impossible de localitzar el cargol perdut.

Així que em vaig adreçar al meu ferreter de capçalera, el de tota la vida, amb un cargol de mostra i aquest em va dir que la mida del cargol es molt poc usual i que es molt difícil de trobar.

Molt amablement el meu ferreter em va aconsellar d’anar al Servei Estació del carrer Aragó, a buscar el tipus de cargol adequat. Tampoc al Servei Estació el vaig trobar, ni al Valls del carrer de Sants, ni al Balius del Poble Nou,

Finalment el cargol de tipus Whitworth per la maquina Ryobi, el vaig trobar a la Ferreteria Pujol de l’Hospitalet. Tant de bo! Algú m’hagués indicat abans on el podia trobar.

A continuació us poso la informació que he pogut trobar descriptiva del cargol especificat.

Característiques de la rosca Whitworth. La primera persona que va crear un tipus de rosca normalitzada, aproximadament sobre 1841 va ser l'enginyer mecànic anglès sir Joseph Whitworth. El sistema de rosques Whitworth encara s'utilitza, per reparar la vella maquinària i té un filet de rosca més gruixut que el filet de rosca mètric.

El sistema Whitworth va ser un estàndard britànic, abreujat a BSW (BS 84:1956) i el filet de rosca fi estàndard britànic (BSF) va ser introduït el 1908 perquè el fil de rosca de Whitworth resultava gruix per a alguns usos.

L'angle del fil de rosca és de 55 ° en lloc dels 60 º que té la rosca mètrica la profunditat i el gruix del filet de rosca variava amb el diàmetre del cargol (és a dir, com més gruixut és el pern, més gruixut és el filet de rosca).

Eduard Punset: El nostre cervell es beneficia de l'exercici físic.

2010-07-11T12:46:00.006+02:00

Pere Tor: El teu comentari està esperant ser moderat. 11 juliol 2010 a les 12:12

En certa manera no em sorprenen les afirmacions del Sr Eduard Punset, hi ha un corrent dins de la medicina que ens parla del tractament del malalt com un tot, per exemple aquest corrent ens diu que el malalt del cor no només té un cor malalt, sinó que presenta un estat general de malaltia que es manifesta a través del cor.

Tant és així que el departament de salut ens diu "Mou-te", "puja les escales a peu" o... "qui mou les cames mou el cor". Sigui com sigui l'activitat física i l'activitat lúdica ens proporcionen satisfacció tant física com espiritual i això afavoreix la nostra salut.

El que si és important, és que algú s'encarregui de recordar-nos que hem de fer exercici, que el sedentarisme és el principal enemic de la nostra salut i que en definitiva, qualsevol excusa és bona per gaudir de la vida en plenitud. Bravo Mr Punset!.

Nota: per veure l'article escrit pel Sr. Eduard Punset premer el titol d'aquest artícle.

Eduard Punset. Permetre o no la infidelitat.

2010-07-11T12:23:00.004+02:00

Es pot pecar de moltes maneres, pensament, paraula i obra. Jo puc dir que he estat infidel de pensament i de paraula. Però qui no ha vist una noia maca en una revista i ha pensat en el seu interior, ummmmm quina dona!!?.
I qui no li ha dit alguna vegada una floreta a alguna noia de bon veure?.

No obstant això puc assegurar que mai, mai, he estat infidel més enllà del pensament o la paraula. I no m'han faltat ocasions certament.

Un dels motius de la coqueteria, tant femenina com masculina és posar-se a prova un-a mateix- a, és allò que se'n diu "estar en el mercat" saber si encara ets capaç de "agradar" a algú.

Ummmm saber que agrades, va molt bé per l'autoestima i per agradar-te a tu mateix, el que passa és que cal tenir molt autocontrol per no anar més enllà.
A això li dic jo maduresa, a la gent li costa madurar. Però en fi temps al temps.

Nota: Publicat al blog d'Edurad Punset el dia 10 de juliol de 2010 a les 2: 15 pm. Per veure la conversa completa del blog d'Eduard Punset al que faig referència, premer el tipol d'aquest article.

Mobbing ?

2010-07-05T19:07:00.004+02:00

Al blog d'Eduard Punset, aquesta setmana toca parlar de mobbing.
Em pensava que era un tema amb una petita repercussió dins de la nostra societat.
I el cas es que estava equivocat, poques vegades he vist tanta efervescencia sobre un tema com amb el que ara ens ocupa.

Continuará. (....)

I comença la generació iPad

2010-06-24T18:50:00.007+02:00

Quan tenia 22 anys, es a dir cap el 1982. Varem assistir al naixement del microordinador, eren verdaderes maquines del temps, maquines mítiques, com ara els Commodore o els Sinclair "Spectrum" , que tenien el mèrit de convertir els fins aleshores grans ordinadors amb tones de pes, en petits instruments a les mans de qualsevol aficionat.

Els gràfics, la connectivitat i la potencia d’aquells vells trastos no tenien res a veure amb els ordinadors personals d’avui, però suposaven un abans i un desprès pel que fa a la era Informática. A mi m’agrada explicar que encara avui guardo un vell Commodore, com una relíquia de l’informàtica, alguna cosa així com ara un Seat 600 pel que fa a l’era del automòbil, l’altra gran revolució del segle XX.

Doncs bé, després del Sinclair va venir el primer PC, que va suposar l’enlairament de la marca Microsoft i el conseqüent enriquiment del sr. Bill Gates. Continuaven sent uns ordinadors vetustes i sossets des del punt de vista gràfic, però eren un pas endavant.

Ara la iPad també es un pas així. La connexió a Internet, els gràfics, la potencia, l’ interactivitat amb la pantalla, han fet un gran canvi.

Crec que amb iPad passarà com amb el mòbil, dins de pocs anys tothom anirà amb la pantalleta, al metro llegint o fent video conferencia , el fabricants de marroquineria, feran bosses per a dones amb un espai especial per la ipad i fins i tot els homes tornaran a portar una mariconera de la mida de l’artilugi de la marca de la poma. Jugarem en línea, xatejarem amb els amics, podem dir que el futur ja es aquí.

L’única cosa que voldria demanar als desenvolupadors d’aquests artilugis es que creïn aplicacions per a fomentar les relacions socials de la gent. Recordin la plaça del poble, el banc per seure de la gent gran, el lloc de trobada i de conversa per excel·lència. I creïn aplicacions per a fomentar la trobada de la gent, no es tracta de facilitar la promiscuïtat, ni la recerca de parella, sinó de fomentar l’amistat i l’intercanvi d’opinions, tal com ho farien els habitants d'un poble a la Plaça Major.

Es tracta de tornar a les partides de cartes del casal, a les sessions de ball de la Festa Major i a les lectures de poesia en grup. Malauradament l’informàtica correm el perill de convertir-nos en uns simples espectadors d'un món que cada vegada es menys el nostre. No senyor, l’informàtica ha de ser una eina per fer-nos protagonistes d’eixe món. Ens ha d’integrar en eixe món i no pas aïllar-nos d’ell.

Des del meu punt de vista, aquest és el gran repte.

Visita al metro

2010-01-21T20:43:00.003+01:00

El passat dia 9 de gener vaig visitar el metro de BCN.

Es tracta d'un primer tram de 5 estacions de la línea 9. Aquesta línea está previst que tindrá més de 30 km. de llargada i será per tant una de les de major longitud del món.

Cal destacar aspectes novedosos d'aquesta línia, com ara la construcció del tunel i de les estacions, basats en els treballs de máquines tuneladores molt modernes, així com l'incorporació de forma massiva d'ascensors per baixar del carrer a les andanes, enlloc de les antigues escales mecàniques.

Per altra banda els combois també presenten aspectes novedosos, el vagons están interconectats de manera que els passatgers poden cambiar amb total comoditat d'un vagó a l'altre i fins i tot desplaçar-se a peu per dins del tren de punta punta. La conducció del comboi és automàtica, per tant no hi ha presencia de conductors en els trens, i tant la part davantera com posterior del tren són accessibles als viatgers, de manera que es pot veure la via i fins i tot filmar, tal com heu pogut apreciar en el video.

I encara queda un aspecte novedós per comentar, i son les portes correderes que s'han incorporat a l'andana i que només obren automaticament en el moment que el tren está aturat a l'estació. Dit d'altra manera, les portes de vidre de l'andana están sincronisades amb les portes del tren metro. Tot plegat fa que aquesta linia, la linea 9 sigui gairebé futurista.

DESSITJOS ................ ?

2010-01-02T14:26:00.001+01:00

Summer time

2009-11-04T22:43:00.002+01:00

Aquest videos em serveixen per "estudiar" els passos del line dance, ja que es molt facil d'equivocar-se quan es té poca práctica, com tinc jo.

Little Chihuahua

2009-11-04T22:39:00.002+01:00

Un dels passos que estem fent al curs de line country

Line dance country

2009-11-04T21:35:00.002+01:00

Podeu veure aqui la evolució del Line Dance Country.

De la modalitat anomenada Precious Time.

Remet la crisi económica ?.

2009-09-12T16:12:00.004+02:00

Si hem de fer cas dels diaris d'avui, sembla que comença a haver-hi signes clars d'un canvi de tendència pel que fa a la crisi econòmica. Tant de bo siguin certs aquests indicis i els indicadors d'activitat comencin a millorar. Dit això, cal tenir en compte algunes premisses.

A/ La recuperació encara és molt incipient i per tant el camí cap a la bonança es preveu llarg, esperem que no massa llarg. De tota manera com que aquesta millora està agafada amb pinces, qualsevol entrebanc podria desbaratar seriosament el bon camí.

B/ Una millora de l'activitat hauria de tenir com a conseqüència la millora en els índex del mercat de treball, que tradicionalment a Espanya te les pitjors xifres de tot Europa. Si ens volem homologar amb els països desenvolupats, aquesta és precisament la principal assignatura pendent del país.

C/ Finalment aquesta crisi ha posat de manifest el punt més feble, l' excessiva dependència de la nostra economia, respecte del sector immobiliari. I es que vendre immobilitzat, no deixa de ser una manera de vendre territori, o dit d'altra manera, no deixa de ser una manera de "vendre la casa i anar al lloguer". Vol dir això que hem de renunciar a crear riquesa a través de totxo?. De cap manera!. El que hem de fer, és aprofitar el diner fàcil que proporciona el totxo, per diversificar el nostre teixit productiu, capitalitzar la nostra industria, especialitzar els nostres serveis i donar la màxima qualitat possible al nostre turisme. Aquesta ha de ser l’estratègia per aconseguir un creixement equilibrat de la nostra economia.

(*) PRINCIPIS DE L'ECOLOGIA EMOCIONAL.

2009-06-07T14:15:00.005+02:00

L'inteligència emocional, és una de les asignatures més dificils de la vida. I en canvi tots absolutament tots, la tenim que aprovar.

(*) Si cliques damunt del titol d'aquest article t'apareixerà un power que val la pena de llegir sense pressa.

Avui he estrenat el meu estel.

2009-04-11T22:26:00.002+02:00

Aquesta tarda a la platja de Vilanova he epogut estrenar per fi el meu estel de colors.
La veritat és que m'he tingut que barallar una mica amb els reglatges de l'aparell, però finalment he pogut estar més d'una hora gaudint de la platja del vent i el sol de la tarda.
Finalment el temps s'ha aguantat prou bé.
Fantastic !!.

Tor, Tretze cases i tres morts.

2009-04-10T12:17:00.002+02:00

Un llibre escrit per Carles Porta ens explica les peripécies d'un poble de muntanya, aprop d'Andorra, conegut per les baralles dels seus habitants encegats per la copdicia de posseir la muntanya de Tor. Poble fronterer i camí de contranbandistes, el nóm d'aquest poble s´ha fet tristement famós.
Per desgrácia els cognoms no sempre porten connotacions agradables. C'est la vie.!

TOR = THOR ? 2

2009-04-07T19:21:00.007+02:00

En Pere Tor per la festa de Sant Medir del 2007, viatjant en un carro arrastrat en aquest cas per dos magnifics cavalls. Si mirem el gravat del Thor Escandinau, veurem que hi ha certes similituds entre les dues escenes. Curiós. Sembla mentida que entre una i altra escenes hi hagi mil anys de diferència i 4.000 kms de distància.
Quina gràcia. !!

TOR = THOR ?

2009-04-06T21:03:00.005+02:00

Thor viatjant en carro.

Investigant sobre el mot TOR:

Bueno estic encuriosit per el tema de la mitologia nórdica i la veritat es que es un veritable regal. Per exemple he descobert que Thor el deu del tro, era conegut per al seu martell, però tambe perque viatjava en carro. Thor es venerat des de Islandia, fins Noruega, Suecia, Finlandia, Anglaterra i Alemania. És ben curios el tema. I ara em pregunto el cognom Tor pot tenir alguna cosa a veure amb el Thor Escandinau?

Doncs pel que veig al Google, es pot considerar equivalent, es a dir tant s'escriu amb "h" intercalada com sense. Per tant es pot considerar que Tor es una manera válida de designar al deu del Tro anglosacsó. Extremadament curiós.

De fet els heraldistes consideren que el cognom Tor te el seu origen a Asturies. La pregunta seria, es possible que el cognom Tor arrivés a la Comunitat Asturiana per mar?. I si correspongués a un vaixell d'origen Escandinau?. Es una teoria, però te certa verosimilitud. Si aixó fos aixi, l'origen del cognom Tor es podria situar als paisos del nord.Interesant teoria no creieu?.

*********************

(Mitología) Thor o Tor proviene del nombre nórdico Þórr (pronunciado en español de España "Zor"): el Dios de los vikingos. También es llamado Tiwur y Darmer, según la zona, o Þunor en inglés antiguo.Es el dios del trueno y de la Guerra. Es hijo de Odín y Frigga. Tiene el pelo rizado y rojizo y barba. Su mujer es Sif, y tuvo un hijo llamado Magni con la giganta Jarnsaxa; aunque es posible que ambas mujeres sean la misma.

Mientras que Odin es el astuto dios de los poderosos y los aristócratas, Thor el dios patrón de la gente simple y trabajadora, en particular de los guerreros. Thor vive en la mansión de Bilskirnir, en Thrudheim, su reino personal dentro de Asgard. Durante Ragnarok, Thor perecerá en una lucha mortal contra la serpiente boreal, Jormungand.

Thor es uno de los personajes principales de los Eddas de Snorri Sturluson, donde combate contra los gigantes. A juzgar por Snorri, Thor es un dios simple y directo, ni el más inteligente, ni el más poderoso; de hecho, es derrotado por la magia del rey de los gigantes de hielo, Utgardaloki y burlado por Skrymer o Skrymir, Rey de los Gigantes.

Thor viaja en una carreta tirada por dos machos cabríos voladores, Tanngrísnir y Tanngnjóstr. Estos monstruos son tan grandes que arrasan la tierra a su paso. Maravillosamente, pueden ser asados y comidos por Thor y luego vueltos a la vida en caso de necesidad.La más famosa de las posesiones de Thor es su martillo mágico, Mjolnir, que al ser lanzado a un blanco, retorna mágicamente a su poseedor.

Para alzar un arma tan formidable, incluso una deidad como Thor requiere usar guanteletes de hierro y un cinturón que dobla su fuerza, conocido como Megingjord. El golpe de este martillo provoca los truenos; palabra que, aparentemente, desciende del nombre de Thor.Thor es el protagonista de la saga Thorsdrapa, redactada por Snorri Sturluson, y contenida en el Skaldskaparmal.

También aparece en las siguientes sagas:* Hárbarðsljóð* Gylfaginning* Grimnismál* Hymiskviða* Þrymskviða* AlvismalEl día jueves entre los nórdicos era llamado el día de Thor; lo que inspiró el nombre del día jueves en inglés (Thursday), neerlandés (Donderdag), alemán (Donnerstag), sueco (torsdag), danés y noruego.El arquetipo de Thor como dios del Trueno lo acerca a otros dioses de todo el mundo, como Indra, Perkunas, Perun, Zeus y Xolotl.

Més rumors?. No gràcies !.

2009-02-15T12:06:00.002+01:00

Aquest titol em serveix per recomanar-vos un llibre.Escrit pel Sr. Ferran Ramon-Cortés i que es titula " virus"-Un relato sobre el peligro de los rumores en las organizaciones-.El llibre está editat per RBA/ nueva empresa.Es un llibre molt facil de llegir i molt interessant.El podeu adquirir al quiosc juntament amb la revista Cuerpomente del mes de febrer en curs. Us el recomano.

CASUAL DAY (*)

2009-02-15T11:31:00.002+01:00

Casual Day es una peli molt interesant. Perque mostra com manipulen les empreses als seus treballadors.

Atencio!.

Si piqueu al titol d'aquest article podreu veure-la.

BENVINGUTS AL NORD

2009-02-06T18:13:00.001+01:00

Una gran pel.lícula.

Barack Hussein Obama

2009-01-21T18:01:00.008+01:00

Felicitats sr. Obama
Si ahir va ser investit President dels EEUU. A partir d'avui la situació que haurá d'afrontar, no es cap ganga. L'interminable i costosissima guerra d'Irak, el conflicte arabo-israeliá i per damunt de tot, la profunda crisi económica. Li desitjo tota classe d'éxits sr. Obama.

Sobre Cuba, Estats Units i Espanya.

2009-01-19T17:56:00.005+01:00

Els dies 21 i 10 de Juny de 2008 amb motiu de l'obertura a la ciutat de Barcelona del Castell de Montjuic i de unes declaracions a la premsa d'en Fidel Castro, vaig fer una mena de predicció en forma novel·lada sobre Cuba, Estats Units i Espanya. ( Podeu consultar l’històric d'aquest mateix blog. )

En primer lloc vaig preveure que guanyaria Obama, a les eleccions americanes. Això ja es realitat.
En segon lloc, vaig pensar que Obama pel seu tarannà i tenint en compte que ha tingut un gran suport de la família Kennedy y que Kennedy va ser qui va viure la crisi del míssils soviètics en territori cubà, que van desencadenar una crisi política sense precedents. Obama probablement tindrà com a prioritat, la resolució del conflicte Cubà.

Però aquí no acaba la cosa, perquè si tenim en compte el programa 30 minuts, emès ahir per la televisió catalana. Resulta que es confirma que el pare de Fidel Castro va lluitar a la guerra de Cuba contra el americans. La qual cosa voldria dir que Fidel va començar la seva guerra particular contra els Estats Units molt abans de la revolució, a partir d'aquella guerra, la qual cosa, vincularia encara més la actual situació de l'illa caribenya amb la guerra colonial viscuda fa més de 100 anys. Buf... quasi res.

En tot cas, crec que el paper que l'actual govern espanyol ha de jugar en la crisi cubana, ha de ser un paper conciliador entre les parts, això sí, procurant salvaguardar els interessos dels súbdits espanyols presents a l'illa. Però es evident que cal passar pàgina i aconseguir de la millor manera possible, que EEUU aixequi l'embargament comercial al poble cubà. I això, vist tot lo que s’ha comentat anteriorment, es responsabilitat espanyola, també.

Es una opinió, la meva opinió, naturalment.

PAGAR EL TRANSPORT PUBLIC O NO PAGAR

2009-01-18T19:12:00.003+01:00

peretor ha dit...
Be soposo que es una qüestió de civilització. Si no paguem el metro perque no ens agrada el preu. Tampoc hauriem de pagar la hipoteca perque es massa cara, ni el gas, ni l'aigua, ni la llum, hauriem n'anar al super i no pagar. Al Corte Ingles i saltar-se la caixera, etc.Esclar que portat a un extrem, acabariem tots plegats vivint a l'edat de pedra, així si que deixariem de pagar tots els serveis que rebem. Però estic segur que fins i tot així no estariem millor que ara. Per tant la meva conclusió final, es que mes val que fem l'esforç de pagar el bitllet de metro.En tot cas si el sistema no ens agrada sempre tindrem dret a reclamar.
17 / gener / 2009 16:00

Francis Black ha dit...
yo tuve un problema hace unos dias , lo explique en mi
Hay que pagar pero el servicio es malo .
17 / gener / 2009 20:54

peretor ha dit...
De fet jo agafo el metro cada dia a la mateixa estació de metro de Sants, però una hora més tard i a aquella hora, gairebé tothom paga el transport. També es veritat que de tant en tant em trobo amb una brigada de 5 o 6 revisors que demanen el bitllet i per tant a aquella hora hi ha la "pressió" suficient per evitar la temptació de no pagar.Esta clar, que sempre hi haurá gent que no podrá pagar, ect. Pero aixó entenc que ja es un tema de serveis socials, però la gran majoria ho pot fer i ho ha de fer.
17 / gener / 2009 22:03

Miquel Casellas ha dit...
Ja saps el que et toca. siguis solidària
18 / gener / 2009 12:20

[Photo] Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)[Photo]Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...[Photo]Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no. Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.
publicat per Bruguers a les 21:49 del 14/01/2009

Deixeu el vostre comentari

HO HAVEU VIST, AIXÓ! "EL ROCK DE LA PAELLA"

2009-01-10T12:22:00.003+01:00

El rock de la paella, recollons quina cançoneta !.

Somriures.

2009-01-01T19:26:00.009+01:00

En que se diferencian las torres gemelas de Nueva York y la torre de Pisa.

En que la torre de Pisa tuvo más reflejos para esquivar los aviones.

Doctor, doctor, ahi fuera hay un ciego que quiere verle.
Pues mire ud. salga un momento y digale que yo no hago milagros.

Doctor me he peleado con mi mujer.
A si !?.
Que le sucede?.
Que estoy triste.
Eso yo no se lo puedo curar.
Pero que clase de doctor es usted ?
Acaso no es el médico del o d i o ?.
Señor, soy el médico del o i d o.
No del o d i o.
Caramba !.

¿ Que es mayor ?
¿ El Sol o la Luna ?.
El Sol.
Pues no señor.
La Luna es mayor.
Eh !!!!????
Es mayor La Luna porque sale de noche.......

Doctor, doctor, nadie me hace caso.
Que pase el siguiente.
Pero doctor.
Nada que pase el siguiente.

Lectors no paseu dels meus escrits.
Publiqueu les vostres opinions a aquest matix blog.

Que deu de ser aixó ?

2009-01-01T11:54:00.003+01:00

Hi ha persones que a la seva ma esquerra al dit anomenat anular. Porten una mena d'artilugi estrany. Una mena d'aliança, generalment de color daurat i d'un material noble com ara l'or.

És un caprici?
És un brebatge per espies intercontinentals. ?
Que coi deu de significar aquest eslabo de cadena. ?

Doncs senyores i senyors aquest artilugi es un senyal.
Un senyal de que la persona amb la que vosté está parlant te un compromís.
No es que sigui mala persona, ni bona.
Pero si que cal que vosté hi tingui alguna precaució.
Es un mecanisme perque vosté pogui endivinar de manera rápida, que aquesta persona no está lliure.
I que per tant, per molt simpática que sigui, només será aixó,simpática. I prou.

Cal que les joves generacions aprenguin a observar aquests detalls.

Están d'acord amb mi ?.

FELICITACIO DE NADAL DE LA CAIXA

2008-12-28T13:02:00.007+01:00

La felicitació de Nadal que envia La Caixa es una meravella. Ens comenta que esta contenta de contribuir a la inclusió social dels més desafavorits i de vetllar pel Benestar Social de la població.

Quan he llegit aquestes magnífiques paraules, m’he sobresortit d’alegria, finalment s’acabaran les misèries quasi permanents del nostres carrers?.

Permetin-me que tingui els meus dubtes senyors.

Però es que la carta va firmada pel mismissim “Isidro Fainé”, serà de debò aquesta vegada?.
Sigui com sigui, gràcies per la carta sr. Fainé. Al menys ens dona una mica d’esperança a tots plegats de que, un món millor és possible.

Gràcies.

FACEBOOK una nova era.

2008-12-28T12:10:00.004+01:00

Ara fa 15 dies vaig donar-me d’alta al “Facebook” .
Es tracta d’una eina Informática que utilitza Internet per comunicar a la gent i fer engrandir la llista de possibles amics de cadascú.

En el moment de començar estava convençut de que apuntaria a la meva llista d’amics un màxim de 5 o 6 persones. Doncs bé, dues setmanes després, ja tinc a la meva llista 35 amistats. La majoria és gent coneguda o com a molt, coneguda de coneguts, el gran mèrit es que posa en contacte proper persones que, fins a les hores, gairebé només s’haurien saludat.

L’aplicació inclou jocs i activitats que ajuden a trencar les barreres que hi ha normalment entre les persones. I per tant, ajuda a « comunicar-se » de manera efectiva.

Estic segur de que una eina tant poderosa, com aquesta, tindrà algun efecte negatiu sobre la població, però de moment no en sóc capaç de descriure’n cap.

Continuaré opinant en propers articles sobre el facebook.

VOLTA AL MÓN ?. .... FET !

2008-12-20T20:35:00.005+01:00

Després d' 1 any i mig i de 53.451 Kms.
El sr. Louis Palmer ha completat amb èxit la volta al món. Com es pot observar a la fotografia, la rebuda a Suïssa, ha estat un gran èxit.
Des de Barcelona, tinc el goig i l'honor d'haver participat en la etapa Barcelonina de Solartaxi.
Me’n al·legro d'haver ajudat, encara que en petita mesura, a la realització d'aquesta aventura.
Me’n al·legro i felicito a tot l’equip de Solartaxi per l’èxit aconseguit.
Felicitats a tots. !

LLUMS DE NADAL

2008-12-14T13:26:00.003+01:00

dijous, 11 / desembre / 2008

Bruguers ha dit:

Llums de Nadal
Malgrat la polèmica que envolta l'enllumenat de Nadal a pobles i ciutats, jo també vull dir la meva:
Puc entendre que és una despesa energètica. Puc deixar dir, sense contradir, als que opinen que és contaminació lumínica. Puc entendre, sense compartir, que és una despesa econòmica que no serveix per a res. Puc tolerar al qui diu que es pengen motius cristians i que s'ha de tenir en compte la pluralitat religiosa i que Espanya és aconfessional, etc...
Ara bé, el que no entenc és per què a Castelldefels s'han penjat uns llums de Nadal que omplen de lletjor el poble. Almenys al meu barri.
M'estimaria més no tenir llumetes que una cenefa escanyolida i amb bombetes foses. També puc parlar de llums que diuen "Bones compres" o "Bones Festes" escrit amb lletres del revés sense cap tipus de gràcia.
L'il·luminació nadalenca transmet optimisme i l'optimisme ens fa falta.

12 / desembre / 2008 18:14
peretor ha dit...
Be m’ho has posat tant bé Bruguers, que no podré resistir la temptació de dir-hi alguna cosa.Anys enrere havia estat comerciant. I amb d’altres companys m’havia encarregat de posar llums al carrer.Deixant de banda les qüestions religioses, els llums de Nadal fan festa, la llum dona alegria i ens predisposa a estar més contents. Si mirem als països nòrdics veurem que la llum és una teràpia contra la depressió.I si templeja la depressió sentimental de les persones, doncs també per simple acumulació ajuda a preveure o mitigar la depressió econòmica.Així ho veuen les gran superfícies comercials que són les primeres que s’apunten al carro de la il•luminació especial per aquestes dates. I així ho veuen les botigues petites que en el seu afany de mantenir viu el servei de proximitat, veuen en d’iluminació nadalenca una manera de fer clients.Ja fa 8 anys que no soc comerciant i en fa 5 d’anys que ja no col•laboro a penjar els llums.Però encara avui quan veig un carrer ben il•luminat tinc aquella cosa.
12 / desembre / 2008 21:10

Francesc ha dit...
Que vinga, que vinga, que vinga la llum!!! A mi també m'agrada veure eixos llumets de Nadal tan bonics. Salutacions
13 / desembre / 2008 14:18

CONSUMO SOLIDARIO (*)

2008-12-02T22:20:00.004+01:00

Consumo solidario

Tras una época de consumo irresponsable, ahora puede ser un acto de solidaridad que los que puedan consuman.

(Per veure l'article complet anomenat Consumo solidario escrit pel Sr. Miquel Roca i Junyent només us cal premer l'enllaç que hi ha al titol d'aquest article).

************************************************************************

Resposta d'en Pere Tor a l'article del Sr. Roca.

Apreciat Sr. Miquel Roca. Penso que es tot un luxe poder llegir els seus comentaris aquí a La Vanguardia i encara es més un luxe poder ficar cullerada a partir de l'excel·lent base que ens proporcionen els seus comentaris.

Queda clar que la crisi parteix d'un tema de falta de confiança, els NINJAS americans van tenir crèdit mentre hi va haver confiança, i mentre els preus dels immobles continuaven pujant la roda va funcionar prou bé. Es clar que els preus que van assolir els immobles americans van resultar ser massa especulatius i aquí es on es va trencar l'invent.

Ningú dubte de que un cop els preus immobiliaris siguin els reals, la inversió en immobles tornarà a ser interessant i a partir d'aquell moment la crisi s'haurà acabat. I quin es el preu real del immobilitzat?. Doncs sr. Roca aquesta és la gran pregunta. Una pregunta que ningú s'atreveix a contestar ja que el preu es el que dona el mercat.

En aquestos moments només el consum pot mantenir les empreses funcionant i per tant posar-nos en una situació favorable per a la sortida de la crisi. Siguem conscients doncs de que hi ha crisi. Vetllem per la nostra seguretat financera i a partir d'aquí consumim per donar-nos el plaer i per fer funcionar l'economia de les nostres empreses. Ah! I si comprem productes fabricats a prop siguem conscients de que fomentarem la economia més propera i limitarem el consum energètic.

SOLARTAXI AL NORD D'EUROPA

2008-11-26T18:25:00.009+01:00

El Primer Ministre Suec Mr. Frederik Reinfeldt va sentar-se al Solartaxi i

es va fer la ja clàssica foto amb el cotxe solar del sr. Louis Palmer.

El Ministre Danés de Medi Ambient Sr. Connie Hedegoard

també va voler coneixer personalment el famós cotxe solar.

EL FACTOR HUMÀ

2008-11-25T19:59:00.012+01:00

Des de la política, algú hauria d'apel · lar a recuperar el treball i l'esforç, bases d'una societat del benestar.

No tot depèn dels governs, també els ciutadans han de posar una mica de la seva part.
La crisi ha adquirit dimensions imprevistes i correspon a tots els poders públics adoptar les mesures més urgents i imprescindibles per a limitar les seves conseqüències i definir un escenari normatiu que faci més fàcil la recuperació.

Però aquí no s'esgota el catàleg de tot el que s'ha de fer. Ni els qui han de ser els agents encarregats de portar a bon terme. La crisi té un diagnòstic difícil i complex. Trigarem temps a definir exactament el perquè del que està passant. Però ens equivocaríamos tots i molt si volguéssim carregar la responsabilitat només a uns quants o refugiats en el tòpic de la fragilitat del sistema. S'ha produït una cadena d'errors i d'ambicions que, amb la perspectiva del temps, descobrim que només podien acabar malament.

Enriquir el més ràpidament possible; crear negocis sense base real; legitimar l'especulació desmesurada; admirar i venerar als nous rics que presumir de no haver generat més riquesa que la seva; desbordar els límits del honest com tribut a la societat opulenta. La societat ha estat massa receptiva a les imatges i valors dels nous agents de la "economia creativa". I en aquest viatge hem arraconat els valors de l'esforç, del treball, del mèrit, de la dedicació, de l'autoexigència; hem substituït l'honestedat pel compliment de codis formals, fets per ser incomplerts sense que es noti.

Els grans protagonistes de la crisi han descansat seva irresponsable actuació en l'aplaudiment de molts altres, que els assenyalaven com a referent des de l'enveja i des de l'admiració. Les mesures dels governs no van a resoldre aquesta actitud. Això depèn de la pròpia societat.

Però seria bo que, des de la política, algú ho recordava. Algú que apel · lar al rearmament moral de la societat; algú que invités a recuperar les bases d'una societat de benestar que no són altres que el treball, la promoció, la formació, l'esforç, el progrés que conviu amb la cohesió social.

Però si esperem que ens resolguin els nostres problemes sense aportar res propi per a aquest objectiu, només aconseguirem aprofundir en la crisi. Al final, tot dependrà, afortunadament, del factor humà.

Miquel Roca i Junyent 25/11/2008 Carta de la Vanguardia

**********************************************************

Aquesta crisi, crec que no l'hem creat nosaltres i al final tampoc l'anem a resoldre nosaltres. En tot cas, les nostres accions han d'anar encaminades a minimitzar al màxim tant la durada com la profunditat de les conseqüències. I en això anem a coincidir, només es va a aconseguir amb esforç. Ara bé, hem d'exigir als nostres polítics que sàpiguen mantenir el timó en el rumb adequat.

Resposta del dia 25/11/2008.

EL JOC DELS IDIOTES

2008-11-23T20:02:00.004+01:00

Des d'aquest blog vull recomanar d'anar a veure l'obra teatral "El joc dels idiotes".
Protagonitzada entre d'altres excel·lents actors, per en Joan Pera i na Lloll Beltran.

No tinc cap dubte de que el tàndem format per aquestos dos actors còmics, es realment excepcional. I aconsegueixen captivar l'espectador amb el seu humor satíric.

En la ment de tots està la presència d'en Paco Moran en d'altres treballs protagonitzats per en Joan Pera, que durant la representació es anomenat per fer-lo partícip de la representació. Ara bé en Joan Pera i la Lloll li donen al "joc dels idiotes" un caràcter especial que connecta amb el públic.

Veurem més obres amb aquest duet protagonista. De moment us recomano de fruir del "joc dels idiotes". Al Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona.

La Vanguardia en català (*)

2008-11-17T23:01:00.003+01:00

Ja era hora, per fi podem consultar La Vanguardia en català.
Una vegada em van dir que el diari La Vanguardia era pensat en català i després traduït al castellà per imprimir-lo en paper.
Bé no se si això es exacte, però s'aproxima a la realitat.
Ara i avui gràcies a Google ja podem consultar la versió electrònica del diari en català.
La ciència avança que és una barbaritat.

(*) Ah! per llegir La Vanguardia en català prem el títol d'aquest comentari.

NIT A LA TERRA

2008-11-15T17:01:00.007+01:00

La Terra il·luminada durant la nit amb l'electricitat fabricada per l'Home.

En aquesta imatge és pot apreciar les zones de la Terra que estan més desenvolupades. Així podem apreciar com Amèrica del Nord, Europa i algunes petites zones de Àsia i Oceania tenen llum. Mentre que extenses zones de Sud América, África i Àsia tenen foscor.
Quina meravella de fotografia!.

Us aconsello ampliar la fotografia prement damunt de la imatge, per veure-la amb més detall.

Solartaxi a la Peugeot

2008-11-15T15:00:00.005+01:00

Quasi em passa desapercebut.

Un dels trets més destacables de la visita de Solartaxi a Paris i a l'estat francès, és precisament el que il·lustra la fotografia.
Els senyors de Peugeot han demostrat que no estan adormits com altres fabricants europeus de automòbils. Aquests senyors no solament esperen que vagi l'estat, amb els impostos de tots i que els treguin les castanyes del foc, sinó que demostren curiositat.

Si senyors curiositat, per conèixer una cosa nova, que els pot fer canviar els esquemes actuals, certament. Però potser els pot donar una oportunitat de ser els primers en posar al mercat un producte nou.

Senyors fabricants de cotxes, perdonin, però Peugeot els ha guanyat la partida.
Y si avui tingués que comprar-me un vehicle, els asseguro que Peugeot te més que cap altra les meves simpaties.

SOLARTAXI A LONDRES

2008-11-14T22:59:00.004+01:00

Si dies enrere el Solartaxi va passar per França i va arribar a Paris on va ser rebut entre d'altres personalitats pel ministre francès de medi ambient.

Ara tinc el plaer de informar de que Solartaxi fa 4 dies que visita la capital de les illes Britàniques, on ha estat rebut de forma força popular.
Potser la visita més destacable que us puc comentar, és la visita a la BBC de Londres, on va sortir al programa "Blue Peter".

Tal com era d'esperar a Londres hi ha hagut una abundant pluja, que malgrat tot, no ha aconseguit deslluir la presentació del cotxe solar.

Mamma Mia! (*)

2008-11-02T21:20:00.008+01:00

Mare meva! Pere Rating: 8 18.08.2008

Bé, vaig anar a veure Mamma Mia, sabent perfectament el que anava a veure. Una pel•lícula 100 X 100 musical. Amb l'agreujant que la música ja la tenia més que coneguda i que l'argument no es rés més que un envoltori i un llacet bonic per a les cançons d' Abba.

Tenint en compte això, Mamma Mia! no defrauda gens. Es un dels millors musicals que he vist i paga la pena veure’l, encara que només sigui per apreciar a una Meryl Streep i un Pierce Brosnan cantant les cançons del grup suec. Fa gràcia veure a l'antic 007 en un paper romàntic i ensucrat que transforma el film en un treball divertit.

La posada en escena es impecable i l'esperit que es desprèn de la pel•lícula és especialment recomanable per a carrosses i nostàlgics de la moda dels anys 80.

¿Te ha gustado esta crítica? +1 / -1

(*) El titol d'aquest article inclou un link.

PEREGRINOS (*)

2008-11-02T20:56:00.010+01:00

Bona nit, amb aquesta intervenció, enceto els comentaris sobre cinema.

Avui faré referència a un film que vaig anar a veure, ja fa uns mesos. PEREGRINOS.

Una pel.lícula francesa interesant i que retrata fil per randa la visió que pot tenir un francés d'avui sobre el camí de Sant Jaume ( "Santiago" ).

Crítica de Peregrinos de Pere

Santiago de Compostela visto desde Francia

Rating: 7

20.08.2008

La compostela o peregrinación a Santiago, es un encuentro vital.Quienes la han realizado no saben muy bien el porque, pero vuelven entuasiamados con la experiencia.

Un tercio de desafio personal, un tercio de aventura rural y otro tercio de misticismo, son los ingredientes principales de esta milenaria aventura.

Por cierto que Peregrinos retrata con maestria las visicitudes de un grupo de caminantes que realizan la peregrinanción.

Por supuesto que los motivos son diversos, asi como las formas de adaptarse al estilo de vida espartano que conlleva ir a pie a Santiago de Compostela.

En esta pelicula se nos describe con imagenes de singular belleza, el llamado camino francés, especialmente en su discurrir por las tierras galas. El resultado final es una pelicula amable, divertida y muy aleccionadora sobre la actitud positivada que debemos adoptar ante esta tradición milenaria.

¿Te ha gustado esta crítica? +3 / -0

(*) El titol d'aquest article inclou un link.

SOLARTAXI VISITA MÒNACO

2008-10-30T20:55:00.015+01:00

Alberto de Mónaco al volant del solartaxi.

Després de la acollida que el Solartaxi va tenir a Barcelona.
Que podríem qualificar de més aviat freda.

Observo a la web de http://www.solartaxi.com/ , que el sr. Louis Palmer ha estat rebut pel Princep Alberto de Mònaco. Me’n alegro de que a Mònaco la rebuda hagi estat més calorosa.

Podeu consultar les fotos de la visita al principat de Mònaco, a la següent adreça. http://www.solartaxi.com/blog/2008/10/27/monaco/

SOLARTAXI A BARCELONA

2008-10-24T00:17:00.013+02:00

( peretor al volant del Solartaxi a Barcelona )

Per fi Solartaxi va arribar a Barcelona, concretament eren les 12:30 hores del dia 23 d’Octubre. Enrera quedava 1 setmana plena d’incerteses. Temps que va necessitar el vehicle per superar els tràmits duaners del Port. S’han hagut de suspendre varies vegades els actes de benvinguda previstos.Finalment en un dia plujós i sense sortir de la zona ZAL del port de Barcelona, s’ha pogut fer la presentació del SOLARTAXI.

Només a nosaltres se’ns acudeix de presentar un cotxe solar en un dia de pluja!. Je, je.

****************

Hem d’assumir que la feina dels pioners és Així. Louis Palmer és un home que ja porta 45.000 Kms. al voltant del món en el seu Solartaxi. Així que ens agrada molt sentir anècdotes del seu viatge.

Va quedar encantat amb Bali on va aconseguir grans suports. Li va agradar molt Vancouver ( a la costa Oest del Canadà ). Però potser el moment del viatge que més li va agradar va ser New York.

Per dinar ens mengem una paella, el Sr. Palmer em pregunta que vol dir paella mixta i mentre tant continuem xerrant.

A Nova York va aconseguir una gran repercussió, les cadenes de televisió més importants van treure espais sobre la seva aventura en hores de màxima audiència.
Així va aconseguir que a Nova York quan el Solartaxi es parés a un semàfor. La gent es parés a saludar-lo. I el punt culminant va ser quan el Secretari General de la ONU, no solament va pujar a Solartaxi, sinó que va felicitar efusivament al Sr. Louis Palmer. Ara entenc perquè quan parlàvem de Nova York, se li il·luminava la cara a aquest suïs alt i prim.

A continuació vàrem menjar un estofat a la hongaresa. Cal tenir en compte que el Sr. Louis Palmer va neixer a Hongria. I de postres demanarem una crema catalana.

Mentre hem estat dinant, les bateries del Solartaxi s’han estat carregant. Avui com que és un dia plujós el Solartaxi l’hem hagut d’endollar a la xarxa elèctrica. Quan tingui les bateries plenament carregades, el Solartaxi tindrà una autonomia de més de 300 Kms.
El Solartaxi surt aquesta nit cap a Girona i demà per la tarda serà rebut a Montpellier.

Des de Barcelona, li desitjo tota la sort del món Sr. Louis Palmer.

SOLARTAXI VISITA BARCELONA

2008-10-22T18:35:00.007+02:00

Inesperadamente, las autoridades aduaneras acaban de permitir la entrada del vehículo solar al país.

Todos aquellos que estén interesados en ver el Solartaxi y en encontrarse con el Sr. Louis Palmer antes de su viaje hacia Francia, pueden hacerlo mañana jueves 23 de octubre a las 12.30 horas .

Información facilitada por el ...

Consulado General de Suiza en Barcelona.

SETMANA DE L'ENERGIA

2008-10-17T17:44:00.008+02:00

Feliç coincidència:

Mentre us parlava de la visita de Solartaxi a Barcelona m'he assabentat per casualitat, per la premsa gratuïta, que precisament la propera setmana, serà la setmana de l'energia. Promoguda per l' ICAEN.

Aquesta celebració no fa altra cosa que incrementar la consciència dels ciutadans envers a la importància de les energies renovables.

Tant és així que, la presentació de dimarts del Solartaxi, serà un acte molt coherent amb els esdeveniments programats per l' ICAEN per a la propera setmana.

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA 3

2008-10-15T23:13:00.008+02:00

Foto: L' ingenier suïs sr. Louis Palmer donant una conferència al centre empresarial de la ciutat de Lucerna (Suïssa).

Amb l’arribada del Solartaxi a la ciutat de Barcelona, es farà una presentació oficial el dimarts 21 a les 20:00 hores.
Hi haurà una conferencia col·loqui, mentre el Solartaxi quedarà exposat per a tot aquell que el vulgui observar en viu i en directe. Ja disposem de les invitacions oficials per a aquest acte.
Aquestes invitacions són emeses pel Consolat de Suïssa a Barcelona. Si vosaltres lectors de peretor.blogspot.com esteu interessats en rebre una invitació, us podeu posar en contacte enviant un correu electronic des de aquest mateig missatge o si ho preferiu us podeu adreçar directament al Consolat General de Suïssa a Barcelona.
En el vostre missatge heu d' indicar el vostre nom, e-mail, si pertanyeu a alguna entitat, i quina mena de relació us uneix amb aquest tema.

Tot seguit us faré arribar la vostra invitació. Espero rebre mooolts missatges.

VICKY CRISTINA BARCELONA

2008-10-13T22:35:00.007+02:00

Comentaris sobre la pel·lícula.

Ahir vaig anar al cinema Balañà situat al c/Sant Antoni justament davant de l'Estació de Sants.

A la sala 4 feien Vicky Cristina Barcelona, el darrer treball d'en Boody Allen.

La qualificació que li dono a la peli és de un 7 sobre 10.

M'hagués agradat donar-li més nota, però sincerament un 7 es la millor nota que li puc donar.

El ritme al principi és una mica lent, però te l’al·licient de que poc a poc va augmentant.

El Javier Barden fa un paper molt eixerit. Potser els catalans no som tant lligons com surt a la peli. Mira que anar a les dues turistes americanes, presentar-se i acte seguit proposar d'anar a fer un cap de setmana junts, es prou atrevit. Potser les pobres noies americanes vindran a Barcelona amb una idea prefixada una mica equivocada.

La visió de Barcelona és suficient, és recrea en Gaudí i dona la impressió de que a Barcelona es viu molt bé. Es curiós veure com un pintor bohemi viu en un taller enorme i a més a més disposa d'una avioneta per anar a passar un cap de setmana a tot tren a Oviedo.

Per altra banda els embolics amorosos, tema recurrent a les pel·lícules d'en Budy, a Barcelona arriben a límits insospitats. Tant és així que em sembla que algunes dones surten del cinema una mica incomodes. En canvi els homes en sortim prou contents. Je, je.

Enrera queden aquelles pel·lícules mítiques de la primera etapa d'en Boody.

S'enrecorden de " Tot el que volia saber sobre el sexe, però no gosava preguntar "?. Pues això.

SOLARTAXI VISITARA BARCELONA 2

2008-10-13T19:44:00.008+02:00

Ja s’està concretant la visita de Solartaxi a la ciutat de Barcelona.

La primera volta al món, en un vehicle solar !

La presentació del vehícle es fará entre els dies 21 i 22 d'octubre.

SOLARTAXI VA VISITAR HOLLYWOOD

2008-10-06T22:35:00.004+02:00

A l'Agost el Sr. Louis Palmer va visitar Hollywood amb el seu solartaxi.

No us perdeu aquest video, es per disfrutar-lo.!

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA 1

2008-10-05T17:35:00.011+02:00

Actualment Solartaxi ve del Canadá a Barcelona, la temperatura és de 20 ºC

i la distància recorreguda es de 45.749 Kms.

(Traducció al català de l'escrit realitzat pel ingenier suïs sr. Louis Palmer al seu blog http://www.solartaxi.com/ ).

Si bé el solartaxi està al vaixell, estem buscant suports a Europa per al nostre tram final de la Gira Mundial. El que estem buscant són llocs per dormir, places d'estacionament segur, o simplement on la gent pugui reunir-se. Enviï'ns un correu electrònic a solartaxi@gmail.com, si vostè pensa que ens pot ajudar.
De moment, el solartaxi està en el vaixell cap a Barcelona. Lamentablement, per a aquells de vostès que estaven esperant al solartaxi a Àfrica, he de dir que el vaixell a Àfrica es va trencar. Així que ara estem tenint el proper vaixell, i que ens durà a Barcelona. A partir d'aquí, anem a fer a través de França, Regne Unit, el Benelux, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Polònia per al pròxima trobada Mundial de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a la Conferència de Poznan.
Fem una pausa Litle i continuarem el bloc al voltant de 20 d'octubre. Ens veiem a Europa!

SOLAR TAXI IN BARCELONA 2

2008-09-29T19:04:00.008+02:00

Capçalera de la web http://www.solartaxi.com/

La conversa telefònica amb el sr. Louis Palmer, va ser força interesant. Ha quedat clar que estará a Barcelona a l'entorn del día 20 d'Octubre.

I estic començant les gestions per tal de donar-li la rellevància adecuada a la visita de Solartaxi a Barcelona.

En aquest sentit si heu rebut un e-mail sobre aquest tema, en primer lloc disculpeu, però en segon lloc vull que m'acompanyeu d'alguna manera en aquesta ocasió.

Gràcies per endavant.

SOLAR TAXI IN BARCELONA 1

2008-09-25T22:57:00.004+02:00

Retall del Periodico de Catalunya del dia 13/09/2008 en que es dona la notícia de que solar taxi va anar per New York.

Díes enrera vaig escriure un e-mail al sr. Louis Palmer, l' ingenier suïs, que condueix el seu taxi solar alrededor del món, per felicitar-lo pel seu vehícle, la seva aventura i per preguntar-li si passaria per Barcelona.

Bé, ahir el senyor Palmer va contestar al meu escrit i em va confirmar que arrivará a la nostra ciutat el día 17/10/2008 i hi estará durant 4 díes.

Em va demanar informació sobre allotjaments per a ell i dos col.laboradros més, així com pel seu vehicle.

Crec que aquest pot ser un gran esdeveniment. I m'agradaria poder comptar amb suficients suports, sentir-me prou recolsat, perque aquesta aventura tingui éxit.

Gràcies per endavant.

Marxa Elèctrica

2008-09-21T19:57:00.006+02:00

Avui s'ha cel.lebrat a Barcelona, la marxa elèctrica.
Dins de les Festes de la Mercé, patrona de la ciutat.
Hi havien uns 40 vehicles de diversos tamanys.
El denominador comú entre ells ès que la seva propulsió es mitjançant motor elèctric.

Solar Taxi 2

2008-09-20T20:58:00.005+02:00

El sr. Louis Palmer l'aventurer de "Solar Taxi" deu estar en aquests moments a Montreal.

Fa 8 díes estaba a New York on va ser rebut pel Secretari General de Nacions Unides el coreà Ban Ki Moon.

A la foto es pot apreciar l'encaixada de mans del sr. Palmer i el Sr. Moon en arribar a la oficina del Secretari General.

(Premer l'enllaç del titol de l'escrit per veure la web de solar taxi).

Així ens veuen a Espanya. (*)

2008-09-18T18:15:00.018+02:00

A la feina on treballo, hi ha alguns companys de feina que fan fan correr un power anomenat "El viaje en tren".

Vull explicar-vos que m'he sentit, com a català que soc, ofés amb aquest power.

(*) Cliqueu el link que hi ha al titol d'aquest missatge. I mireu el power i opineu.
-
-
-
-
-
-

SOLAR TAXI

2008-09-13T21:49:00.006+02:00

Arran d'una notícia llegida avui al Periodico de Catalunya.

M'he assabentat de la volta al món protagonitzada per un vehicle molt especial.

Estic parlant del projecte "solar taxi".

Ja fa temps que hi ha prototips de tota mena, estrafolaris o no, que plantegen un sistema de transport basat en l'energia solar.

Però mai fins avui havia aparegut un sistema de transport d'aquestes característiques que s'etrevís a donar la volta al món.

En aquest sentit "solar taxi" es un sistema pioner.
Amb un consum electric de 8 Kw*h als 100 Km. Amb un remolc dotat de 6 m2 de plaques fotovoltaiques. Aquest vehicle es capaç de recorrer 100 km diaris amb autonomia plena. O de carregar unes bateries que li permeten, quan estan plenament carregades, de recorrer 300 Km.
Enfi crec que es una bona noticia per per al mon de la automoció i per tant també ho es per la humanitat en general.

Aquesta és la ruta que segeix solar taxi alrededor del món.

"La vaca" de Finisterre

2008-07-27T18:29:00.010+02:00

Quan hi ha boira, el Far de Finisterre engega la "vaca", que és la sirena que anuncia als navegants la presència de la Costa da Morte.

Tramvia turístic a A Coruña

2008-07-19T17:05:00.004+02:00

D' on es aquest escut?

2008-07-11T17:54:00.010+02:00

Dies enrera estava dinant en un restaurant de fora de Catalunya i penjat a la paret hi havia aquest escut.
El vaig estar observant, i hi vaig reconèixer les 4 barres i també hi vaig reconèixer la creu vermella sobre fons blanc que és present a tants escuts catalans i de fora de Catalunya. I que es l'escut d'Anglaterra per exemple.

Li vaig preguntar al cambrer i no em va saber precisar ben bé a on pertanyia aquest escut, però si que em va assegurar que Sant Jordi és el patró de la ciutat on estava dinant.
Posteriorment he pogut esbrinar que aquest escut és el de la Comunitat Aragonesa. I que la ciutat d’on es patró Sant Jordi, es ni mes ni menys que Saragossa.

M'he quedat realment sorprès, en veure les semblances amb altres escuts de ciutats o viles de Catalunya, per mi va ser una sorpresa agradable.

Si comparem l'escut de Catalunya amb el d'Aragó hi ha semblances que són evidents. I que confirmen que Catalunya i la Corona d'Aragó van estar agermanats durant molts anys.

Potser es ara quan están més separades, per diversos motius que ara no venen al cas.

Pel que fa a la creu vermella sobre fons blanc. L'anomenada creu de Sant Jordi. És un simbol de protecció de l'apostol guerrer Sant Jordi, que protegeix els febles dels atcs del drac. I en un sentit més ampli protegeix el poble de la maldat.

Degut a la gran semblança entre les dues creus de color vermell, son facilment confusibles i estic convençut de que certament tenen relació. Estic parlant de l'emblema d'una de les ONGs més conegudes i populars de tots els temps. La Creu Roja.

No cal dir que els conceptes de bé i mal, es van modificant amb els segles i per tant els objectius perseguits amb aquest emblema també han d'anar canviant segons les circumstàncies del món que les envolta.

En tot cas estic buscant la prova de que ambdues creus vermelles poden estar relacionades. Es cert que la Creu Roja fou fundada a Suissa i es va copiar de la imatge de la bandera Suissa amb els colors posats a l'inrevés. Però també es cert que ambdues creus representen simbols molt similars i tenen unes extensions d'aplicació gairebé universals.

Tant és així que en el món musulmá la figura de la creu es qüestionada per motius histórics evidents, la qual cosa ha obligat a les organitzacions humanitàries d'aquests països a adoptar un emblema més adeqüat a la idiosincràsia pròpia de l'islam. Ens trobem dons davant de la mitja lluna roja.

Ja més recenment sembla que la pròpia Creu Roja s'esta plantejant trobar un emblema que sense connotacions religioses, faci arrivar a tots els paisos l'ideari d'ajuda humanitaria que a al cap i a la fi és l'origen de l'organització Creu Roja. Estic parlant del Cristall Roig o Diamant Roig.

Es evident que els conceptes de bé i mal estan canviant i per tant les simbologies emprades en la seva representació, necessiten una adaptació als temps que corren. Però hi ha conceptes que no canvien, que són perennes. Com ara la solidaritat, la cultura de l'esforç per aconseguir alló que volem, la justícia, la bona fé (segons el terme jurídic de la paraula) i el respecte al proxim.

I aquests preceptes sempre haurán d'estar presents en tota societat, sigui aquesta de la religió que sigui.

Expo 2008

2008-07-09T23:32:00.008+02:00

Dissabte passat vàrem estar a la expo, i hi havia un munt de gent, tant és així que per visitar el pavelló del Japó, un dels més exitosos, hi havia dues hores de cua.
Es clar que aquest es un país ple de gent ingeniosa i sempre hi ha qui es busca la manera de saltar-se les dues hores de cua. Per això els japonesos han tingut la feliç idea de penjar uns magnífics cartells avisant que la gent no s’ha de colar.
Dons bé, malgrat els lletrerets, les discussions per la picaresca utilitzada per alguns son continues.

Sobre el concert al Castell de Montjuïc

2008-06-24T14:28:00.003+02:00

Tal com us vaig comentar el concert de'n Raimon, va ser molt maco.

Ho podeu comprovar per vosaltres mateixos.

Turisme industrial

2008-06-22T19:45:00.003+02:00

Així com l’any passat vàrem anar a Londres de vacances, aquest any no tenim més remei que anar a Galícia. I us explicaré perquè.
La meva filla Laura està fent batxillerat d’econòmiques en un col·legí marista, el cas és que dins del treball de recerca que li va posar el professor d’economia, s’incloïa una visita a l’empresa Inditex.
Em fa gràcia aquesta visita, sobretot quan veig el que era anys enrera el tèxtil català i el que es ara. I com l’empresa Inditex s’ha fet l’amo de la distribució de moda tèxtil al nostre país. (Amb permís d’El Corte Inglés naturalment).

Per cert que la meva mare tenia un botiga de roba al barri de Sants i un dels articles que veníem, eren unes bates de “boatiné”, d’aquelles de tota la vida, d’aquelles de la Sra. Maria que portava la seva bata i els seus “rulos”. Dons bé aquelles bates de “boatiné” de la marca Goas que nosaltres veníem, eren fabricades per una empresa gallega.
Una empresa gallega dirigida per un senyor completament desconegut que es deia Amancio Ortega. Je, je quina gràcia.
Avui aquest senyor es l’amo, si l’amo de la distribució de moda a l’estat espanyol. I l’home més ric d’Espanya.

El cas es que l’home va tenir vista, sort i va saber aprofitar el moment.

Bé un cop a Galícia aprofitarem per descansar, prendre el sol, banyar-se, menjar .......

Fidel Castro indignat amb la UE

2008-06-21T12:21:00.004+02:00

Fidel Castro defensa tant com pot la seva postura i el seu ideari, però ell sap que el seu sistema polític esta acabat. La qüestió ara no es tant si s'ha de produir un canvi polític a Cuba, com de quina manera s'ha de produir la transició.

I això crec que es responsabilitat de tot el món mundial.
Entre tots hem d’aconseguir precisament que aquesta transició sigui el menys traumàtica possible per a tothom, sobretot per als cubans, ja que si no es fan les coses bé, es poden trobar de cop i volta amb un huracà capitalista que destrossi els fràgils equilibris socials que hi ha a l’illa. Recordin el que va passar amb la Russia pos-comunista.

A fi i al cap els cubans no son gaire responsables de tenir el regim polític que tenen, no oblidem que la revolució no ha premés en cap moment l’alternança política.

Aquí crec que l'estat espanyol hi te un paper important a jugar. En primer lloc pel tema lingüístic, no oblidem que la llengua oficial a Cuba és precisament el castellà. Però es que hi ha més, Cuba va ser una colònia espanyola i molts cubans tenen avantpassats espanyols i catalans.
Per tant molts cubans encara tenen com a “pàtria chica” a Espanya i no oblidem que Espanya encara te interessos econòmics a Cuba, principalment dedicats al turisme.

Tot això dibuixa un “menage a trois” entre Cuba, Estats Units i Espanya al que cal donar-li una sortida airosa.

Es cert que Espanya va sortir molt escaldada i amb la cua entre cames de la guerra de Cuba i Espanya el que menys voldria en la situació actual seria tenir la més mínima discussió amb els EEUU. Però també és cert que Espanya pot jugar un paper important a favor de la normalització de l’illa caribenya i que aquest paper normalitzador li pot interessar als EEUU. Per tant crec que nosaltres hauríem de poder jugar un paper mitjancer, ètic i responsable, entre els nostres dos amics, el poble americà i el poble cubà.

Josep Carreras 50 anys cantant

2008-06-18T20:15:00.006+02:00

Tal com van dir ahir per la tele, es difícil trobar un cantant d’òpera que pugui celebrar 50 anys de dedicació. I això precisament és el que ahir va celebrar en Josep Carreras.

Recordaré tota la vida quan Montserrat Caballé va dir al Liceu, aquella frase. “En Josep ja torna a estar entre nosaltres”.
Que era precisament quan recuperat d’una leucèmia, tornava dels EEUU, gairebé com ressuscitat del que per a la època era una malaltia amb uns índex de mortaldat enormes. Diguem que amb la recuperació d’en Josep Carreras hi va haver un abans i un desprès pel que fa a aquests tipus de càncers.

També a partir d’aquell moment en Josep Carreras va tenir un abans i un desprès en la seva popularitat a Catalunya.

Recordo el recital a la vora de l’arc del Triomf, fantàstic.

I per això no em vaig voler perdre el recital del Liceu a la platja. Són 50 anys de dedicació, d’una qualitat professional, personal i humana fora de sèrie.

A la foto podeu apreciar la etapa dels tres tenors, una magnífica idea que ara ja es irrepetible.
Només em queda felicitar al Sr. Josep Carreras per la seva trajectòria de 50 anys i com no, també pel seu recital d’ahir.

El meu avi. L'havanera per excel·lència

2008-06-14T13:12:00.001+02:00

Prenem possesió del Castell de Montjuic

2008-06-10T18:29:00.019+02:00

Prenem possessió del castell de Montjuïc per Jordi Hereu 09/06/2008.

Diumenge, 15 de juny, es celebra una jornada de portes obertes al Castell de Montjuïc. S'han programat diverses activitats, entre elles un concert de Raimon, que serviran per prendre possessió del castell i obrir-lo per sempre a la ciutadania. Barcelona guanya un magnífic equipament. Ara el que hem de fer és ocupar-lo i donar-li ús.

Comentaris a Prenem possessió del castell de Montjuïc Pere Tor i Lloveras Diu...

09/06/2008. Jo l'ús que li donaria al Castell de Montjuïc estaria relacionat amb el turisme i amb les tradicions del nostre país. Primer havia pensat en un restaurant, un restaurant amb gastronomia típica catalana i pensat per a transmetre la nostra cultura culinària a tothom. Pensat per a personal propi, immigrants i turistes. Seria una manera de « fer país ».

En segon lloc havia pensat en fer-hi una mena de parc tematic de la Havanera. Us imagineu que el Castell de Montjuïc fos el castell de la Havanera?. Rom cremat, havaneres, grups d'havaneres, mostres internacionals de l'havanera, centre d'estudis, historia, etc.. Informació del món dels Indians (gent que va fer fortuna a Cuba i a Sudamerica) actuacions en directe cada dia, turistes, gent del país, la guerra de Cuba i una festa major cada dia. Cinema a l'aire lliure.

I finalment el Castell es podria consolidar com una prolongació del que ara és el Poble Espanyol, que fins i tot podria compartir gestió. Crec que aquesta seria la millor manera de donar-li vida a aquest espai singular. Home mira opinar es barat, vull dir que no costa diners.

I ara una novel·la de ficció:

Mr. Obama es trobava en visita oficial a Barcelona, s’allotjava a l’hotel de cinc estrelles situat on antigament hi havia hagut els estudis de televisió de Miramar. Crec que l’hotel es diu A C Miramar Barcelona. Després d’una breu però pronunciada pujada a peu fins al Castell de Montjuïc. S’instal·là al pati d’armes del Castell.

El President dels ciutadans americans va demanar un “Cuba Libre” que ràpidament li van preparar amb una acurada barreja d’un excel·lent rom de la marca Bacardí, per cert que aquella marca es d’origen català i una americanísima Coca-Cola. Ja amb el seu “Cuba Libre” a la ma, el sr. Obama s’assegué a una de les cadires que alineades esperaven ser ocupades per al concert.

Al costat SSMM el rei Joan Carles feia els honors d’amfitrió de l’Estat Espanyol i es prenia un saborós Rom cremat de la marca Pujol. La seva senyora també apreciava la qualitat del rom fabricat per la empresa de Gelida.

Un parell de cadires més enllà el sr. Raül estava nerviós, es preguntava que collons hi feia ell allí. Quan al seu país tenia necessitat de fer tantes coses. En aquest cas el seu amulet era un havà de la marca Montecristo. En una de les series millors que s’havien fabricat al seu país, Cuba.

L’ambient era fred al principi, per derivar a tens i amb la llarga espera en qualsevol moment podien començar a saltar espurnes per tot arreu.
Afortunadament començaren a arribar els músics de l’orquestra “Els pescadors de l’Escala” i de seguida varen començar a alegrar l’ambient amb la seva música havanera, viva i saltanera.

L’ambient va començar a distendir-se gradualment.

Ara bé, el més emocionant de la nit va ser quan, després d’unes breus instruccions del Sr. Ferran Martínez, director de l’orquetra “Els pescadors de l’Escala”, tant el Sr. Obama, els srs. Joan Carles i Sofia i el sr. Castro, trencant tota mena de protocol, van començar a cantar “El meu avi ….”.

Aviat les onades de personatges famosos agafats ombro amb ombro i movent-se a so de la música, van començar a dibuixar un gran somriure entre els organitzadors de la nit.
Els José, Jordis, Pasquals, Narcis, Celestino, Carmen, ect...... estaven satisfets.

Però el millor encara havia d’arribar, unes hores mes tard al mateix Castell de Montjuïc, es va signar un tractat de pau i col·laboració gradual entre els Estats Units i Cuba que va fer història.

El Parc Temàtic de la Havanera amb seu al Castell de Montjuïc de Barcelona, acabava d’entrar per la porta gran, als llibres d’història.

Sobre la sequera, ara que no hi ha sequera.

2008-06-07T11:37:00.004+02:00

Avui m’agradaria comentar un tema relacionat amb la sequera. Tant que hem hagut de patir les darreres setmanes per estalviar aigua, les multes que s’han posat per gastar aigua per omplir la piscina. Als que en tinguin, que no és el meu cas.
I ara resulta que la Baells llença en direcció al mar, 7 m3. d’aigua per segon. Suficient per omplir una piscina reglamentaria olímpica cada 3 minuts.
Preguntes, A/ Es podrien aprofitar el dipòsits pluvials de que disposa Barcelona, per emmagatzemar aigua potable?. B/ Es podria reenviar aquesta aigua sobrera a l’embassament de Susqueda que encara no ha arribat al 40% de la seva capacitat?. i C/ S’estalviarà ara aigua de la conca del Ter i es gastarà més de la conca del Llobregat?.
Després de l'angoixa viscuda pels ciutadans durant els darrers mesos, els ciutadans tenim curiositat per saber com es gestiona l'aigua quan no hi ha sequera.

SOBRE L'INCIVISME

2008-05-31T13:30:00.005+02:00

Guanyarem la batalla als incívics
per Jordi Hereu 29/05/2008

Benvolgut Óscar Albadalejo. Des del passat 21 d'abril tornen a funcionar les escales mecàniques de l'avinguda Rasos de Peguera. La seva reparació ens ha costat bastant pels desperfectes ocasionats en aquesta instal·lació per uns desconeguts. Com vostè mateix proposava, incrementarem les mesures perquè els incívics no guanyin la batalla ni a Ciutat Meridiana ni enlloc de la ciutat.

La meva opinió és:

Queda clar que cal combatre l’incivisme i que aquesta tasca ha de ser una constant.
No es tracta tant de declarar una croada contra l’incivisme, com de definir una estratégia a curt, mig i llarg termini per tal d’anar controlant i minimitzant els efectes del problema.

Bàsicament hi ha quatre normes a seguir.
A/ El meus drets tenen com a límit el respecte als drets de l’altra i viceversa.
B/ No vulguis per als demés allò que no vulguis per a tu.
C/ El sentit comú hauria de ser el més comú dels sentits.
D/ Qui no vol creure al bon pare i a la bona mare, ha de creure a la pell de cabra. Aquest darrer principi significa que si després d’explicar, reconduir, educar, etc. No es fa cas, probablement l’individu hagi de fer cas de la multa o castic proporcionats a la falta comesa.

SETMANA POÈTICA

2008-05-18T21:02:00.007+02:00

Fer una poesia hauria de ser senzill
però no ho es tant com sembla
perquè les paraules es desgranen
sovint massa de pressa
sovint massa a poc a poc
donar-lis el ritme i el to adequats
i que a més a més tinguin sentit
un sentit autèntic
i a poder ser un sentit nou
és difícil, més no impossible
provem’ho dons.

***********************************

NITS

En acabar el dia
ens domina la nit
que s’enfila per arreu
nit i foscor que...
a l’antigor
sovint ens generava por
encara avui si estem lluny
d’arreu
encara ens genera temor
sort en tenim de casa
que n’és de poderós
l’espai amic
per convertir en llum
la nit que ens arriba de l’Univers
llum creada per l’home
llum creada per l’intel•ligència
de la seva ment
que ens dona
la claror adequada
per fruir de la nit dolçament.

*******************************************

Moritz - Catalunya - Espanya ¿?

2008-05-17T19:03:00.005+02:00

Bruguers ha dit:

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica "madrilenya i/o espanyola"
Cada dia col·leccionen nous enemics.
Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...
Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca catalana, per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua.
Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma per la Llengua i la cervesa Moritz, que etiqueta exclusivament en català.
La família cervesera ha fet una nota pública en que surten al pas contra la campanya i proclamen "el profund compromís amb Catalunya des de 1856. Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana"
Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat.
Que n'és de difícil, ser normal...

El meu comentari al respecte va ser:

Costa d'entendre tant d'odi acumulat.
Costa d'entendre com Espanya ens menysprea.
Costa d'entendre que malgrat aquesta actitud envers a nosaltres tant grotesca,
vulguin tenir-nos tant si com no a la seva Espanya.
És una actitud ambivalent.
Per una banda ens odien. La qual cosa voldria dir que ens volen lluny d'ells.
A l'estranger probablement.
Per altra banda no volen sentir a parlar, ni de broma, de la més mínima possibilitat de triar com volem el nostre futur.
Qué és el que volen doncs ?
Un sí però no, o un no però sí?.
En alguns aspectes hauríem de ser nosaltres els que hauríem de tenir enveja.
Autovies gratis, nivell de vida real, preus més baixos, aigüa en abundància, etc...
Potser haurem de sortir per la tele arrosegant bidons d'aigüa a mig omplir, amb la roba trencada i fent pena, potser així aconseguiriem fer-los llàstima i caure bé a tota aquesta serie d'envejosos.

En fi, Maragall pretén un estat Federal, Pujol una Federació asimètrica, Montilla no s'ha pronunciat encara, desde Madrid volen café para todos pasando por Madrid, el que està clar és que el tema del encaix de Catalunya amb Espanya encara porta cua.

15 / maig / 2008 21:40

Un carrer per la sra. Mercé Sala

2008-05-07T20:05:00.003+02:00

El periodico de Catalunya
Edició digital
Foro un carrer pel Capitan Trueno.
perethor. Barcelona Un carrer per la sra. Mercé Sala

Mentre discutim si hi ha d'haver o no un carrer pel Capitan Trueno. Jo crec que hi ha un tema que no admet dubtes i és precisament el d'un carrer per la Sra. Mercé Sala. Tota una señora de cap a peus. Que ens deixa massa jove i que la recordem amb admiració i respecte de quan va passar per l'alcaldia del barri de Sants. El seu taranná era planer i amable com pocs.

Inadaptats?. No, Desadaptats.

2008-05-07T19:57:00.005+02:00

Serie: Un Carrer per al Capitan Trueno
El Periódico de Catalunya
Versió digital

La tira cómica del sr. Horacio Altuna del dia 07/05/2008 ens planteja un tema interesant de discutir, Diu: En aquesta época que a la societat hi ha tanta indecéncia, corrupció i negocis bruts...i que hi ha tan poca ética i honradesa i que el més comú és la inmoralitat i la falta de dignitat.... nosaltres els que som treballadors i honrats.... ¿No devem ser uns inadaptats socials?

Molt bona sr. Horacio, jo més aviat parlaria de desadaptats. Potser varem ser educats per ser gent responsable i amb principis, però si el nostre entorn canvia molt, llavors els nostres principis ja no valen com abans i ens trovem desadaptats. no li sembla?. M'agradaria saber que en pensa d'aixó el Capitan Trueno.

Carrer Capitan Trueno ?.

2008-05-06T19:59:00.003+02:00

perethor. Barcelona Des de que he llegit que ........
Des de que he llegit que la Walt Disney está preparant un film sobre el Capitan Trueno, penso que si que será possible posar aquest nom de carrer. En qualsevol cas, és curiós constatar que si els americans donent valor a una cosa, aquesta es converteix en or. Aixó em fa pensar en la pizza i la coca de recapta, mira que fa segles que a Lleida, es fa la coca de recapta que per cert está bonissima, i venen els italians més els americans i ens omplen de pizzes. Quan són molts millors les nostres coques. Enfin, sentit comercial això és el que tenen.

Capitan Trueno o Asterix?

2008-05-03T21:42:00.003+02:00

És una llástima que el Capitan Trueno es vegi tant afectat pel tema polític, está clar que en els temps que corren les aventures d'un creuat resulten si més no, políticament incomodes.
Una alternativa que m'agrada molt, pot ser l'Asterix, ja que la seva lluita es contra els romans i pert tant es més neutre. La llastima és que els seus creadors no són locals com si ho eren els creadors del Capitan Trueno.

RUBÉN VELA

2008-05-03T21:34:00.008+02:00

Que no me digan
que escriben simplemente,
que dicen el poema
sin pensarlo siquiera.

Que él nace porque sí.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Resposta d'en Pere Tor
Hi ha una tira cómica al Periódico d'avui (03/05/2008) que ho diu molt clar.
La tira és refereix a la pintura abstracta, però es aplicable també a la poesia i a la literatura en general.
El dificil no es pintar o escriure, els uns tindrán més encert i els altres en tindrem menys, el difícil, el que de debó te merit, és que algú et compri el que escrius.
I dic compri en un sentit ampli, em refereixo no solament que algú pagui per les teves paraules, que aixó deu de ser la ostia!.
Si no que algú compri en el sentit de que estigui d'acord, de que pensi que pots tenir una mínima porció de raó i que fins i tot estigui disposat/ada a llegir-te si tornes a fer un altra escrit.
Bé, de moment no és aquest el cas i tampoc crec que arrivi a passar mai, em conformaría que en un reduït cercle d'amistats és mantingués viu un cert esperit de debatre sobre qualsevol tema i amb unes bones ganes de polemitzar, tal com comentaves Bruguers.
Salut 2.

Capitan Trueno. Más madera !!

2008-05-01T21:48:00.002+02:00

21:42 1/5/2008 perethor. Barcelona Capitan Trueno. Más madera !!

Ja fa uns quants anys que hi va haver una forta polémica al diari sobre el mitjons de rombos, van sortir estudiosos de tota mena opinant sobre les qualitats de les prendes, recordo que no hi havia día que no sortís algun comentari al respecte. La conclusió final és que no i va haver cap conclusió, tal com era d'esperar certament. Jo en aquella época treballava a la botiga de robes de la meva mare. I si alguna cosa va conseguir aquella polémica, va ser que s'exhaurisin completament les existències de mitjons de rombos a tot el pais, durant mesos els fabricants de mitjons de rombos no van donar a l'abast. Per tant espero que la polémica sobre el carrer del Capitan Trueno duri moltes setmanes, és el millor regal que li podem fer als seus creadors. Felicitats nois.

LOS PERSUASORES

2008-04-27T18:23:00.006+02:00

LAS SERIES DE TELEVISIÓN ESPAÑOLAS Y EXTRANJERAS
LOS PERSUASORES(The Persuaders EE:UU 1971)Estreno:España RTVE 1971Duración: 50 minutos.Género: AventurasProducción: ABC

LOS PERSUASORES Roger Moore (archi famoso en españa por su papel protagonista en la serie El Santo), Tony Curtis, acción, buenos guiones, lujo, glamour, coches rápidos, mujeres espectaculares y toda Europa como escenario pueden verse en esta serie de culto -creación de Robert Baker. Curtis era Danny Wilde, un playboy norteamericano con modales de cowboy. Había ascendido desde el bajo fondo hasta convertirse en un magnate petrolero.A cargo de Roger Moore estaba Brett Sinclair, un aristócrata británico también millonario y playboy pero con el estilo y la elegancia propias de la nobleza. Juntos lograron una química perfecta: funcionaban en contrapunto; al principio eran rivales y después se hicieron inseparables amigos. Galanes maduros y millonarios, fueron rescatados de la cárcel por el Juez Fulton, quien los convocó para resolver casos difíciles.La serie estaba llena de hermosas jovencitas, y ubicaba la acción en lugares paradisíacos como la campiña inglesa, París, Roma o Milán. Fue traducida a 23 idiomas diferentes y aún hoy se sigue dando en diferentes países. Un dato curioso: el rol de Danny Wilde pensaban ofrecérselo originalmente a Rock Hudson, pero no pudo ser.Baker trabajaba acomodando los guiones a los actores, en vez de hacer al revés, como suele ser lo más común. En Europa el éxito del programa bordeaba el delirio; en Australia también; en España sólo duró una temporada. Sólo en los Estados Unidos fue recibida con más frialdad, a raíz de que mostraba ese país como una "antigua colonia de Su Majestad Británica" e inferiorizaba sus costumbres frente a los usos ingleses...Además de que el miembro norteamericano del dúo aparecía como un grosero 'advenedizo' en comparación a su distinguido compañero. Al término de la serie Roger Moore emplearía esta distinción en uno de sus más célebres personajes, esta vez de la pantalla grande: James Bond, el implacable agente 007..

Reparto
Roger Moore Lord Brett Sinclair
Tony Curtis Danny wilde
Laurence Naismith Juez Fulton

GALERIA DE FOTOS

http://www.teacuerdas.com/nostalgia-series-persuasores.htm

Un carrer pel "Capitan Trueno" ?.

2008-04-27T17:47:00.004+02:00

Tema: INICIATIVA D'EL PERIÓDICO
Un carrer per al Capitán Trueno
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i COM Ràdio promouen una iniciativa per tenir un carrer a Barcelona amb el nom de Capitán Trueno. El famós heroi creat el 1956 per Víctor Mora i Miguel Ambrosio Zaragoza té entre els seus fans el columnista Arturo San Agustín, que apadrina la idea.

perethor. Barcelona
¡ Que tiempos aquellos !
El Capitán Trueno fué el cómic mas leído de mi juventud. Tenía todos los ingredientes para ser un best-seller. Aventura a grandes dosis, sensualidad, humor, algo de violencia y por encima de todo caballerosidad a raudales. Una calle para Capitán Trueno me parece bien, pero en su contexto, aquellos años 70 cuando el mejor campo de fútbol, era esa calle por donde apenas pasaban coches, la mejor videoconsola, esa maquina del millón del bar de la esquina donde podíamos jugar a pesar de ser unos crios, y lo más parecido a internet que existía eran los radioaficionados que erán capaces de escuchar emisoras de cualquier parte del mundo mundial. Creo que la calle del Capitán Trueno debería de ser un homenaje a esa época feliz a su manera, a mi manera.

18:31 26/4/2008 Danny Wilde y Brett Sinclair..
Calles para las series inglesas de los 70, que son muy buenas.
Los Persuasores, Los Protectores, Los Invasores, Los Vengadores, Los intocables y todas aquellas series inglesas de los años 70 también merecen una calle. Además tenían unas sintonías buenísimas y eran muy elegantes y con mucho fair play. Eran como la saga de James Bond en elegancia, simpatía e ingenio. Bien merecen también una calle las series televisivas inglesas. ¿O es que han de ser sólo los personajes de cómic españoles?. Mi idea también es muy buena, ¿no?. Apoyo lo de dedicar una calle al Capitán Trueno, pero ha de ampliarse a más personajes de ficción y a gente que los ha creado para la tele, el cómic, el cine, etc.

Danny Wilde y Brett Sinclair.. La de los Intocables se refiere a la serie de los 60 con Robert Stack y no se si es inglesa. Se trata de la vida de Elliot Ness y sus compañeros en la lucha contra los criminales y facinerosos, también llevada al cine hace unos años y protagonizada por Kevin Costner, con Sean Connery como uno de sus ayudantes.

Diada de Sant Jordi 2008

2008-04-23T15:02:00.004+02:00

Data assenyalada com poques,
Aquesta del Sant Jordi
Dia del llibre i de la rosa
23 d’abril
Data de la cultura universal.
De la festa i del treball
Plena de llum i de color
Data per somriure
Com una rosa ben vermella.
Cal ser millors encara
Que la festa no ens faci parar
Sense deixar de treballar
Data per fer país
El nostre, el teu, el vostre.
Per Sant Jordi obsequiar
I ser obsequiat
Amb una rosa i un llibre
i amb amor de bon grat.

Pere Tor i Lloveras
23 Abril 2008

Nova ciutat de la justícia

2008-04-13T23:24:00.006+02:00

Ahir aprofitant que era jornada de portes obertes. Varem anar a visitar el nou edifici dels jutjats de l'Hospitalet. La veritat és que sòc bastant profá pel que fa a temes de justícia, així que la visita a aquest edifici ha estat una experiéncia interessant.
Mentre esperavem el guia que ens havia de donar les explicacions sobre cadascuna de les dependències que anavem veient, a la sisena planta em va fer gràcia veure per la finestra amb claretat el Tibidabo, la torre Foster, l'edifici de la Caixa i el Sant Pere Martir, una vista magnífica val a dir.
Varem veure la sucessió de despatxos, el jutjats d'instrucció, de 1ª instància, de protecció de la dona ,la fiscalia , la sala de procuradors, els despatxos d'execusió o seguiment de sentencia, les sales de vistes, les oficines administratives, el registre civil, la sala de casaments, etc.
Totes les instal.lacions molt modernes.
Tot una lliço de dret en poc menys d'una hora.
Ah! finalment tots els assistents varem sortir per la porta dels alliberats sense cap càrrec.
Je, je.

Barcelona - Sant Cugat caminant.

2008-04-06T12:00:00.006+02:00

PRIMERA ETAPA:

DE SANTS A LA BONANOVA

Hola com que el metge m'ha manat que camini molt, per evitar aquest sobrepés que tinc.
Avui hem agafat jo i la meva dona a peu des de Sants i en una hora ens em plantat a les Escoles Pies de la Bonanova.
I us preguntareu perque hem anat a parar al costat de la clínica Teknon. Dons molt senzill, la idea és fer un altra dia aquest mateix camí i arrivar-nos a la Cerretera de les Aigües i d'aci arrivar al Tibidabo a peu.
Pel que he vist avui de Sants al Tibidabo hi ha aprox. 2 hores o 2 hores i mitja. esclar que després caldrá tornar. bé, ja us aniré informant dels progressos per asolir aquest objectiu.

Atentament.

(20/01/2008)

Bonanova - Carretera de les Aigües (II)

2008-04-06T10:00:00.003+02:00

Si díes enrera vaig fer amb la meva dona, de Sants a la Bonanova, ahir varem fer una nova etapa.
A partir del c/ de les Escoles Pies, pujada per c/ Marquesa de Villalonga, rotonda del Bellresguard i carrer del mateix nom, quasi al final hi ha un trencall a ma dreta i quasi deseguida un desviament a l'esquerra, on un cami de terra i amb una bona pujada ens apropa fins a la Carretera de les Aigües, de moment varem continuar fins a trobar el pont per damunt de la via del funicular del Tibidabo.
Com que no teniem gaires ganes de caminar, de moment ho varem deixar aquí.

Continuará..........

(03/03/2008)

Carretera de les Aigües - Tibidabo (III)

2008-04-06T08:30:00.002+02:00

La darrera etapa de la pujada al Tibidabo l'hem feta avui, des de la Carretera de les aigües (275 m.h.), fins al cim de la muntanya (515 m.h.). Hem agafat el cami de Barcelona a Vallvidrera, el que passa pel costat de l'escola de jutges, fins a Vallvidrera i un cop arribats a l'alçada del camí de la Font de la Budellera, hem agafat el camí que passa pel cantó de la torre Foster. Fins arribar a la placeta del cim de la muntanya.
Després de les fotos i l'aperitiu de rigor, hem nat a buscar el cami de Can Borni i cap a casa.

Foto: Camí de Barcelona a Vallvidrera, amb la ciutat al fons.

16/03/2008

Tibidabo - Ermita de Sant Medir (IV)

2008-04-06T07:00:00.002+02:00

Avui hem fet una nova etapa del nostre camí i hem anat del Tibidabo a l'Ermita de Sant Medir, pasant pel coll d'en Erola. La duració de la caminada ha estat de 1 hora aprox. En arribar a Sant Medir ens hem trobat una munió de gent espectacular.

A partir d'ara la ruta la continuarem penjant al blog, però a la secció d'artícles fixes. Així continuarán amb l'ordre cromnologic i les fotografíes serán més grans.

SEQUERA

2008-04-05T20:46:00.006+02:00

Des de que tinc us de raó, mai s'havia arribat a uns nivells de sequera tant importants com els actuals. I l'agreujant de tot plegat és que encara tenim molt lluny l'estiu.
Per tant si no es trenca aquesta tendència actual, els mesos de Juliol i Agost pinten molt malament.
Jo atribuiria aquesta situació a tres components básics. Per una banda la climatologia Mediterrània ja de per se extrema pel que fa als fenómens plujosos, clima que fa que tiguem tant aviat una sequera extrema, com plujes torrencials que produeixen inundacions.
A aquest factor cal afegir dos factors nous, per una banda el canvi climàtic, que estic segur s'está manifestant en forma de manca de precipitacions i que esperem no es consolidi ja que correm el perill d'una desertització del territori. I un tercer factor important és la del consum d'aigüa, cal ser conscients que ara som més de 7 milions de persones, a part dels turistes i aixó implica un consum d'aigüa molt important. Está clar que haurem de assajar i trobar maneres de consumir menys aigüa per que hi hagi per tothom i també está clar que el model de creixement que hem tingut fins ara s'está esgotan.

PLANTEM EL FUTUR

2008-04-04T20:32:00.007+02:00

PLANTEM EL FUTUR

Diumenge varem anar a plantar els nostres arbrets i ho varem fer amb el convenciment de que estavem plantant alguna cosa més. L'eslogan de la campanya de Catalunya Radio era prou eloqüent, "plantem el futur". La pregunta que deseguida em va venir al cap va ser: de quin futur estem parlant?. El dels boscos en que es convertiran, amb els anys, aquells diminuts arbres?. El futur del nostre jovent?. El nostre futur personal.? O potser la frase tenía connotacions polítiques i estavem parlant del futur del nostre pais.?
En qualsevol cas, l'eslogan tenía el merit o la desgracia, de que feia rumiar.

Així les coses, a la feina em van dir que hi havia una adreça a la web de Catalunya Radio, on es podíen enviar fotos de la jornada plantiva. No m'ho vaig pensar dos cops i vaig seleccionar aquestes tres fotos que veieu.

Tenia que buscar un "subject" pel correu, així que em vaig mirar les imatges i em va sortir un altra eslogan. Dels que també fan pensar.

"Per plantar un bon futur pel pais, es necessita alguna cosa més, que una pala nova i un bidó d'aigüa.

El problema ve ara: com podem interpretar l'eslogan?.

En primer lloc apareix la pregunta sobre si els arbrets sobreviuran a la sequera i a la calor del proper estiu. En aquest sentit els ADF em van asegurar que cada 15 dies anirán a regar els arbres, però amb la sequera que hi ha, ho veig dificil. Es a dir que una vegada més depenem de la pluja. En segon lloc apareix a la feina la sensació d'estacament.

I finalment a nivell de païs, trobo a faltar un lideratge, un carisma, un "savoir faire". Algunes vegades penso que als nostres governants els hi falta "chispa", imaginació, elasticitat, cintura, no ho sé. Tot això és el que ha sortit a partir de "Plantem el futur". No está malament.
Algú vol opinar?

Un dia alegre

2008-03-30T16:30:00.005+02:00

Ahir va ser un bon dia. A la tarda em vaig trobar amb els amics, vam fer la tertúlia dels divendres i cap a les nou vaig anar cap a casa a sopar amb la familia.
A la nit els catalans de l'any va estar força interessant, els tres finalistes eren magnífics i finalment va guanyar el que jo crec que es el millor.
Per aixó avui tinc un dia alegre. Si els hi pogués dir als tres finalistes els hi diria, però em contentaré a posar-ho al meu blog. Felicitats als tres.

KAMAKU

2008-03-30T16:26:00.003+02:00

Avui ha estat un dia plenament KAMAKU.
Es tractava de plantar un arbre, així que em agafat el cotxe ens hem anat a Olérdola a la finca de la Muntanyeta.
Ens havien dit que portessim una pala de jardí ( ahir a corre cuita vam anar a la ferreteria a comprar-la). També haviem de portar aigüa amb un bidó.
La sorpresa ha estat el desplegament. La guardia urbana d'Olérdola dirigint el trànsit de KAMAKUS. A una explanada hem deixat el nostre vehícle entre mig de més d'un centenar.
Hem fet mitja hora de cua perque ens donesin els nostres respectius arbrets (anavem 3), varis camions del ADF, una ambulància, un camió de l'ajuntament d'Olérdola, molt profesional val a dir. Encavat hem caminat 10 minuts i un ADF, molt amable ens ha dit on haviem de plantar el nostre arbre. La sorpresa es que el forat per posar l'arbre ja estava fet, així que en 10 minuts escassos ja teniem l'arbret plantat.
Bé la nostra consciencia ecológica ha quedat satisfeta, però d'alguna manera hem pensat que havia estat massa facil, massa KAMAKU.
Esperem tornar dins d'un any a veure si el nostre arbre a sobreviscut a l'estiu.

Video clip de la Festa de Sant Medir

2008-03-26T20:42:00.001+01:00

Tal com ja vaig fer l'any passat, aquest any ja está apunt un video clip basat en el material gráfic de la Festa de Sant Medir 2008. Molt aviat el podreu veure a la web www.sant-medir.com

La botiga del meu avi 1920

2008-03-25T23:00:00.000+01:00

El meu avi en Pere Lloveras va neixer a un poblet aprop de La Seu D'Urgell a principis del segle XX. Amb apenes 20 anys va emigrar de La Seu cap a Barcelona on va començar a ser dependent d'uns magatzems anomenats "El barato" de Barcelona, que eren uns magatzems molt importants en aquella época i que estaven situats a la Ronda de Sant Antoni. Mes tart es va establir pel seu compte i va tenir una parada juntament amb un soci, al Mercat de Sant Antoni, fins que al 1926 va llogar un local al carrer de Sant Medir del barri de Sants, on es va establir ara si, completament pel seu compte.
Els principis del negoci del meu avi van ser francament modestos, el mercat de Sants feia poc que s'havia inaugurat i encara tenia poc moviment. Per altra banda el meu avi tenia poc capital, així que va començar el negoci amb poc gènere per vendre. I el lloguer se li menjava quasi tots els beneficis que feia.
Malgrat aixó poc a poc el meu avi va anar fent clientela, i va arribar a tenir un negoci amb més empenta.

La botiga del meu avi 1921

2008-03-25T22:00:00.000+01:00

La meva avia, la Julia, era una noieta prima i una mica alta, amb un caracter molt fort, de jovenenta havia patit de febres reumátiques, així que els metges li havien aconsellat fer "el canvi d'aires" que era alguna cosa semblant al que avui en dia en diriem fer turisme rural.
Més tard la meva avia treballaria en una tintoreria de l'Avinguda Mistral i també al carrer Urgell on tenia una clientela molt apreciada. Per posar un exemple uns bons clients que tenia eren els Santpere, que eren gent de l'espectacle i portaven a rentar i planxar robes de qualitat.
Un dia el dependent del barato en Pere Lloveras va entrar a la tintoreria del carrer Urgell i en veure aquella dependenta, donç bé alguna cosa devia passar.
Perque a partir d'aquell dia, els moments lliures d'en Pere Lloveras acabaven sempre en donar voltes a l'entorn del Carrer Urgell. Je, je.

El festeig 1921

2008-03-25T21:27:00.000+01:00

El 05/06/1921. El meu avi Pere i la meva avia Julia ja eren mig novius, aquesta foto els mostra amb un decorat tipic de la época, en forma de cotxe, la nena petita era la carabina en aquest cas una germana petita de la meva avia.

El casament dels meus avis 1925

2008-03-25T20:00:00.000+01:00

El 05/07/1925 es van casar els meus avis. Fa grácia veure els vestits i les maneres de fer de l'época.

La botiga del meu avi 1926

2008-03-25T19:00:00.000+01:00

Aquell 1926 va ser sonat perque pocs mesos després de casar-se els meus avis, va neixer la meva mare. La Carme. Dos anys més tard naixeria la meva tieta la Margarida.
L'any 29 va ser el del crac de Nova York, aixó va enlentir el bon funcionament del negoci del meu avi i malgrat tot va seguir endavant.
Poc a poc la botiga del meu avi va anar agafant volada, clientela, anomenada i per tant vendes i va començar a donar beneficis.
Que ningú s'enganyi tots els negocis que es munten només perduren en el temps si aconsegueixen fer-se un lloc en el mercat i tenir beneficis.
Per tant els meus avis van tenir bona fortuna, perque el negoci els va somriure.
El que passa es que la fortuna va durar poc.
En arribar el 36 i esclatar la guerra, el negoci va començar a anar malament. A la ciutat el menjar escassejaba, així que el meu avi va enviar la dona i les dues filles a casa de l'hereu, al poble d'aprop de la Seu D'Urgell, al menys allá tenien el menjar assegurat. Mentres tant el meu avi va continuar a Barcelona, tot sol, fent funcionar la botiga com va poder.

La botiga del meu avi 1930

2008-03-25T18:00:00.000+01:00

A la primera meitat dels anys 30.
La botiga del meu avi era de teixits en peça, la industria catalana per excel.lecia era la textil, les dones sabien cosir i cosien per a tota la familia, des de camises, pantalons, calçotets, etc.
Tot just començava a haver-hi petits tallers que feien alguna roba confeccionada, molt primaria i alló era estrany per als habitants de la Barcelona dels anys 30.
A l'hombra de la potent industria textil, els negocis de venda al detall de gèneres en peça van disfrutar d'una bona ratxa. Fins que va arribar el 36.

p e r e t o r :)

UDOLAR

Impacientant-se a la fila

THOR

Dijous Gras, el dia 3 de març de 2011 ?.

Caminada de Sant Cugat a les Fonts de Terrassa

Un dels principals objectius a la vida

A T = Amistats Tranquiles.

Cargol Witworth ? On el puc trobar ?.

Eduard Punset: El nostre cervell es beneficia de l'exercici físic.

Eduard Punset. Permetre o no la infidelitat.

Mobbing ?

I comença la generació iPad

Visita al metro

DESSITJOS ................ ?

Summer time

Little Chihuahua

Line dance country

Remet la crisi económica ?.

(*) PRINCIPIS DE L'ECOLOGIA EMOCIONAL.

Avui he estrenat el meu estel.

Tor, Tretze cases i tres morts.

TOR = THOR ? 2

TOR = THOR ?

Més rumors?. No gràcies !.

CASUAL DAY (*)

BENVINGUTS AL NORD

Barack Hussein Obama

Sobre Cuba, Estats Units i Espanya.

PAGAR EL TRANSPORT PUBLIC O NO PAGAR

HO HAVEU VIST, AIXÓ! "EL ROCK DE LA PAELLA"

Somriures.

Que deu de ser aixó ?

FELICITACIO DE NADAL DE LA CAIXA

FACEBOOK una nova era.

VOLTA AL MÓN ?. .... FET !

LLUMS DE NADAL

CONSUMO SOLIDARIO (*)

SOLARTAXI AL NORD D'EUROPA

EL FACTOR HUMÀ

EL JOC DELS IDIOTES

La Vanguardia en català (*)

NIT A LA TERRA

Solartaxi a la Peugeot

SOLARTAXI A LONDRES

Mamma Mia! (*)

PEREGRINOS (*)

SOLARTAXI VISITA MÒNACO

SOLARTAXI A BARCELONA

SOLARTAXI VISITA BARCELONA

SETMANA DE L'ENERGIA

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA *3*

VICKY CRISTINA BARCELONA

SOLARTAXI VISITARA BARCELONA *2*

SOLARTAXI VA VISITAR HOLLYWOOD

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA *1*

SOLAR TAXI IN BARCELONA 2

SOLAR TAXI IN BARCELONA 1

Marxa Elèctrica

Solar Taxi 2

Així ens veuen a Espanya. (*)

SOLAR TAXI

"La vaca" de Finisterre

Tramvia turístic a A Coruña

D' on es aquest escut?

Expo 2008

Sobre el concert al Castell de Montjuïc

Turisme industrial

Fidel Castro indignat amb la UE

Josep Carreras 50 anys cantant

El meu avi. L'havanera per excel·lència

Prenem possesió del Castell de Montjuic

Sobre la sequera, ara que no hi ha sequera.

SOBRE L'INCIVISME

SETMANA POÈTICA

Moritz - Catalunya - Espanya ¿?

Un carrer per la sra. Mercé Sala

Inadaptats?. No, Desadaptats.

Carrer Capitan Trueno ?.

Capitan Trueno o Asterix?

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA 3

SOLARTAXI VISITARA BARCELONA 2

SOLARTAXI VISITARÀ BARCELONA 1